Els riscos per a les dones quan l'avortament està prohibit: l'exemple de Polònia

Pszczyna (Polònia)Poc abans de les onze de la nit, Izabela Sajbor va saber que els metges la deixarien morir. El fetus tenia anomalies greus i podia acabar morint a l’úter. Si arribava a néixer, l’esperança de vida no arribaria a l’any. Sajbor va ingressar a l’hospital després de trencar aigües de manera prematura. Sabia que encara es podia induir el part o extirpar quirúrgicament el fetus per evitar la infecció o una sèpsia potencialment mortal. Va tenir febre, vòmits i convulsions, però el que més preocupava als metges eren els batecs del nadó. “La meva vida està en perill. La llei diu que no em poden ajudar mentre el fetus sigui viu”, va escriure a la seva mare abans de morir.

L’avortament ha tornat a ser el centre d’atenció als Estats Units, on s’ha revocat la llei que  permetia a les dones aturar el seu embaràs de manera legal. A la Unió Europea, Polònia és juntament amb Malta l’únic país on, fins i tot en les circumstàncies més greus, la interrupció de l’embaràs ha deixat de ser una opció. El debat està present al país des de fa 29 anys i s’ha intensificat els últims mesos arran de l’última modificació de la llei, que elimina l’única excepció que fins ara ho permetia: les anomalies fetals.

Amb la nova llei, són cada cop més les dones poloneses que es veuen forçades a viatjar a l’estranger poder per avortar. A més, activistes a favor del dret a l’avortament han estat amenaçades amb la presó per repartir píndoles abortives. Només un de cada deu polonesos dona suport a la regulació, que tot i que encara permet avortar en el cas d’un risc greu per a la salut i la vida de la dona, suposa un dilema per a metges i pacients. “Casos com el d’Izabela Sajbor han fet que no hi hagi una resposta clara sobre què considera la llei com una amenaça per a la salut i molts metges tenen por a prendre decisions”, diu Jan Kochanowicz, director de l’hospital clínic de Bialystok, al nord-est de Polònia.

Els defensors de prohibir l’avortament, en canvi, diuen que aquests casos extrems no són causats per la llei sinó pel mal criteri dels metges. “El criteri per decidir quan la salut de la dona està en perill no ha canviat i no ha de ser un problema a l’hora d’aplicar la llei”, diu Katarzyna Gesiak, cap del centre de dret mèdic d’Ordo Iuris, una organització catòlica que va pressionar per aprovar la legislació actual.

Polònia havia estat una destinació per a dones que buscaven avortar. Sota el comunisme, l’Església Catòlica va ser marginada i l’avortament es va legalitzar el 1956. Es va animar a les dones a treballar i se’ls va concedir uns drets reproductius amplis que les democràcies occidentals van adoptar només dècades més tard.

Acabant amb les excepcions

La caiguda del govern comunista i la pressió de l’Església catòlica van fer, però, que l’any 1989 només s’acceptessin tres condicions per avortar: el perill per a la salut o la vida de la mare, la violació i les anomalies fetals. “Ningú sabia llavors que el període de democratització suposaria una reacció tan negativa per als drets de les dones”, explica Magdalena Sroda, professora d’ètica a la Universitat de Varsòvia. “Va ser un retorn al discurs dels rols tradicionals de la dona”, assegura.

La prohibició es va fer efectiva l’any 2015, quan el partit ultraconservador Llei i Justícia va arribar al govern, i l’any passat es va prohibir definitivament l’excepció de les anomalies fetals, principal motiu dels 1.000 avortaments legals anuals a Polònia. La presidenta del Tribunal Constitucional, Julia Przylebska, assegura que “avortar un fetus amb anomalies és una pràctica eugenèsica i una forma de discriminació prohibida per la llei”.

El febrer del 2020 Justyna Wydrzynska, una destacada activista pels drets de la dona, va rebre una petició d’ajuda. Una dona maltractada per la seva parella, que l’amenaçava amb denunciar-la si viatjava a l’estranger per avortar. “Sé què és haver de triar entre la seguretat del teu fill i la teva pròpia seguretat”, li va dir Wydrzynska, que el 2006 es trobava en una situació similar quan va avortar, i la va ajudar a aconseguir un paquet de píndoles abortives. Quan la parella ho va saber, va denunciar Wydrzynska a la policia. L’activista està sent jutjada i s’enfronta a una pena de fins a tres anys de presó. “A Polònia una dona no pot ser processada per prendre pastilles, però pot anar a la presó per ajudar una altra persona a aconseguir-les”, explica.

La doctora Sabine Müller és ginecòloga i a la seva clínica de Berlín ajuda dones poloneses a avortar. “La demanda ha augmentat i els casos han empitjorat. Cada dia venen dones amb càncer que no poden tractar-se perquè podrien fer mal al nadó”, explica.

Cada any unes 80 poloneses es desplacen a Amsterdam per visitar la clínica Heemstede, especialitzada en interrupcions voluntàries de l’embaràs “Abans era una clínica per a embarassos no desitjats i ara les dones venen quan descobreixen defectes greus als fetus”, diu la directora Femke van Straaten. A la clínica han tornat també els grups de manifestants, com quan el 1971 la justícia holandesa ja va intentar tancar el centre. “És com tornar cinquanta anys enrere en el temps”, lamenta.

© Copyright The New York Times