Des de Rússia, amb amor: el desgel de Putin i Erdogan en tres claus
Moscou i Ankara protagonitzen l'acostament després del cop fallit, tot i que no han superat les diferències sobre Síria
BarcelonaEl president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha triat Rússia per fer el seu primer viatge oficial des de l'intent de cop d'estat fallit del 15 de juliol. Erdogan s'ha reunit amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, a qui ha agraït que fos un dels primers líders mundials a fer-li costat la nit de l'alçament militar. La trobada ha iniciat la reconciliació entre els dos dirigents, amb una relació molt deteriorada per la guerra de Síria.
Síria: què s'ha de fer amb Al-Assad?
Lluitant en bàndols enfrontats
Erdogan va trencar amb Al-Assad, amb qui havia mantingut molt bones relacions i havia teixit vincles econòmics, arran de l'esclat de la revolta popular del 2011, i va decidir donar acollida a l'oposició. En canvi, Putin és un dels principals aliats internacionals del règim de Damasc. La tensió va arribar al màxim el 24 de novembre de l'any passat quan un caça rus va ser abatut per l'exèrcit turc al nord de Síria. Això va motivar una sèrie de sancions que han afectat seriosament l'economia turca. A principis de juliol Erdogan va enviar una carta de disculpa al Kremlin per tancar l'afer de l'avió abatut. Putin reclama la continuïtat d'Al-Assad, però el govern turc assegura que hi ha marge per a una entesa sobre Síria que passi per trobar un relleu al dictador sirià consensuat amb Moscou, els Estats Units i els països del Golf.
Un altre tema pendent és la qüestió kurda: Rússia ha donat suport al PYD, el principal partit dels kurds sirians, que han establert una autonomia al nord del país, en la seva lluita contra l'Estat Islàmic; Turquia s'oposa a qualsevol concessió als kurds, amb qui manté una guerra sense treva dins del seu territori.
El Turkstream i el mercat rus
Moscou és un aliat econòmic clau
Des del 2015 Rússia és el principal proveïdor de gas natural i el tercer soci comercial de Turquia, a més de nodrir els seus complexos turístics. Les sancions per l'avió abatut han malmès els tres pilars de les seves relacions econòmiques: l'agricultura, la construcció i el turisme. Els plans del gegant energètic rus Gazprom de construir un gasoducte a través del mar Negre cap a Turquia –el Turkstream– havien quedat al calaix. Segons el Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament, les sancions farien caure el PIB turc un 0,7% si es mantinguessin un any.
"Per entendre l'acostament a Moscou n'hi ha prou de veure que l'ocupació a Antalya ha caigut un 52% entre l'abril del 2015 i l'abril del 2016: no crec que algú com Erdogan hagués enviat una carta de disculpa si les sancions econòmiques no haguessin afectat tant l'economia turca", explica l'economista turc Güven Sak.
Erdogan necessita aliats
Turquia es distancia dels Estats Units i Europa després del cop
"No oblidem que són els líders autoritaris de Rússia, l'Iran i la Xina, i no els de l'Occident democràtic, els qui van expressar el seu suport a la democràcia turca, que ha superat amb èxit la prova del cop d'estat fallit", recorda al seu editorial el diari 'Hürriyet'.
En efecte, el govern turc ha trobat molt més suport contra el cop a l'Est que entre els seus aliats de l'OTAN. I Putin aprofita l'oportunitat per acostar Ankara a la seva òrbita, mentre Europa i els Estats Units critiquen les seves purgues. Erdogan, que afronta la frenada econòmica, la guerra contra els kurds, els atemptats jihadistes i l'acollida de tres milions de refugiats sirians, necessita aliats i mira cap a Moscou.
