Rússia dona per conquerida Mariúpol tot i que la planta d'Azovstal no ha caigut

BarcelonaLa planta metal·lúrgica d'Azovstal, dins de la ciutat de Mariúpol, continua resistint, però les tropes russes la tenen completament bloquejada, i per això Moscou dona ja per conquerida la ciutat, segons ha dit aquest dijous el ministre de Defensa de Rússia, Serguei Xoigú. Segons aquesta informació, el Kremlin descartaria dur a terme un gran assalt final sobre la planta d'Azovstal, on es refugien també molts civils, i es limitarà a mantenir-la aïllada fins que es rendeixi.

Xoigú ha assegurat que 1.478 soldats ucraïnesos que defensaven la planta ja s'han entregat però que encara en queden uns 2.000 més dins de l'entramat de túnels i búnquers que hi ha sota el complex. Les autoritats ucraïneses fa dies que alerten que també hi ha un miler de civils dins d'aquests túnels, i ahir mateix un dels assessors del president Volodímir Zelenski va oferir a Moscou "una ronda especial de negociacions sobre Mariúpol" per poder acordar l'evacuació segura d'aquests civils, entre els quals hi ha molts nens.

Rússia no ha respost a l'oferta. En canvi, aquest matí de dijous Xoigú ha assegurat que la ciutat ha caigut ja en mans de les tropes russes, malgrat aquest últim reducte. La informació que ha aparegut en mitjans russos cita també el president rus, Vladímir Putin, felicitant Xoigú per l'èxit de l'operació i indicant que no cal assaltar la planta d'Azovstal, sinó que s'ha de bloquejar perquè ni tan sols "una mosca" pugui passar.

"Heu completat de manera exitosa el combat per alliberar Mariúpol. Deixeu-me felicitar-vos, i envieu les meves felicitacions a les tropes", ha dit Putin a Xoigú en una conversa televisada, com és ja costum, i ha afegit: "Considero que l'assalt proposat a la zona industrial és innecessari i ordeno cancel·lar-lo. No hi ha necessitat de ficar-se per aquestes catacumbes i reptar sota terra per les instal·lacions industrials: bloquegeu la zona perquè ni una mosca hi pugui entrar".

Des del govern d'Ucraïna, però, s'interpreta que la decisió de cancel·lar l'assalt a la planta, tenint en compte les amenaces que havia estat fent Moscou feia dies, amb diversos ultimàtums a les tropes d'Azovstal perquè "es rendissin o morissin", és un reconeixement que no té la capacitat per aconseguir una victòria en aquest reducte. "Són físicament incapaços de prendre Azovstal i ho han entès, ja hi han tingut greus pèrdues", deia l'assessor presidencial ucraïnès Oleksi Arestovix.

L'alcalde de Mariúpol, Vadym Boychenko, ha demanat un alto el foc que duri "almenys un dia" per intentar evacuar els civils que es refugien a aquestes instal·lacions, alhora que ha remarcat que "Mariúpol és i serà ucraïnesa". Ha asenyalat que s'estima que hi ha entre 300 i mil civils a la planta, i unes 100.000 persones a "la part ocupada" de la ciutat.

Demanen corredors humanitaris

La viceprimera ministra ucraïnesa, Irina Veresxuk, també ha reclamat aquest matí també l'obertura immediata d'un corredor humanitari a la planta d'Azovstal. "Demanem als russos que obrin urgentment un corredor humanitari des de la planta d'Azovstal a Mariúpol. Hi ha ara mateix uns 1.000 civils i 500 soldats ferits. Tots ells han de ser extrets de la planta avui", ha dit aquest dijous Veresxuk a Telegram, i ha demanat "als líders de la comunitat internacional que centrin els seus esforços ara en Azovstal".

El ministre de Defensa rus ha dit que que Rússia ha evacuat més de 142.000 civils de Mariúpol i la situació ara està calmada. El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, però, assegurava aquest mateix dijous que encara hi ha 120.000 persones atrapades a la ciutat. En la roda de premsa posterior a la seva trobada amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, que avui eren a Kíiv, Zelenski ha admès que Rússia controla bona part de la ciutat però ha dit que les forces ucraïneses encara hi són en una part. Controlar Mariúpol és clau per a Moscou, perquè li permetria controlar tota la sortida al mar d'Azov d'Ucraïna i alhora connectar els territoris sota el seu control al Donbass amb Crimea, que va ser annexionada per Rússia el 2014.

Veresxuk ha informat també que ahir dimecres van poder sortir de Mariúpol "quatre autobusos d'evacuació a través del corredor humanitari". Segons la responsable ucraïnesa, els autobusos han passat la nit a Brediansk, una població a la costa del mar d'Azov més al sud de Mariúpol. "Els esperem a Zaporíjia”, deia a primera hora del matí de dijous, en al·lusió a la població encara sota control ucraïnès que és el final de la ruta d'evacuació des de Mariúpol. Aquest dijous a la tarda es tornarà a intentar obrir el corredor humanitari des de Mariúpol. Alhora, l'alcalde de la ciutat ha informat aquest dijous que s'ha trobat una nova fossa comuna d'uns 30 metres d'extensió situada a uns 20 quilòmetres de Mariúpol, i ha assegurat que l'han cavada les tropes russes per llançar-hi els cadàvers que traslladen cap allà en camions en un intent d'ocultar proves de crims de guerra.

Des del govern d'Ucraïna, l'anunci de la suposada victòria russa a Mariúpol s'interpreta com un indici que l'exèrcit rus pensa reubicar tropes que eren a la ciutat costanera per reforçar altres zones del Donbass on es concentra ara la primera línia del front. La intel·ligència britànica insistia aquest dijous que Rússia busca poder vendre una victòria contundent el pròxim 9 de maig, quan Moscou celebra el Dia de la Victòria dels soviètics contra els nazis.

Supervivents de l'Holocaust, morts a la guerra

Amb tot, una de les pitjors ironies del conflicte és que fins ara ja ha matat almenys dos supervivents ucraïnesos del setge nazi de la Segona Guerra Mundial. Un home de 96 anys que havia sobreviscut a l'Holocaust va morir sota les bombes a Khàrkiv al març, i aquest dijous s'ha sabut que una altra dona, Vanda Semionovna Obiedkova, de 91 anys, va morir el 4 d'abril en un soterrani congelat de Mariúpol on es refugiava de les tropes russes, segons ha explicat la seva filla, que estava amb ella, a Chabad.org.

Quan tenia 10 anys, Obiedkova va sobreviure al setge de Mariúpol dels nazis, que van matar la seva mare i tota la família de la mare, que eren jueus. Llavors va poder sobreviure perquè el seu pare, que no era jueu, la va portar a un hospital on la va fer passar per grega i va ocultar el seu origen jueu. Des de l'inici de la invasió russa, la dona es va refugiar en un soterrani amb la seva filla i el marit d'aquesta.

"La meva mare no mereixia aquesta mort", ha dit la filla, Larissa, i ha explicat que les dues últimes setmanes havien sobreviscut "com animals". "No hi havia aigua, ni electricitat ni calefacció, i feia molt fred", ha dit. La filla i el seu marit van arriscar la vida per treure el cos de la mare i enterrar-lo, sota els bombardejos, en un parc pròxim al mar d'Azov.