Els rifenys protesten al carrer tot i la prohibició
Al-Hoceima va viure ahir una jornada de repressió policial
Al-hoceimaAl-Hoceima va viure ahir una jornada de repressió policial. Els antiavalots van utilitzar gasos lacrimògens en diferents barris per dispersar la marxa convocada pel Moviment Popular del Rif (MPR) o Hirak.
Tot i que les autoritats marroquines van enviar un comunicat dilluns en què prohibien la manifestació, els rifenys no es van quedar a casa. Per telèfon, Mohammad Ziani, l’advocat dels activistes rifenys detinguts des de fa un mes i mig, va comentar que “el govern no té el pes ni el respecte suficients per aconseguir desautoritzar aquesta convocatòria”.
La tarda va començar amb un gran silenci després del tancament de totes les botigues per la crida a una vaga general. Els manifestants van sortir al carrer cap a les quatre demanant “l’alliberament dels presos”, però les forces de seguretat no van trigar ni mitja hora a començar a llançar gasos lacrimògens des de les furgonetes sense tenir en compte si apuntaven a activistes, periodistes, joves o grans. Els manifestants van improvisar barricades als carrers amb sacs i jardineres per evitar el pas dels cotxes policials. Els veïns van col·laborar llançant cebes per les finestres per apaivagar els efectes dels gasos als ulls i les fosses nasals.
Al pas de les forces de seguretat, els nens cridaven “criminals”. Però no només hi havia joves. El Hamadi, de 71 anys, jubilat sense pensió, recordava les altres dues ocasions en què va viure aquesta situació: el 1958 amb les Revoltes del Rif i el 1984 amb la Revolta del Pa. També va tenir unes paraules per a Espanya: “Ens sentim indignats amb el govern espanyol. Franco ens va entregar a aquesta gent. Han colonitzat la terra i amb la independència ens van abandonar com al Sàhara”. El 20 de juliol no és una casualitat: Abd el-Krim va vèncer les tropes colonials espanyoles a la Batalla d’Annual el mateix dia del 1921.
Durant la jornada els controls habituals es van reforçar en totes les carreteres del Rif que desemboquen a Al-Hoceima. Els taxistes tenien ordres de no transportar els manifestants i si ho feien s’arriscaven a perdre la llicència.
El Mohammad, un manifestant, va explicar que el conflicte va més enllà de l’àmbit econòmic o social. “S’han de trobar solucions polítiques perquè no ens consideren marroquins, ens consideren indígenes”, va etzibar.