Rússia retira tropes de la frontera amb Ucraïna i obre la porta a reconèixer les repúbliques de l'Est

Moscou / BarcelonaInici de la desescalada o maniobra de distracció? El ministeri de Defensa rus ha anunciat aquest dimarts al matí que algunes de les seves tropes desplegades a prop de la frontera amb Ucraïna han començat a tornar a les seves bases després d'acabar les maniobres. L'anunci ha causat una reacció positiva dels mercats i tant el ruble com la hvrina, la moneda ucraïnesa, s'han recuperat. Sobre el terreny, però, Rússia manté les maniobres a gran escala i continua concentrant tropes a les portes d'Ucraïna. Segons el ministeri de defensa d'Ucraïna i els Estats Units, són 140.000 soldats russos desplegats a Crimea, el costat rus de la frontera i Bielorússia. Una amenaça que està lluny de desaparèixer. El Kremlin ha obert un nou front amb la petició de Duma de reconèixer les repúbliques autoproclamades de Donetsk i Lugansk, a l'est d'Ucraïna, que consagraria el seu domini.

"Unitats dels districtes militars del Sud i l'Oest, que han acomplert les seves missions, estan pujant a trens i camions per tornar a les seves guarnicions avui. Algunes unitats formaran combois militars", ha dit Ígor Konaixenkov, portaveu del ministeri de Defensa.

El ministeri també ha difós un vídeo on es veuen vehicles armats retornant a les seves bases després de les maniobres, amb tancs, vehicles de combat d'infanteria i bateries d'artilleria que es carreguen en un tren.

Aquest dimarts el canceller alemany Olaf Scholz, que ahir va visitar Kíev, s'ha desplaçat a Moscou per reunir-se amb el president rus, Vladímir Putin. El socialdemòcrata, assegut a la mateixa llarga taula blanca del Kremlin en què Putin va parlar amb el president francès Emmanuel Macron ha apostat pel diàleg i ha agraït "poder-nos comunicar directament". El president rus s'ha referit a les estretes relacions econòmiques del seu país amb Alemanya. Igual que va fer Macron, Scholz no s'ha volgut sotmetre a la prova PCR dels serveis sanitaris russos, cosa que justifica pel Kremlin la llarga superfície de la taula que els ha separat. Putin ha assegurat que Rússia "no vol una guerra", i ha considerat que les respostes dels Estats Units i l'OTAN a les seves exigències sobre l'arquitectura de seguretat europea (que l'Aliança no desplegui més tropes als països de l'Est i que no hi integri més països) són un punt de partida per negociar: "estem llestos per discutir", ha dit en la roda de premsa posterior a l'entrevista amb el mandatari alemany. Però en paral·lel, Moscou ha dinamitat els acords de Mink, que va impulsar l'excancellera Angela Merkel, amb el vot a la Duma per reconèixer la independència de les repúbliques autoproclamades de Donetsk i Lugansk, a l'est d'Ucraïna. Putin ho ha justificat acudint a la retòrica del Kremlin que Kíev hi hauria perpetrat un "genocidi" de la població russa. .

A més de l'estacionament de tropes fora de les casernes a tocar de la frontera amb Ucraïna, l'exèrcit rus està duent a terme maniobres militars a gran escala a la veïna Bielorússia, previstes fins al 20 de febrer. Els Estats Units i alguns serveis d'intel·ligència europeus havien advertit que aquestes maniobres podrien ser una cobertura per a un atac sobre Ucraïna, però el Kremlin sempre ha afirmat que tornaran a les casernes quan acabin. El 20 de febrer és doncs una data clau per saber si efectivament Rússia es replega.

El Kremlin s’ha apuntat la “no invasió” com una victòria propagandística i ha ridiculitzat els pronòstics estatunidencs que asseguraven que el 15 de febrer es desencadenaria l'atac rus. "El 15 de febrer passarà a la història com el dia que la propaganda de guerra occidental va fracassar", ha dit Maria Zakhàrova, portaveu del ministeri d'Exteriors rus: "Han estat humiliats i destruïts sense disparar ni un sol tret". El portaveu del Kremlin Dimitri Peskov ha assegurat que els EUA “han posat al món sencer en un estat febril, en efecte, no és més que una campanya informativa sense precedents per atiar la tensió a Europa”. 

Bluf o principi de la desescalada?

La majoria de les borses europees, que havien obert en negatiu seguint la tendència del dimarts de caigudes generalitzades, han virat a positiu amb l'anunci de retirada d'algunes tropes russes. L'íbex-35, que a l'obertura perdia un 0,41%, pujava un 1,08% poc abans de les onze del matí. A Frankfurt el DAX 30 pujava un 1,45% a la mateixa hora, a París el selectiu CAC 40 guanyava un 1,31%, i a Londres el FTSE 100 pujava un 0,68%. L'Eurostoxx 50 també se situava en verd amb un guany del 1,31%.

Tot i que es tracta del primer gest de distensió, a Ucraïna s'ha rebut amb escepticisme. "Només ens creurem la desescalada quan veiem la retirada de les tropes" ha dit el ministre d'Exteriors Ucraïnès Dmytro Kuleba.

En declaracions a l'ARA l'analista militar Mikhailo Samus, director del New Geopolitics Research Network, valora que l'anunci rus "és un senyal que no hi haurà un atac militar obert aquests dies", però alhora recorda que les bases militars russes continuen situades molt a prop de les fronteres d'Ucraïna. "Des del punt de vista militar, no és un canvi significatiu perquè la majoria de les unitats militars russes als voltants d'Ucraïna estan estacionades permanentment prop de la frontera i tenen un alt nivell de preparació. Rússia podria atacar Ucraïna en qualsevol moment després d'aquesta 'retirada'. Atacs híbrids sobre la informació, ciberatacs, l'economia i l'energia continuaran". El més preocupant ara és el bloqueig econòmic pel desplegament naval rus al Mar Negre: "podria tenir un enorme impacte econòmic. Guerra híbrida".

La duma reconeix les repúbliques autoproclamades del Donbass

Mentrestant, al cor de Rússia, la Duma donava llum verda al reconeixement a les autoproclamades Repúbliques Populars del Donetsk i Lugansk. La petició proposada pel Partit Comunista, ha tingut el suport de 351 dels 450 diputats. La cambra baixa demana a Putin que siguin reconegudes com a estats, com passa a Artsakh, Transnístria, Ossètia del Sud i Abkhàzia, controlats en gran mesura per Moscou i que serveixen per fer pressió a països com Geòrgia o Moldàvia.

Rússia se situaria així fora del marc dels acords de Minsk, que buscaven una sortida a la guerra al Donbas, un conflicte que s'ha cobrat ja 15.000 vides. Si s'acaba fent efectiu el reconeixement, el proper pas podria ser l'annexió d'aquests territoris a Rússia, com ja va passar amb Crimea. Rússia també es podria veure legitimada per una intervenció si li ho demanen les autoritats locals dels nous estats reconeguts, com va passar amb Geòrgia el 2008 amb l'Abjàsia i Ossètia del Sud. Fonts diplomàtiques ucraïneses consultades per l'ARA temen que això pugui ser percebut com un mal menor en comparació amb la guerra oberta. I si la resposta internacional és feble, Putin tindrà el camí aplanat. El president de la Duma ja ha advertit aquest dimecres que "els nostres ciutadans i compatriotes [com es refereix el Kremlin als russos que viuen a les antigues repúbliques soviètiques] al Donbass necessiten la nostra ajuda i suport".

Segons explica a l'ARA l'analista Denis Kolesnik, “reconèixer (les Repúbliques Populars), va en contra dels interessos russos i de forma òbvia podria incrementar les tensions”. Raona que en un principi, “Rússia volia reintegrar-les a Ucraïna sota la influència russa, i Kíev s'hi va oposar frontalment perquè entenia el perill que suposen per a l’estat ucraïnès”. Conclou que si finalment es confirma aquesta iniciativa, “voldria dir que Rússia unilateralment abandona l’acord de Minsk”.