Rússia perpetra l'atac més proper a l'OTAN: 35 morts en una base militar amb voluntaris estrangers

El corredor humanitari torna a fracassar a Mariúpol, on ja han mort gairebé 2.200 civils

4 min
Un militar ferit per un atac a la base de Yavoriv el 13 de març del 2022.

BarcelonaRússia ha perpetrat aquest diumenge a la matinada l'atac més proper al territori de l'OTAN. Les forces russes han atacat amb una trentena de míssils el Centre Internacional per al Manteniment de la Pau i la Seguretat, una base militar d'entrenament a Iàvoriv, a només 25 quilòmetres de Polònia. Hi ha hagut almenys 35 morts i 134 ferits, segons les autoritats ucraïneses.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El ministre de Defensa ucraïnès, Oleksí Réznikov, ha confirmat l'atac a través de Twitter, i ha detallat que en aquesta base militar hi treballen "instructors estrangers". "S'està aclarint la informació sobre les víctimes. Aquest és un nou atac terrorista contra la pau i la seguretat a prop de la frontera entre la Unió Europea i l'OTAN. S'han de prendre mesures per parar-ho", ha afegit, i ha tornat a demanar el tancament de l'espai aeri ucraïnès, cosa que de moment l'OTAN descarta per evitar una guerra a gran escala.

El portaveu del ministeri de Defensa rus, Igor Konashenkov, ha elevat el nombre de víctimes, i ha assegurat que l'atac ha matat "fins a 180 mercenaris estrangers" i ha destruït una gran quantitat d'armes subministrades per nacions estrangeres. El bombardeig arriba un dia després que Moscou llancés una amenaça directa als països occidentals, quan el viceministre d'Afers Exteriors, Serguei Riabkov, va avisar que els combois amb material militar d'Occident que arribin a Ucraïna seran "objectius legítims" de l'exèrcit de Rússia.

Segons el mitjà ucraïnès The Kyiv Independent, la base d'Iàvoriv era una instal·lació on instructors militars estrangers solien entrenar les tropes ucraïneses. Tot i així, els governs estrangers haurien ordenat el seu personal que abandonés Ucraïna abans que comencés la invasió. Amb tot, segons ha pogut saber l'ARA i també segons fonts del New York Times, aquesta base també era un dels punt principals de reclutament d'estrangers voluntaris que volien lluitar a la guerra. Segons diverses fonts consultades, les persones que travessaven la frontera amb Polònia amb l'objectiu d'allistar-se sempre eren redirigits en aquesta base, on firmaven un contracte i iniciaven un període d'entrenament. Això provoca, segons les mateixes veus, que en el moment del bombardeig hi hagués gent de totes les nacionalitats.

Les explosions, que segons testimonis s'han sentit al centre de Lviv, a uns 50 quilòmetres de distància, suposen un nou cop a l'oest d'Ucraïna, que fins fa pocs dies no havia patit atacs directes de les forces russes. Divendres, però, això va començar a canviar, quan l'exèrcit rus va bombardejar Lutsk, a menys de 100 quilòmetres de Polònia, i Ivano-Frankivsk, uns 250 quilòmetres al sud. En aquesta ciutat, aquest diumenge s'han repetit els atacs contra l'aeroport, que ha quedat gairebé completament destruït, segons informacions facilitades per l'alcalde de la ciutat, Ruslan Martsinkiv, en declaracions al canal de televisió del Parlament, la Rada.

"Els russos pretenen mostrar que a Ucraïna no hi ha cap lloc segur", ha conclòs als mitjans locals Vadim Denisenkoo, conseller del ministeri d'Afers Interiors.

Intent d'encerclar l'est

Les forces russes estan intentant encerclar les ucraïneses a l'est del país amb avanços des de Khàrkiv, al nord, i Mariúpol, al sud, segons ha afirmat el ministeri de Defensa del Regne Unit en la seva avaluació diària de la situació militar sobre el terreny. Els efectius russos que progressen des de Crimea estarien intentant avançar en direcció a l'oest cap a Odessa, intentant evitar Mikolaiv, on els bombardejos no s'aturen. Avui hi ha hagut almenys nou morts en aquesta ciutat portuària del mar Negre, segons les autoritats regionals.

Pel que fa a Mariúpol, ciutat que porta gairebé dues setmanes assetjada, el govern ucraïnès ha confirmat que aquest diumenge tampoc podrà arribar-hi el comboi amb ajuda humanitària que s'acosta des de Zaporíjia i que està aturat a Berdiansk, una localitat sota control rus. La vice primera ministra ucraïnesa, Irina Veresxuk, ha dit que ho tornarà a intentar aquest dilluns. A part de l'ajuda humanitària, Mariúpol espera també poder obrir un corredor per evacuar de manera segura la població, que s'ha quedat sense aigua potable, electricitat i té moltes dificultats per trobar menjar. L'ajuntament de la ciutat ha actualitzat aquest diumenge la xifra de civils morts fins a 2.187 veïns. "En les últimes 24 hores hi ha hagut almenys 22 bombardejos a la ciutat. Ja s'han llançat més de 100 bombes sobre Mariúpol", ha assegurat.

A la tarda, Veresxuk ha dit que sí que s'ha aconseguit obrir corredors d'evacuació a la regió de Lugansk, des d'on han sortit 5.000 persones, i també de la regió de Kíiv, amb "diversos milers" d'evacuats. Ha detallat que, fins ara, s'ha aconseguit evacuar 140.000 civils de zones de conflicte.

Alcaldes segrestats

A la ciutat ocupada de Melitópol, uns 200 quilòmetres de Mariúpol, les forces russes han nomenat una nova alcaldessa, després del segrest del que havia sigut elegit democràticament, Ivan Fédorov. Segons el govern d'Ucraïna, Fédorov va ser pres com a ostatge per un grup de deu soldats russos divendres a la tarda i des d'aleshores no se n'ha sabut res. La nova alcaldessa seria Galina Daniltxenko, una antiga regidora de la ciutat, segons la web de l'administració regional de Zaporíjia.

El govern d'aquesta regió ha informat aquest diumenge que a Dniprorudne, una ciutat a la riba del riu Dniéper de poc menys de 20.000 habitants propera a Melitópol, l'exèrcit rus també ha segrestat l'alcalde, Ievhen Matviiv, que de moment no se sap on és.

Un periodista, entre els morts

A la regió de Kíiv, les forces russes s'estarien reagrupant als afores de la capital per preparar un nou assalt, segons alertaven aquest dissabte els serveis d'intel·ligència britànics i estatunidencs. Irpín, una zona residencial a uns 30 quilòmetres de Kíiv, s'ha convertit en un camp de batalla. El periodista i cineasta Brent Renaud ha mort aquest diumenge en un atac rus a aquesta localitat, segons ha explicat el cap de la policia de Kíiv, Andrí Nebitov. Durant l'atac, un altre periodista ha quedat ferit, però la seva identitat no ha transcendit.

Brent Renaud era nord-americà i tenia 51 anys. Havia treballat amb el New York Times –portava una acreditació d'aquest diari però el mitjà ha precisat que en aquests moments no hi treballava–el Boston Globe, on va publicar una sèrie d'articles informant de les protestes i del moviment Black Lives Matter. Juntament amb el seu germà, Craig Renaud, va cobrir les guerres de l'Iraq i l'Afganistan, el terratrèmol d'Haití, les protestes a Egipte i a Líbia i la crisi dels refugiats a l'Amèrica Central.

stats