Roberto Maroni: "Una sortida de Catalunya De la Unió Europea és irreal"

Em trobo amb Roberto Maroni, president de la Llombardia, pes pesant de la Lliga Nord. Dues vegades ministre d'Interior i una ministre de Treball, és president de l'organisme Quatre Motors per a Europa, que agrupa la Llombardia, Catalunya, Baden-Württemberg i Roine-Alps, i ha vingut a presentar l'Expo 2015. El lema de l'esdeveniment serà "Alimentar el planeta, energia per a la vida", i ja compta amb 141 estats inscrits. La visita està marcada per la polèmica, perquè la Lliga Nord és un partit acusat de ser xenòfob i d'extrema dreta. Sóc a l'Hotel Majestic, entre clients russos i àrabs, i Maroni arriba directament des de la visita amb Artur Mas i sense la seva habitual corbata verda, color del seu partit i de la Padània.

President Maroni, com ha anat amb el president Mas?

Molt bé, estic content de la trobada.

De què han parlat?

De tot, de l'Expo, de la lluita contra el frau alimentari, d'energies renovables, i del que està passant a Catalunya, cosa que m'interessa perquè penso que pot ajudar a canviar Europa i a transformar-la en la de les regions. Catalunya té 8 milions d'habitants, la Llombardia 10, necessitem un accés directe a Brussel·les per poder decidir temes que ens interessen de prop. Ara mateix hem de passar per Roma i els catalans per Madrid. No té sentit.

Catalunya i la Llombardia són molt semblants doncs?

Sí, amb una diferència fonamental. Catalunya té un idioma comú, que li ha donat una forta identitat. La consulta, crec, és fruit d'això.

Al maig, eleccions europees...

Sí, potser les eleccions més importants dels últims anys.

I la Lliga Nord? Amb la seva faceta antieuropeista...

De cap manera som anti-Europa. Això ho diuen els diaris... Volem una nova Europa on comptin les regions i no els estats. I creiem que al final aquesta opció triomfarà. És així que veiem el projecte europeu de la macroregió alpina, 46 regions de sis estats, un projecte que es firmarà a Milà. Els estats han acabat les seves funcions. I el procés català és fonamental en aquesta dinàmica.

En cas d'independència s'amenaça Catalunya amb una sortida de la Unió Europea. Què creu vostè?

La possibilitat que Catalunya en quedi fora és irreal. Entenc que sigui un argument utilitzat en contra, però és una qüestió merament formal. Catalunya és Europa.

A Catalunya l'independentisme és transversal: dreta, centre, esquerra... ¿Seria possible un independentisme d'esquerra al seu país?

Impossible. L'esquerra italiana, que sempre s'ha declarat en contra del nacionalisme estatal, ara, en reacció a l'aparició de la Lliga, ha canviat el seu ADN i ha arribat fins i tot a crear la festa de la tricolore [bandera d'Itàlia]. Tot el contrari d'aquí, on l'esquerra no ha rebutjat la seva identitat catalana.

I de la seva faceta xenòfoba què me'n diu?

No ho som. Aquests atacs són fruit de prejudicis. Estem en contra de la ministra Kyenge (d'Integració) no perquè és negra, sinó perquè no estem d'acord amb la seva política.

I la immigració?

Estem a favor d'una immigració controlada. La llei que volen abrogar i que hem fet nosaltres diu que tothom pot entrar a Itàlia si té un contracte de treball. Resulta que la llei espanyola és semblant.

La situació política italiana no l'entenem. Ens pot ajudar?

El govern Letta caurà. Renzi vol eleccions, Berlusconi també. Amb la nova llei electoral anirem a les eleccions, probablement, al maig.

L a recentralització, a Itàlia i a Espanya, ha tret recursos de les regions. Catalunya té un dèficit important, la Llombardia no. Com ho fan?

Hem utilitzat el sistema privat amb els bancs en primera fila. Pensi que amb només 22 milions d'euros públics hem activat recursos per 1.000 milions per pagar les factures dels ajuntaments als proveïdors.

Com seguiran les relacions amb Catalunya?

He convidat el president Mas el 5 de juny, amb els altres membres de Quatre Motors, per fer un acte tots junts al Palazzo della Lombardia [seu del govern regional llombard] i poder presentar-hi així les excel·lències catalanes.