Roma no aconsegueix enterrar els seus morts
Els cementiris estan col·lapsats i la Fiscalia ha obert una investigació
MilàL’augment de les morts en l’últim any pel covid-19 ha omplert fins a l’extrem els dipòsits de cadàvers i ha col·lapsat els cementiris de Roma. Les deficiències estructurals, l’eterna burocràcia i l’absència de reformes que havien estat programades amb anterioritat a la pandèmia han obligat centenars de famílies a esperar fins a dos mesos per incinerar i enterrar els seus morts a la capital italiana. La Fiscalia ha obert una investigació per un possible delicte d’omissió de responsabilitats i un altre de sostracció de cadàvers.
“Avui fa dos mesos que el meu fill Dario ja no és amb la seva mare, amb els seus dos germans, amb mi. I fa dos mesos que no l’aconseguim enterrar”. La denúncia d’Andrea Romano, diputat del Partit Democràtic, va posar el focus fa uns dies sobre la situació d’emergència en què es troben els cementiris romans. “Temps de sepultura indignes d’una ciutat civil”, va dir el diputat, que va acusar directament l’alcaldessa de la ciutat, Virginia Raggi: “La teva vergonya no serà mai prou gran”. Raggi, del Moviment 5 Estrelles, es va excusar amb la família Romano, però el seu cas no és ni de bon tros l’únic.
Taüts acumulats
Des de fa diversos mesos, centenars de taüts s’acumulen a les cambres mortuòries de la capital italiana a l’espera de poder ser incinerats o sepultats. És el cas de la mare d’Oberdan Zuccaroli, que va morir amb 85 anys a principis de març i encara és al dipòsit del cementiri. Per denunciar la situació, el seu fill, que treballa a l’empresa que administra les tanques publicitàries de Roma, va empaperar la ciutat amb cartells en els quals es podia llegir: “Perdona, mare, si encara no aconsegueixo donar-te sepultura”. L’empresa municipal encarregada de la gestió dels cementiris romans, AMA, reconeix que a hores d’ara hi ha al voltant de 800 fèretres més que abans de la pandèmia, encara que alguns càlculs assenyalen que la xifra podria arribar als 2.000 entre els cementiris de la ciutat.
La companyia justifica els retards perquè als 15 dies necessaris per procedir a la cremació se n’hi han afegit 10 més a causa d’un augment de la mortalitat. “La pandèmia està provocant un autèntic desastre”, va declarar a mitjans locals el president d’Estima, Stefano Zaghis. “Fins al setembre la situació era normal, tot i que hi hagués un nombre més elevat de morts. Però després hi va haver un augment rècord de decessos, amb un 40% més a l’octubre, un 60% més al novembre i un 45% més al desembre”, va assegurar.
No obstant això, les associacions de pompes fúnebres reconeixen que també estan patint retards els sepelis, de manera que en els últims mesos alguns familiars han optat per intentar enterrar els seus éssers estimats fora de Roma. “No hi ha nínxols i els que hi ha sovint estan en condicions vergonyoses”, denuncia Alessandro Moresco, representant de l’associació Feniof.
Des del mes d’octubre han mort a Roma 5.000 persones més respecte del mateix període de l’any anterior. Un increment considerable de decessos als quals s’ha unit un augment de les incineracions davant d’altres ritus fúnebres i la falta de forns crematoris per atendre la demanda. De fet, a la capital hi ha només sis forns amb capacitat per fer 250 incineracions diàries. El 2017 la regidoria competent va presentar un projecte per construir-ne quatre més amb l’objectiu d’arribar a les 500 cremacions al dia, però la proposta no va arribar a ser aprovada.
A la discutible gestió dels cementiris municipals per part de la companyia concessionària i la incapacitat de l’Ajuntament per resoldre la situació s’uneix l’ombra de la corrupció. Els comptes d’AMA estan sent investigades per la justícia després que l’alcaldessa hagi denunciat presumptes irregularitats.
