Ucraïna resisteix i Rússia intensifica l'ofensiva

Enviada especial a Lviv (Ucraïna)Amb tres dies d'intensos bombardejos, l'exèrcit rus no ha pogut vèncer la defensa ucraïnesa. Per doblegar-la, l'atac s'intensifica i es fa més cruent. A primera hora de la tarda, el ministeri de Defensa rus ha ordenat a totes les seves unitats reactivar l'ofensiva en totes direccions. A Kíev volen els ponts per evitar que els tancs russos hi puguin entrar, mentre que a tot el país retiren els senyals i indicacions de les carreteres per desorientar els soldats invasors i, per tant, dificultar-los l’avanç.

A la Maria Borodna, una estudiant de Sociologia de 21 anys, la guerra l’ha enxampat lluny de casa, a la ciutat de Lviv, a 500 quilòmetres de la capital. “He patit molt aquests tres dies de bombardejos, perquè els meus pares i els meus germans no podien sortir de Kíev: totes les carreteres estaven col·lapsades. Avui han pogut arribar a casa l’àvia, que és als afores, i almenys estan junts, això em tranquil·litza”. Li tremola la veu, però fa el cor fort. “Tinc molta por, però crec que el nostre exèrcit ha aguantat molt bé aquests tres dies de bombardejos, espero que puguem conservar el nostre país i la nostra independència”. Alguns estudiants han marxat i els seus llocs a la residència universitària els han aprofitat per allotjar refugiats. Uns 115.000 ja han arribat a la veïna Polònia, que en molts casos només deixa entrar dones i infants. Molts homes, de fet, ja ni ho intenten perquè han optat per quedar-se a lluitar pel seu país.

Kíev, el gran objectiu de Putin ara per ara, torna a estar sota les bombes aquesta tarda. Al migdia la gent a Kíev ha aprofitat unes hores de calma per omplir els rebosts. Han esperat la llum verda de l’alcalde de la ciutat, Vitali Klitxkó, que a la nit havia demanat a la població que anés als refugis antiaeris, entre els quals les profundes estacions de metro, que han suspès el transport. Al matí ha caigut un míssil en un bloc de pisos al carrer Lobanovski, que ha deixat dos morts. S’ha decretat un toc de queda fins dilluns. A banda de les bombes i els tancs, la defensa de la ciutat treballa per aïllar grups de sabotejadors que cada cop més es fan passar per forces de seguretat ucraïneses. Les autoritats han repartit 25.000 kalàixnikovs entre la població per controlar aquestes forces especials. 

De bon matí, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha tornat a publicar un vídeo on se’l veia en un clarament identificable centre de la ciutat, dins el districte governamental, per anunciar que no ha acceptat la proposta dels Estats Units de ser evacuat i per desmentir els rumors que havia donat l’ordre a l’exèrcit de rendir-se. "Jo soc aquí i no estem deposant cap arma. És la nostra terra, el nostre país, els nostres fills. I ho defensarem tot".

Pel que fa a la segona ciutat del país, Khàrkiv, les tropes russes hi han aconseguit entrar aquest matí. “Els nostres soldats han defensat heroicament la regió, i després d’aquesta forta resistència, l’enemic ha començat a atacar deliberadament amb la seva artilleria les infraestructures civils: els bombardejos d’artilleria han colpejat un banc de sang i l’hospital regional infantil d’Oleksiivka”. També diuen que han quedat malmeses conduccions de gas i electricitat i canalitzacions d’aigua. S’aconsella a la gent que no surti en cap cas dels refugis.

Les tropes russes s’estan apropant a la central nuclear de Zaporíjia, situada al sud-est d’Ucraïna, i que és la més gran d’Europa, segons ha alertat aquest vespre el ministeri de l’Interior ucraïnès. Dilluns les forces russes es van apoderar de l’antiga central de Txernòbil, un moviment que va lamentar el govern de Kíev.

A Lviv, en diversos moments del dia s’ha sentit el brunzit de les sirenes per alertar d’atacs aeris, però han estat falses alarmes. Els hotels estan plens per l’arribada de milers de refugiats d’altres ciutats que intenten fugir cap a Polònia, i alguns s’han instal·lat en centres d’acollida temporals. Però molts més han decidit quedar-se. Com Markian Moros, un comptable de 27 anys que diu que no pensa marxar: “Em quedaré a defensar la meva nòvia, la meva família i el meu país, i si cal agafaré les armes”, diu, encara que aclareix que per ara no s’ha allistat. Fa cua en un caixer automàtic, on hi ha unes 25 persones: el govern ha establert un “corralito”, amb un límit diari de 3.000 hvrines (uns 90 euros) als caixers. Hi ha toc de queda entre les deu de la nit i les sis del matí, però de dia els carrers estan plens, com els prestatges dels supermercats. La situació és diferent en altres punts del país, com Kíev, més castigats per la guerra.

Alemanya enviarà armament

El desenllaç de la guerra no es veu proper. Potser per això, i després de mesos de dubtes per la seva dependència energètica respecte a Moscou, l’ofensiva del Kremlin ha fet cedir Berlín, que fins ara es resistia a enviar armament a Ucraïna. Aquest dissabte, el govern d'Olaf Scholz enviarà 500 míssils terra-aire Stinger i 1.000 defenses antitancs. No han estat els únics. Els Estats Units han aprovat l’enviament d’armes per valor de 350 milions de dòlars. Els Països Baixos enviaran 200 míssils antiaeris, i Bèlgica 2.000 metralladores i gasolina. França també enviarà armament defensiu, però encara no ha pres cap decisió sobre enviar armes d'atac.

A banda d’armament, el govern de Kíev –que en les darreres hores havia lamentat que se sentia sol– reclama a Turquia que tanqui els estrets del Bòsfor i els Dardanels al pas dels vaixells de guerra russos que estan intentant obrir un corredor al sud del país, que deixaria Ucraïna sense sortida al mar Negre. També sembla més a prop l'exclusió de Rússia del sistema de transferències internacional Swift, després que Itàlia i Hongria hi hagin donat suport, mentre que fins ara es mostraven reticents a aplicar aquesta mesura, que deixaria aïllat el sistema financer rus. Seria un pas important. Aquest diumenge, de fet, Brussel·les acollirà reunions d'urgència per aprovar noves mesures i es dona pràcticament per fet que els ministres d'Exteriors de la UE aprovaran l'exclusió parcial del país del sistema Swift. Mentrestant, la República Txeca, Polònia, el Regne Unit, a més de les repúbliques bàltiques i Eslovènia ja han prohibit totalment o parcial que avions russos els sobrevolin.