La ruptura d'un cable d'acer, possible causa de la caiguda del pont de Gènova

BarcelonaMentre els equips de rescat continuen treballant sense parar per buscar la desena de cadàvers que creuen que encara queden atrapats entre les runes, la causa de la caiguda, dimarts, del pont Morandi de Gènova –la xifra oficial de morts, de moment, és de 38– és un dels grans interrogants. Ahir, Antonio Brencich, professor de la Universitat de Gènova i membre del comitè de transport i infraestructures encarregat de determinar els motius de l’enfonsament, va assegurar que el trencament d’un cable d’acer és “una hipòtesi de treball seriosa”.

Segons va explicar als mitjans de comunicació després de fer una breu inspecció de la infraestructura, “sembla que la ruptura d’un dels cables que formen part de l’estructura podria ser clau. Hi ha diversos testimonis i vídeos que apunten en aquesta direcció”.

En declaracions al diari italià 'La Repubblica', Valentina Galbusera, que era al lloc dels fets, diu que va veure “com es deixaven anar els tirants d’acer un darrere l’altre, i com el pont va començar a moure’s com si hi hagués un terratrèmol”. Brencich, que no va voler donar més detalls de la investigació, va aprofitar l’ocasió per desmentir altres explicacions que han sonat al llarg de la setmana. “La pluja, els trons o l’excés de càrrega són hipòtesis sense força”, va insistir.

L’estructura, deteriorada

També ahir, diversos diaris italians es feien ressò d’un informe presentat el novembre del 2017 per diversos assessors contractats per la concessionària italiana Autostrade on s’advertia sobre el deteriorament del pont. El document, redactat per dos professors de l’Institut Universitari Politècnic de Milà, alertava que molts materials no presentaven un bon estat. Per exemple, alguns cables estaven oxidats, i es recomanava que la companyia fes una avaluació per solucionar aquests problemes.

Malgrat això, l’octubre del 2017 el director d’Autostrade a Gènova, Stefano Marigliani, havia assegurat a les autoritats de l'Ajuntament de la ciutat italiana i a les de la regió de la Ligúria que en aquell moment el viaducte no presentava “cap problema estructural”. Ho va fer després que alguns veïns dels edificis residencials adjacents al pont haguessin manifestat la seva preocupació per l’estat de la infraestructura.

Marigliani va garantir llavors que Autostrade estava duent a terme una sèrie de tasques de manteniment i que tenia previstes dues intervencions estructurals per al 2018 que reforçarien la infraestructura. Segons la companyia, es va destinar un paquet de 20 milions d’euros per reforçar l’estructura. Malgrat això, el trànsit mai es va tancar.

La companyia, responsable

El govern italià, que considera Autostrade responsable de la tragèdia, va tornar a demanar la dimissió dels directius de la companyia, que pertany al grup Atlantia. A més, va anunciar que ha iniciat un procés per estudiar la més que possible revocació de la concessió, que té validesa fins al 2038.

Mentrestant, i després de la forta caiguda de dijous, les accions d’Atlantia van rebotar un 5,68%. Ahir, al tancament de la sessió de la Borsa de Milà, l’acció d’Atlantia es pagava a 19,34 euros, més d’un euro per sobre de dijous, quan van tancar a 18,30 euros.

En canvi, ACS, la constructora que presideix Florentino Pérez i que és sòcia d'Atlantia a Abertis, va seguir sent castigada pels inversors. L'acció d'ACS va cedir un 0,35 %, fins als 34,63 euros, seguint la tònica de dijous, quan va perdre gairebé un 2%.

L'agència Standard & Poor's, que dijous va posar sota vigilància negativa el ràting d'Atlantia, va indicar ahir que els problemes de la concessionària italiana no han d'afectar la seva participada espanyola Abertis. S&P espera que la qualificació d'Abertis, situada ara en BBB –equivalent a aprovat–, es mantingui sense canvis fins i tot si es rebaixés la nota d'Atlantia un esglaó.

Això no obstant, S&P va precisar que si la qualificació d'Atlantia baixés en més d'un esglaó, això podria tenir un impacte negatiu en la nota d'Abertis.