Rousseff intenta evitar a la desesperada la destitució

São PauloCom l’últim cartutx, el govern del Brasil va recórrer ahir al Suprem Tribunal Federalel procés de destitució de la presidenta Dilma Rousseff. El moviment no té números de prosperar perquè durant mesos la justícia ha desestimat els mateixos arguments, així que Rousseff es prepara per rebre avui l’última estocada dels seus antics socis en una votació al Senat que demà a la matinada -en horari català- pot donar per liquidada la seva etapa. L’impeachment ha sigut una cursa de despropòsits i decisions sorpresa, com la protagonitzada ahir pel president del Congrés, Waldir Maranhão, que va rectificar l’anul·lació del procés que ell mateix havia aprovat poques hores abans, i va donar llum verda així a la destitució i més que probable substitució pel seu vicepresident i antic aliat, Michel Temer, del centrista PMDB.

El Brasil va engegar el model de govern de coalició el 2003 amb Lula da Silva però en la segona legislatura de Rousseff ha entrat en crisi i això ha sigut clau per accelerar la seva destitució. La formació de grans executius de coalició -l’últim de Rousseff comptava amb 31 ministres- va ser la solució que el Partit dels Treballadors (PT) va trobar per assegurar-se la governabilitat en un Congrés molt fragmentat. La fórmula governava el Brasil des del 2003 amb Luiz Inácio Lula da Silva. Qualificada de “subhasta de càrrecs” per l’oposició, ha funcionat tres legislatures i mitja.

La caiguda de Rousseff només s’ha pogut portar a terme per “una traïció”, en paraules de la presidenta i de Lula. Al març, el gruix dels partits aliats no tan sols van decidir abandonar l’executiu, sinó que a l’abril al Congrés van votar massivament a favor de l’impeachment. El degoteig de desercions es va iniciar amb el PMDB, soci principal i directament beneficiat, ja que si es compleix el guió obtindrà la presidència. El gruix de la feina l’havia fet l’ara expresident del Congrés, Eduardo Cunha, encarregat d’articular els suports parlamentaris necessaris.

Degoteig de desercions

La sortida del PMDB de l’executiu va representar un cop mortal per a Rousseff i va provocar un efecte crida entre els altres aliats, que van deixar els ministeris i van canviar de bàndol en qüestió d’hores. Els seus vots han sigut decisius perquè l’impeachment tingués continuïtat.

Els diputats de l’oposició justifiquen el seu vot favorable a la destitució de Rousseff per la necessitat de fer net de males pràctiques al país i per començar una nova etapa neta. Malgrat que l’anomenada Operació Lava Jato -el macroprocés de corrupció a la companyia estatal Petrobras- ha tocat de ple el cor del PT, l’adéu de Rousseff es fonamenta jurídicament per una maniobra fiscal i no per un escàndol de corrupció. Malgrat les grans paraules, el futur virtual govern de Michel Temer no és gens aliè a la corrupció. Per començar, la justícia electoral ha informat que el virtual president és una “peça bruta” i l’ha arribat a declarar inelegible per vuit anys per haver rebut donacions personals per sobre del límit establert. Al llarg de la seva carrera, Temer ja havia sigut acusat de finançament il·legal d’empreses.

Govern sota sospita

El fet de ser investigat no ha sigut cap impediment en la formació del nou executiu, on de ben segur hi haurà noms implicats en Petrobras. El fiscal de l’estat, Rodrigo Janot, ja ha mostrat la seva preocupació per la nova situació política. En aquest sentit, ha demanat al Tribunal Suprem que s’obri una investigació contra quatre senadors del PMDB que sonen per integrar l’equip de Temer, entre els quals hi ha el president del Senat, Renan Calheiros, i el president interí de la formació centrista, Romero Jucá.

A Brasília no es descarta que Temer pressioni per la fi de la investigació Lava Jato, una idea fonamentada pel fet que l’advocat Carlos Antonio Mariz, que ha firmat un manifest contra les investigacions a Petrobras, va ser el primer nom que Temer va pensar per al ministeri de Justícia.