Rússia adverteix que l'enviament dels tancs és "una implicació directa" de l'OTAN en la guerra

BarcelonaRússia ha respost de manera ràpida i contundent a la promesa dels països occidentals d'enviar els seus tancs més moderns a Ucraïna. I ho ha fet per la via militar i la política. Aquest mateix matí l'exèrcit rus ha llançat un nou atac massiu amb míssils i drons arreu d'Ucraïna, que ha deixat almenys 11 morts i 11 ferits, segons les autoritats ucraïneses. Poc després, des de Moscou, arribava un advertiment que pot tenir conseqüències nefastes en l'àmbit diplomàtic. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha assegurat que l'enviament d'aquests tancs significa "una implicació directa en el conflicte" per part dels estats occidentals. Els aliats, de fet, han intentat en tot moment evitar qualsevol gest que pugui ser interpretat com una implicació directa, perquè un conflicte bèl·lic obert entre l'OTAN i Rússia suposaria l'enfrontament de potències nuclears.

El govern rus havia advertit dimecres que els nous tancs que Alemanya i els Estats Units enviaran a Ucraïna "cremaran" com ha cremat fins ara "la resta d'armament" que hi han enviat i que "fracassaran" en el seu intent de derrotar les tropes russes. Aquest dijous, però, ha anat una mica més enllà i ha qualificat el moviment d'"implicació directa" de l'OTAN en la guerra. "Hi ha declaracions constants dels països occidentals que diuen que la seva decisió d'enviar tancs no significa una implicació d'aquests països o de l'OTAN en les hostilitats que tenen lloc a Ucraïna. Nosaltres no hi estem gens d'acord. A Moscou, tot el que tant l'aliança com les capitals que he mencionat estan fent es percep com una implicació directa en el conflicte. I veiem que està creixent", ha afirmat Peskov en la seva roda de premsa diària a Moscou.

Ho deia, a més, poc després que els míssils tornessin a ploure sobre Ucraïna, en plena hora punta del matí d'aquest dijous, i just l'endemà que el govern de Volodímir Zelenski aconseguís el compromís d'Alemanya i els Estats Units d'enviar-li els anhelats tancs Leopard i Abrams. S'han registrat almenys 55 míssils russos, dels quals les defenses antiaèries n'han interceptat 47, segons les forces armades ucraïneses. A primera hora del matí s'ha reportat un mort a Kíiv i tres més a Zaporíjia, on els míssils han atacat instal·lacions energètiques. Però a la tarda, el balanç provisional de víctimes mortals ha crescut fins a 11. Els bombardejos s'han estès per onze regions, amb 35 edificis danyats, segons ha detallat el portaveu dels Serveis d'Emergència estatals, Oleksandr Khorunzhyi.

Els tancs, qüestió de setmanes

Després de la retirada de les tropes russes de la regió de Kherson a finals de l'any passat, la situació al camp de batalla continua estancada. Els esforços es concentren a la zona del Donbass, on les tropes russes ja han assumit el control de la petita ciutat de Soledar i les seves mines, mentre encara intenten conquerir Bakhmut. Els nous tancs, tecnològicament més avançats que els russos, oferirien un avantatge a Ucraïna per llançar una nova ofensiva, que els analistes militars preveuen per a la primavera, quan la raspútitsa (fang amb neu) es retiri, i a la zona de Zaporíjia, per recuperar el terreny ocupat per Rússia al sud. Però no és clar que puguin arribar a temps, sobretot els nord-americans, que Biden ja va advertir dimecres que trigarien "mesos" a arribar a Ucraïna.

Aquest dijous, el ministre de Defensa alemany, Boris Pistorius, ha assegurat que Alemanya entregarà els 14 tancs Leopard 2 compromesos a Ucraïna entre finals de març i principis d'abril. A aquests s'hi sumaran 14 tancs més de Polònia, que també preveu enviar-los "d'aquí a poques setmanes", mentre que encara s'ha de concretar com participen en aquest subministrament de carros de combat els altres països europeus que també s'hi han mostrat disposats. A més, aquest dijous el Canadà també ha confirmat que, de moment, enviarà quatre unitats d'aquests tancs. D'altra banda, el govern britànic ha afirmat que els seus 14 tancs Challenger 2 arribaran a Ucraïna "a finals de març" i que començarà a entrenar militars ucraïnesos la setmana que ve.

Mentrestant, sembla que es confirmen les informacions que des de fa temps parlaven d'una segona mobilització de soldats russos, després de l'anunciada al setembre. En el seu comunicat diari, l'exèrcit ucraïnès diu aquest dijous que Rússia s'està preparant per a aquesta segona mobilització a Crimea, on "totes les institucions públiques i privades han estat requerides a enviar abans del 29 de gener llistes de treballadors per formar part de la reserva". "La nova onada de mobilització massiva està prevista per a finals de febrer", diu el comunicat de l'exèrcit ucraïnès. S'espera que aquesta crida aporti fins a mig milió més de reservistes a l'exèrcit rus, però seria una força amb molt poca experiència i un entrenament militar molt limitat.

Els Wagner, organització criminal, i Meduza, il·legalitzat

En els esforços russos per controlar Soledar i Bakhmut hi han tingut un paper rellevant els mercenaris del Grup Wagner, que aquest dijous els Estats Units han designat formalment com una "organització criminal transnacional". No els assenyala només per les seves actuacions "brutals" a Ucraïna, sinó també per haver participat en "un patró continu d'activitats criminals greus, com ara execucions massives, violacions, segrestos de criatures i maltractaments físics a la República Centreafricana i a Mali".

El mes passat, la Casa Blanca va afirmar que el Grup Wagner havia rebut un enviament d'armes de Corea del Nord per reforçar les forces russes a Ucraïna, un senyal del paper cada cop més gran d'aquests mercenaris en el conflicte. El Departament del Tresor dels Estats Units ha imposat noves sancions contra sis persones i 12 entitats vinculades o que donen suport al Grup Wagner.

Paral·lelament, la Fiscalia General de Rússia ha il·legalitzat el mitjà independent Meduza i l'ha designat com una "organització indesitjable", segons ha informat el portal. Amb aquesta decisió, la justícia li prohibeix operar a Rússia i també prohibeix als ciutadans russos cooperar amb el mitjà o els seus periodistes, en un nou cop contra la premsa lliure del país.