La revolta de Xile, retransmesa en directe les 24 hores del dia

Santiago de XileFa gairebé dos mesos que la plaça Itàlia de Santiago de Xile s’ha convertit en l’epicentre de les mobilitzacions més multitudinàries al país des de la democràcia. Tot i que el president, Sebastián Piñera, ha acceptat fer un referèndum per redactar una nova Constitució, que era una de les principals demandes del carrer, les protestes continuen. Cada dia sense excepció des del 18 d’octubre la plaça acull desenes, centenars o milers de manifestants -segons l’èxit de convocatòria- que canten, ballen, pengen pancartes i pinten parets i mobiliari urbà amb les consignes de la revolta. Però també, cada dia, a una hora o una altra la plaça esdevé l’escenari d’enfrontaments entre la policia i els manifestants, i hi desfilen tanquetes policials que llancen aigua o gasos lacrimògens que han deixat el centre de la capital impregnat d’un ambient irrespirable.

Dues cares de la protesta que es poden seguir en directe les 24 hores del dia a través del canal de YouTube de la galeria d’art Cima. Situada en un dels carrers adjacents a la plaça, la terrassa del centre d’art n’ofereix una panoràmica excepcional. Una vista que la parella d’artistes Trinidad Lopetegui i Sebastián Rojas (DJ Caso) no han dubtat en aprofitar. Hi han instal·lat una càmera que, des d’una posició estratègica, retransmet en streaming tot el que hi passa, de dia i de nit. L’èxit del seu canal ha sigut rotund i ja compta amb 52.200 subscriptors.

“Els primers dies retransmetíem amb unes càmeres de seguretat, però teníem problemes tècnics que no podíem resoldre. Un amic ens va deixar una càmera per fer streamings i des d’aleshores intentem retransmetre 24/7, tot i que els límits temporals que imposa YouTube ens fan reiniciar la transmissió cada cert temps”, comenta Rojas. El músic explica que la iniciativa, que va sorgir de manera espontània i “orgànica” -“simplement per enregistrar què passava”-, s’ha convertit en una “eina d’utilitat pública”. I explicita: “Molta gent de Xile i de l’estranger ens ha escrit per agrair-nos la feina perquè el nostre canal és l’única manera que tenen de veure què passa realment a la plaça. Hi ha manifestants que, per exemple, decideixen per on arribar a les protestes o si anar-hi amb nens o no segons el que veuen a través de les nostres imatges”.

Els mitjans de comunicació tradicionals, i en especial els canals de televisió, han sigut un dels blancs de les crítiques dels manifestants. Els acusen de prioritzar imatges d’aldarulls i saquejos en comptes de mostrar les protestes pacífiques que cada dia hi ha a la plaça Itàlia. A més, diverses capçaleres digitals i canals de televisió han utilitzat les imatges de la càmera de Cima sense la seva autorització, cosa que també ha generat polèmica.

Un nou nom per a la plaça Itàlia

Les protestes han canviat la fisonomia de la plaça Itàlia, convertida sens dubte en el símbol més popular de les mobilitzacions. On abans hi havia gespa ara hi ha pols i terra; on abans hi havia paviment ara hi ha pedres esmicolades, i l’estació de metro de Baquedano, una de les més concorregudes i que connecta amb diverses línies que enllacen fins a la perifèria, està destrossada i inoperativa des del començament de la revolta.

Els manifestants han rebatejat l’espai com a plaça de la Dignitat i la ubicació ja es pot trobar amb aquest nom a Google Maps. A més, veïns de la zona han obert un compte de Twitter que personalitza la plaça: “Soc un punt de manifestació social. Simbolitzo el límit entre el Santiago adinerat i la classe obrera”, diu el perfil de la xarxa social. Abans de la crisi ja era un lloc emblemàtic de la capital, considerat el punt que divideix la ciutat entre el sector més acomodat i les classes més populars: com més a l’est de la plaça i més a prop de les muntanyes dels Andes, més rics són els barris i la població; mentre que a l’altra banda de la plaça, com més a l’oest, més pobresa, vulnerabilitat i exclusió social hi ha. La plaça Itàlia és el quilòmetre zero de la desigualtat.