Rússia jutja un periodista acusat d'espionatge

Tblisi (Geòrgia)Un altre periodista en el punt de mira de la fiscalia russa després dels casos de Remzi Bekirov, Vladislav Iesipenko, Andrei Novaixov i Ivan Golunov (aquest últim va tenir sort i va sortir en llibertat després de demostrar-se que l’acusació era falsa). Ivan Safronov, en presó preventiva des del 2020, ha estat jutjat aquest dilluns per alta traïció, un càrrec que ell nega.

Aquest periodista s'havia especialitzat en temes de defensa i havia treballat en capçaleres destacades de Rússia com Vedomosti i Kommersant, dos mitjans de l’establishment. Ara s’enfronta a una condemna de fins a vint anys de presó, acusat d’haver col·laborat amb l’OTAN. El cas està envoltat de secretisme i no s'ha presentat cap prova d'aquesta suposada col·laboració. Just abans de ser detingut, Safronov havia treballat a Roscosmos, l’agència espacial russa, com a conseller del seu cap, Dmitri Rogozin. Kommersant va elogiar la seva feina dient que “no és per res que se’l considera un dels millors periodistes de Rússia. [...] Sospitar d’ell és absurd”. El mitjà adverteix que “en els últims anys s’ha vist com en qualsevol moment, qualsevol ciutadà rus que tingui una feina relacionada amb l’activitat pública, l’activisme pels drets humans, un científic, un periodista o un empleat públic pot enfrontar-se a acusacions molt serioses”. 

Dificultats judicials

Reporters Sense Fronteres ha denunciat la pressió que ha patit tant el periodista com els seus advocats i n'ha demanat l'alliberament. El seu antic advocat Ivan Pavlov ha argumentat en un text publicat en mitjans opositors que l’acusació contra Safronov és il·legal. Justifica que el delicte de què se l’acusa “no és al Codi Penal de la Federació Russa” i que “no hi ha informació sobre el cas”, ni tan sols per a la defensa. El lletrat recorda que el periodista, per treballar, “únicament va fer servir fonts obertes” i que mai “va tenir accés a secrets d’estat”. “No puc fer la defensa d’una acusació que no entenc”, conclou. També denuncia que els advocats només podien trobar-se amb el client un cop al mes.

Ivan Safronov, el pare de l’acusat, també periodista especialitzat en temes militars, va morir en estranyes circumstàncies l’any 2007, quan es va precipitar des del cinquè pis de l’edifici on vivia, tot i que casa seva era al tercer. Oficialment es va dictaminar que havia estat un suïcidi.

Estat contra mitjans

Les capçaleres independents o crítiques amb el govern cada cop topen amb més dificultats. Moltes s’han vist obligades a tancar o s’han trobat amb més obstacles. Primer va ser la llei d’agents estrangers del 2012, que permetia a les autoritats assenyalar mitjans, ONGs i persones amb aquesta expressió, heretada de la Guerra Freda, per desacreditar-los. Els condemnats estan obligats a indicar que són considerats "agents estrangers" en totes les seves publicacions, siguin textos o vídeos, cosa que els complica molt obtenir finançament. Una d’aquestes capçaleres independents, Mediazona, va denunciar quan es va detenir Safronov que els casos de traïció i espionatge s’havien multiplicat per cinc entre 2009 i 2019.

I amb la guerra a Ucraïna la pressió ha anat in crescendo, amb lleis que prohibeixen fer servir paraules com guerra i invasió amb penes que poden arribar als 15 anys de presó. Novaia Gazeta, el diari dirigit pel premi Nobel de la pau Dmitri Muratov, temporalment ha deixat de treballar després de dues advertències de les autoritats russes. D'altres, com el canal Dozhd i la ràdio Eco de Moscou, s’han vist obligats a tancar. La freqüència d’aquesta última emissora ara l’ocupa la ràdio de Sputnik, una agència de notícies estatal.