La revolta contra Macron marca el 50è aniversari del Maig Francès

ParísEra divendres quan, aquell 3 de maig del 1968, un grup d’estudiants d’esquerres van ocupar el pati de La Sorbona, l’epicentre del Barri Llatí de París. El rector va demanar a la policia que evacués la facultat per evitar un enfrontament amb grups d’extrema dreta, principalment militants del moviment Occident. L’expulsió i la posterior repressió (hi va haver més de 500 detinguts) va posar en peu de guerra tot l’alumnat. Milers d’universitaris, la majoria no polititzats, es van unir a una protesta que va desembocar ràpidament en enfrontaments violents entre la policia i els estudiants. Començava així el Maig del 68, un dels moviments socials més importants de la història de França, i del món, que el president Emmanuel Macron no commemorarà en aquest 50è aniversari.

Si bé el president francès i el seu equip han estat reflexionant des de fa mesos sobre com podien celebrar aquest aniversari sense posicionar-s’hi ni a favor ni en contra, sembla que finalment optaran per fer muts i a la gàbia. Des de l’Elisi ho justifiquen dient que el president “mai ha anunciat oficialment que volgués commemorar-lo, ni tampoc renuncia a fer-ho”. No hi ha, doncs, una raó oficial per la qual Macron ha decidit ignorar -almenys de moment, diu- aquest aniversari, tot i que alguns apunten que celebrar-lo seria tirar llenya al foc tenint en compte el clima d’efervescència social que hi ha a França des de fa uns mesos. La vaga dels treballadors ferroviaris, el bloqueig (i la posterior evacuació) de les universitats arreu del país o bé l’expulsió dels militants que s’oposaven a la construcció de l’aeroport a Notre-Dame-des-Landes són alguns dels fronts oberts que té el president francès i el seu govern.

“El Maig del 68 va ser un moment de confrontació amb el poder. Això correspon a un instant històric que tenia els seus fonaments i la seva actualitat llavors. Avui vivim una cosa molt diferent pel que fa a la relació entre la societat i el poder”, deia Macron en una entrevista a la revista literària La Nouvelle Revue Française, publicada avui. El cap d’estat veu el Maig Francès com un “passat” que no té res a veure amb les mobilitzacions actuals.

Ben lluny de les seves intencions, la indignació social es va evidenciar durant la tradicional manifestació del Primer de Maig a París. A més, els enfrontaments violents entre les forces de l’ordre i els anomenats Black Blocs (individus vestits de negre, encaputxats i amb màscares per preservar l’anonimat) van acabar d’aigualir-li la festa. Quatre persones van resultar ferides i la policia va detenir-ne 283.

Ahir més d’un centenar encara estaven en detenció provisional. El ministre de l’Interior, Gérard Collomb, va rebre crítiques de totes bandes. Molts es preguntaven per què la policia no va actuar abans que “uns 1.200” encaputxats -provinents de grupuscles d’extrema esquerra i anarquistes- saquegessin una trentena de comerços i calessin foc a sis vehicles. “Els Black Blocseren més del que teníem previst”, va dir per defensar-se Collomb, que va explicar que comptaven que hi hauria entre 500 i 600 individus. És per això que en les pròximes manifestacions (la següent és aquest dissabte, 5 de maig) el govern francès ja ha anunciat que augmentarà els efectius policials.

Per la seva banda, Macron va es va indignar des d’Austràlia -on aquests dies és de viatge oficial- i va dir que el Primer de Maig “és el Dia dels Treballadors i no el dels esvalotadors”.

Precisament, la seva absència en aquesta data simbòlica i en un moment de tanta exaltació social també va ser molt criticada per l’oposició. “Els viatges es programen amb molta antelació”, va dir per justificar-se el president, visiblement molest. “Què voleu que faci, que em quedi a casa a mirar la televisió? Tinc altres coses a fer, continuo treballant, les reformes continuen”, va respondre Macron a un periodista.