Robert Mueller nega que la seva investigació exculpi Trump

WashingtonDos anys d’investigació i un informe de 448 pàgines més tard, Robert Mueller va comparèixer ahir davant de dos comitès del Congrés. No era el seu desig. Havia indicat que el seu informe era el seu “testimoni” i que no aniria més enllà del que contenen els dos volums que resumeixen la investigació. I així va ser, per frustració demòcrata i alleujament republicà. Tot plegat malgrat que en el seu primer intercanvi amb un dels interrogadors, el president del Comitè de Justícia de la Cambra de Representants, el demòcrata Jerry Nadler, Mueller va deixar el principal titular de la seva compareixença. Va concedir que, contra el que diu Donald Trump, la seva investigació no “exculpa totalment” el president. Tant en aquesta ocasió com en moltes altres la seva resposta va ser monosil·làbica.

La primera sorpresa va ser l’actitud dubitativa de Robert Mueller, la seva aparent dificultat per entendre algunes de les preguntes dels congressistes. Al començament de la seva segona intervenció, davant el Comitè d’Intel·ligència de la cambra baixa, Mueller va corregir una afirmació potencialment explosiva realitzada en la primera: havia assegurat que era “correcte” el relat del congressista demòcrata Ted Lieu, que deia que no Mueller no havia emès una imputació contra Donald Trump perquè les directives del departament de Justícia impedeixen fer-ho amb un president en actiu. Tot i ser certa la directiva, Mueller va aclarir que tornava a remetre’s al que ja havia expressat en l’informe, en el qual en cap moment es dona a entendre que hagués volgut imputar-lo si no hagués existit la norma. En aquest sentit, va insistir que “no arribem a la determinació de si el president va cometre un delicte”. Això sí, va deixar oberta la possibilitat que pugui ser imputat un cop surti de la Casa Blanca.

Si les paraules de Robert Mueller havien de ser el detonant de l’inici d’un procés d’ impeachment, els demòcrates no van aconseguir ni tan sols que el ja exfiscal de l’anomenat Russiagate llegís en veu alta fragments del seu propi informe. Si ho hagués fet, s’haurien convertit en peces d’alt valor viral a les xarxes. De fet, Mueller es va limitar a assentir i a certificar la veracitat dels passatges que li van anar llegint sobre actes de Trump constitutius d’un possible delicte d’obstrucció a la justícia. Tot i això, Mueller va recalcar que el seu assentiment “no vol dir que subscrigui” el que els demòcrates pretenien “demostrar” amb la seva ajuda. Al maig ja havia deixat clar que “la Constitució requereix un procés diferent del sistema de justícia penal per acusar d’irregularitats un president en actiu”. És a dir: el procés d’ impeachment, que no és de la seva competència.

El paper dels republicans

Mentrestant, la bancada republicana va dedicar el temps a intentar deslegitimar tant la investigació -preguntant sobre el seu origen, en el qual Mueller no té cap responsabilitat- com l’objectivitat del fiscal i del seu equip, format per demòcrates que “odien Trump”. Diversos d’ells van aprofitar els seus cinc minuts reglamentaris per monologar, impedint que Robert Mueller pogués respondre o defensar-se. El van acusar fins i tot d’haver “violat tots els principis” per haver escrit un informe amb “anàlisi sobre potencials delictes que no han estat imputats”, o per haver expressat que la conclusió del seu treball no exculpava el president. El republicà Michael Turner va ironitzar amb l’existència d’una suposada secció d’exculpacions al departament de Justícia. Va ser la seva forma de devaluar el principal titular que va oferir Mueller en un matí en què la seva principal preocupació, “els esforços del Govern rus per interferir en les nostres eleccions”, va quedar com una nota a peu de pàgina.