Rússia reactiva el pas del gas cap a Europa pel Nord Stream 1

BarcelonaLa majoria de líders europeus -un més que d'altres- devien tenir marcat en vermell a l'agenda el dia d'avui. Rússia, que sap perfectament com utilitzar el seu poder energètic com a arma de pressió davant una Europa depenent, s'havia compromès a reactivar aquest dijous el subministrament de gas cap a territori europeu a través del Nord Stream 1. El gasoducte, que connecta amb Alemanya, ha reprès avui l'activitat després de portar parat deu dies per "feines anuals de manteniment", segons l'operador de la infraestructura, Nord Stream AG. Però la por de Brussel·les era que tot plegat fos una excusa i que els plans del Kremlin, en plena guerra econòmica i també energètica amb la Unió Europea, impliquessin allargar més l'aturada d'una de les vies d'entrada de gas més important per al continent -hi arriben més d'un terç de les exportacions de gas rus-, especialment per a Alemanya, el motor econòmic de la UE.

Però el fantasma del boicot energètic no desapareix, més aviat el contrari: tot sembla indicar que s'intensificarà en les properes setmanes. I és que a les portes d'una de les tardors més incertes -des d'un punt de vista energètic i, per tant, també econòmic-, els Vint-i-Set ja han vist com Vladímir Putin ha optat per disminuir les quantitats de gas que enviava, i fins i tot es preparen per si, des de Moscou, es decidís tancar completament l'aixeta.

Gazprom, el monopoli rus per a l'exportació de gas, argumenta problemes derivats de les sancions occidentals per la guerra a Ucraïna, tot i que el governs europeus ho consideren un càstig i una estratègia del Kremlin per fer pujar els preus del gas i desestabilitzar les economies occidentals, amb l'impacte social que això comporta. "Qualsevol dificultat tecnològica que estigui relacionada amb això prové de les restriccions que van imposar els mateixos estats europeus, la Unió Europea", argumentava aquest dijous el portaveu de Putin, Dmitri Peskov, que s'ha mostrat ofès per les pors a un possible tall total del subministrament. “En els darrers dies, hem escoltat molts retrets. De la senyora [Ursula] Von der Leyen [la presidenta de la Comissió Europea] i d'altres representants de la Unió Europea, de les capitals europees. Ens acusen d'utilitzar la situació del gas per fer xantatge, per pressionar políticament. Aquestes declaracions són absolutament falses, les neguem categòricament”, ha afegit Peskov.

"Nord Stream AG ha completat amb èxit totes les feines planificades en les dues línies del gasoducte d'acord amb els terminis pactats", diu el comunicat publicat per la companyia. L'activitat ha tornat a "gairebé el 40%" de la capacitat total de la infraestructura, un volum similar al que s'enviava al juny, abans de la suposada aturada tècnica. Seguint aquest clima de guerra pel gas, Putin tornava a advertir dilluns que el subministrament podria reduir-se encara més. Mentrestant, però, Rússia presumeix de vendes de gas rècord a la Xina: entre el gener i el juny del 2022, les exportacions cap a Pequín es van incrementar en un 63,4% respecte al mateix període de l'any passat.

La reacció d'Europa

Les reserves de gas de la Unió Europea ja superen el 64,4% de la capacitat total, segons Gas Infraestructure Europe. Els Vint-i-Set han compensat la reducció de les importacions russes amb la compra del gas natural liquat -més car- i la seva substitució progressiva pel gas canalitzat que arriba d'altres països, com Noruega o estats del nord d'Àfrica -menció especial per a Algèria- o fins i tot de l'Àsia, com l'Azerbaidjan.

Tot i així, podria no ser suficient i la Comissió Europea ja ha preparat un pla de contingència de cara a l'hivern. En el document Estalviar gas per a un hivern segur, fet públic dimecres i rebutjat per alguns països del sud com Espanya, l'executiu comunitari aporta un conjunt de mesures que tenen com a objectiu reduir el consum de gas fins a un 15% fins a la primavera. Brussel·les també demana als estats membres que en redueixin la demanda un 15% entre l'1 d'agost del 2022 i el 31 de març del 2023.