Revolta de l'independentisme a Nova Caledònia: almenys quatre morts en les protestes contra l'ampliació del cens electoral
Macron decreta l'estat d'emergència i envia 1.800 policies i gendarmes a l'arxipèlag del Pacífic sud
ParísLa tensió ha tornat als carrers de Nova Caledònia, l'arxipèlag situat al Pacífic sud que pertany a França, amb habitatges cremats, trets al carrer i enfrontaments amb la policia. Quatre persones han mort en les últimes hores –un d'ells era un gendarme mort per un tret– i centenars han resultat ferides en els aldarulls protagonitzats per independentistes que van començar dilluns en protesta per una reforma constitucional que preveu ampliar el cens electoral dels comicis provincials per obrir-lo als nouvinguts. Els independentistes –la majoria, de la població autòctona, els canacs– consideren que el canvi constitucional suposarà "minoritzar encara més" els canacs.
El president de la república, Emmanuel Macron, ha convocat d'urgència aquest dimecres al matí un Consell de Defensa i de Seguretat Nacional per analitzar la situació a Nova Caledònia i ha proposat al consell de ministres decretar l'estat d'emergència al territori. El govern l'aprovarà aquesta tarda i posteriorment podria aprovar mesures excepcionals per al territori. També ha enviat 1.800 policies i gendarmes a l'arxipèlag i preveu enviar-n'hi 500 més en les hores vinents.
Els partits de Nova Caledònia –també els independentistes– han fet una crida a la calma aquest dimecres. "Totes les violències són intolerables i seran objecte d'una resposta implacable per garantir el retorn de l'ordre republicà", ha advertit Macron a través d'un comunicat fet públic per l'Elisi.
Canvi a la Constitució
El canvi constitucional permetrà votar en les eleccions provincials a tots els ciutadans que visquin en aquest territori d'ultramar francès almenys des de fa deu anys. Fins ara només podien votar les persones inscrites al cens fins al 1998 i els seus descendents, en virtut de l'Acord de Nouméa, signat el 1998, que posava fi a dècades de violència. L'acord, a més del traspàs de competències al territori, preveia la celebració de tres referèndums per la independència i permetia la "congelació" del cens en les eleccions provincials i els referèndums perquè la població autòctona –que havia patit la colonització francesa– estigués sobrerepresentada.
El Front d’Alliberament Nacional Canac i Socialista (FLNKS), integrat pels dos partits independentistes i membres del govern de l’arxipèlag, rebutja el canvi constitucional perquè va en contra de l'Acord de Nouméa i demana que es retiri el text. De fet, en l'últim referèndum per a la independència de l'arxipèlag, celebrat el 2021 i en què va guanyar el no per tercera vegada, el FLNKS va cridar al boicot perquè el govern francès havia rebutjat l'ajornament de la consulta. Consideren que s'hauria de celebrar un nou referèndum. Els canacs reivindiquen el seu dret històric a decidir el destí de l'arxipèlag i, amb el canvi constitucional, la seva aspiració a aconseguir la independència de França s'esvaeix.
La modificació –aprovada per l'Assemblea Nacional aquest dimarts i pendent de l'últim tràmit– suposarà afegir al cens electoral 25.000 persones més en un arxipèlag de 270.000 habitants. La població autòctona de Nova Caledònia, colonitzada per França el 1853, representa el 41,2% dels habitants.