Roman Protassévitx, deu anys d’oposició a Lukaixenko

MoscouLa maniobra del president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, d'obligar a aterrar un avió a Minsk amb l'excusa d'una amenaça de bomba per poder detenir Roman Protassévitx ha convertit aquest periodista de només 26 anys en una de les cares més visibles de l'oposició bielorussa a ulls de l'opinió pública internacional. Però al seu país ja fa una dècada que és ben conegut: Protassévitx era tot just un adolescent de 16 anys quan, el 2011, es va convertir en una de les cares més conegudes entre els crítics amb Lukaixenko, gràcies a la seva participació en les manifestacions de la “revolució de les xarxes socials”, que es van concentrar principalment a Minsk, la capital del país. Com a represàlia, va ser expulsat de l’escola on estudiava. La fotografia de la seva detenció, que va circular àmpliament per totes les xarxes bielorusses, el va convertir en una persona popular entre els crítics amb el govern.

Quan la policia se’l va endur, el jove Protassévitx participava en unes “protestes silencioses” en què els manifestants no corejaven cap consigna i es limitaven a aplaudir de tant en tant. Si en aquell moment alguns bielorussos van decidir sortir a les places per criticar la política de Lukaixenko va ser perquè el culpaven de la crisi financera que patia el país i de la pujada del preu dels productes bàsics. Una de les seves reivindicacions era la dimissió del president, que actualment acumula prop de 27 anys al poder després d'haver guanyat novament les eleccions l'estiu del 2020, enmig d'acusacions de frau de l’oposició i de la comunitat internacional.

Temps després, el líder opositor es va convertir en l’administrador d'alguns grups de les xarxes socials a través dels quals s’organitzaven accions de protesta contra el govern. Des del 2011 també formava part del Front Jove, una organització opositora pro democràcia de centredreta que té la seu a la República Txeca.

Protassévitx va ser a Ucraïna durant les protestes antigovernamentals i proeuropees de l'Euromaidan, entre els anys 2013 i 2014: segons va explicar al periodista rus Iuri Dud, hi va anar per “veure com s’organitzava tot”. Però no s'hi va estar gaire temps, perquè va rebre cops dels antiavalots. Més endavant es va desplaçar fins al front de l’est d’Ucraïna (on el 2014 rebels prorussos van proclamar la independència de dos territoris) per treballar-hi com a periodista freelance.

Periodisme malgrat tot

Amb aquest bagatge d'activisme polític a l'esquena, Protassévitx va començar la carrera de periodisme a la Universitat Estatal Bielorussa, on va estudiar fins que el 2018 el van expulsar per haver participat suposadament en una manifestació il·legal, tot i que al judici va aconseguir demostrar que no hi era. Malgrat no haver acabat la carrera, ha treballat en mitjans bielorussos com Radio Free Europe i Euroradio.fm, tots dos amb la seu fora del país.

Fins al 2020 va ser també membre de Nexta, el canal de Telegram més popular en rus i una de les principals fonts d'informació no governamental. La major part dels seus editors viuen a la veïna Polònia, des d’on cobreixen l’actualitat de Bielorússia. El mateix Protassévitx es va exiliar a Varsòvia el 2019 i posteriorment es va traslladar a Vílnius, la capital de Lituània. Últimament havia col·laborat amb Belamova, un altre canal semblant a Nexta.

A causa de la seva activitat política i periodística, les autoritats bielorusses l’han acusat de càrrecs com incitació a l’hostilitat social i organització d'aldarulls, delictes pels quals es podria passar prop de quinze anys a la presó. També va ser inclòs pel KGB, els serveis secrets bielorussos, a la llista de persones implicades en activitats terroristes, motiu pel qual a les xarxes socials s'identificava irònicament com "el primer terrorista-periodista de la història”. Aquest va ser el motiu pel qual el van detenir diumenge.