En breu
Internacional12/05/2013

Ríos Montt recorrerà la sentència pel genocidi a Guatemala

Ara
i Ara

BarcelonaEl dictador guatemalenc Efraín Ríos Montt, que va governar entre el 1982 i el 1983, va anunciar ahir que recorrerà la històrica sentència que el condemna a 80 anys de presó per genocidi i crims contra la humanitat en la repressió contra els indígenes ixils. En el mateix judici va ser absolt el seu director d'Intel·ligència, el general José Rodríguez. El general retirat, de 87 anys, va passar la primera nit al quarter militar de Matamoros, que funciona com a presó per a reus considerats vulnerables. Ríos Montt, però, està en presó preventiva i els seus advocats -que van titllar la sentència "d'insostenible"- tindran deu dies per presentar apel·lació després que el tribunal faci la lectura íntegra de la condemna. En conèixer el veredicte, dissabte a la matinada, el general va qualificar el judici de "xou polític internacional".

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La fiscalia guatemalenca va donar suport ahir a la sentència i va recordar que "el judici ha permès que les víctimes fossin escoltades i que els acusats tinguessin totes les garanties per defensar-se". Segons el ministeri públic, el procés ha reforçat la independència de la justícia, l'estat de dret i la democràcia a Guatemala.

Cargando
No hay anuncios

Els activistes i col·lectius pro drets humans també van defensar la decisió judicial. La premi Nobel de la pau Rigoberta Menchú va declarar que la sentència demostra que el poble maia no va mentir en acusar la dictadura de genocidi. La Coordinació d'ONG i Cooperatives va considerar la sentència "un pas enorme en la lluita contra la impunitat".

Ríos Montt ha estat declarat culpable per les matances de 1.771 indígenes ixils al departament de Quinché. En el judici van declarar 98 testimonis, que van denunciar les operacions militars sistemàtiques de crema de collites i robatori d'animals domèstics, que pretenien imposar la fam a una població que el règim considerava afí a la guerrilla. Els testimonis més esfereïdors van ser els de 16 dones víctimes de violacions de soldats, en molts casos en presència dels seus marits i fills o fins i tot davant de la comunitat sencera. Ríos Montt és el primer dictador condemnat per genocidi al seu propi país.