La revolta social marca el resultat de les eleccions constituents a Xile

Santiago de XileCàstig als partits tradicionals i premi a les candidatures independents. Aquesta ha sigut la clau dels resultats de les eleccions constituents de Xile. Una nit de sorpreses en què s'ha acabat imposant l’esperit de l’esclat social de l’octubre del 2019, que, precisament, va empènyer l’obertura d’aquest procés per a un nou pacte social.

La ciutadania ha volgut que l’òrgan encarregat d’escriure la nova Constitució del país, que enterrarà definitivament l'heretada de la dictadura d’Augusto Pinochet, tingui una àmplia representació de ciutadans sense militància partidària. El bloc de candidatures independents suma 45 dels 155 escons de la Convenció Constitucional (amb el 87% escrutat), una xifra que s’amplia si s’hi afegeixen els noms escollits que, tot i ser independents, han preferit participar en els comicis a través d’una llista de partit, que els ha “cedit” un lloc. “El poble ha guanyat i ha escollit els que vam sortir a lluitar, els joves que encara avui són a la presó, els que es van saltar el torn del metro”, ha dit Giovanna Grandon, una de les escollides d’aquest grup per la Llista del Poble, en referència als estudiants que van iniciar les mobilitzacions del 2019 contra l’augment del preu del transport públic. Grandon és l'exemple clar de com l’essència de les protestes s’ha projectat en els resultats. Va convertir-se en un dels personatges simbòlics de la revolta social perquè participava en totes les manifestacions disfressada de Pikachu ballant al ritme dels càntics que corejaven els manifestants.

Cop a la política tradicional

Els grans perdedors de la nit han sigut els candidats dels partits tradicionals, tant del sector de dreta (39 escons) com de centreesquerra (25 escons). “Aquesta nit hem vist un senyal de cansament amb els partits tradicionals”, explica l’historiador i expert en ciència política Claudio Fuentes.

Per a la dreta, el càstig és majúscul perquè el bloc es queda sense arribar al terç que s’havia marcat com a objectiu. Una fita necessària, perquè les decisions de l’assemblea s’hauran d’aprovar per una majoria de dos terços (105 escons) i, per tant, superar el terç permetia al bloc conservador vetar qualsevol iniciativa. “No estem sintonitzant adequadament amb les demandes i anhels de la ciutadania i estem sent interpel·lats per noves expressions i nous lideratges”, ha dit el president xilè, Sebastián Piñera, a l’hora de fer balanç.

Per al sector de centreesquerra, que agrupa els partits de la socialdemocràcia més clàssica i que ha governat el país durant bona part del període de la democràcia, tampoc hi ha hagut bones notícies. Els seus resultats han quedat per sota del bloc d’esquerra (28 escons), format pel Partit Comunista i la coalició Front Ampli, nascuda sota l’empremta del moviment estudiantil.

Un òrgan divers

“Els temes centrals de la Constitució del 1980 i que defensava la dreta no hi seran, a la nova. Segurament tindrem una Constitució més propera a un estat més enfortit i amb més drets socials”, comenta Fuentes. Segons la seva anàlisi, “les deliberacions a l’interior de l’assemblea constituent seran més complexes [del que s’ha vist fins ara al Congrés tradicional] perquè hi haurà menys disciplina de vot”. Alhora, però, per a ell, la presència de membres independents conformarà un òrgan “més divers” i això, diu, “ajudarà a donar-li legitimitat, ja que hi havia molts dubtes respecte a la possibilitat que les candidatures independents poguessin quedar efectivament electes”.

La Convenció Constitucional serà la primera paritària del món: estarà formada per 77 dones i 78 homes. La llei de paritat assegura la mateixa representativitat a homes i dones, una fita que s’ha aconseguit gràcies a la pressió del moviment feminista.

“Necessitem un canvi”

Les eleccions de l’assemblea constituent han coincidit amb les votacions d’alcaldes, regidors i governadors regionals. En totes elles, el vot de càstig a la dreta s’ha repetit i, en canvi el Partit Comunista i el Front Ampli han disputat ajuntaments i regions estratègiques. Sens dubte, però, els comicis per a la Convenció Constitucional han sigut els que han despertat més interès: “El vot per als convencionals és el més important. A Xile necessitem un canvi”, deia aquest diumenge sortint d’un col·legi electoral Paulina Valenzuela, de 40 anys, una de les votants.

A partir d’ara, l’òrgan constituent tindrà 9 mesos –prorrogables fins a 12– per escriure una nova carta magna. A mitjans del 2022 el país sotmetrà el nou text a un plebiscit de sortida.