ÍNDIA

La revolta dels camperols indis amenaça el regnat de Modi

300.000 agricultors porten dies acampats als afores de Delhi per reclamar la derogació de tres noves lleis

La revolta dels camperols indis amenaça  el regnat de Modi
Sònia Sánchez
13/12/2020
4 min

BarcelonaVan arribar a Nova Delhi amb els seus tractors i queviures per aguantar més de quatre mesos si era necessari. No els van permetre entrar a la ciutat, però els agricultors es van instal·lar a les autopistes que connecten la capital amb estats veïns, sobretot a la nacional 1 cap a l’estat de Haryana al nord. Des d’aquell 26 de novembre, un mar de colorits turbants i llargues barbes s’estén per quilòmetres de carretera: són més de 300.000 camperols acampats, dormint als tractors o sota tendals improvisats, per exigir la derogació de tres lleis que volen desregular i liberalitzar l’agricultura índia.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Avui mateix preveuen iniciar una vaga de fam, després d’haver trencat el diàleg amb el govern de Narendra Modi la setmana passada. “Ens hem reunit cinc cops amb el govern i només proposen esmenes i canvis cosmètics. No podem acceptar esmenes, perquè són lleis antiagricultors. No ens aixecarem si no hi ha una revocació total de les tres lleis”, explica a l’ARA Hannan Mollah, líder d’All India Kisan Sabha (AIKS), el front d’agricultors del Partit Comunista Indi, que participa en les converses amb el govern en nom dels camperols. De les 500 organitzacions d’agricultors que hi ha a tota l’Índia, més de 400 donen suport a una protesta que, segons Mollah, ha assolit “una magnitud i una unitat mai vista des de les marxes per la independència” que va liderar Mahatma Gandhi.

Tics de “govern autòcrata”

El totpoderós primer ministre indi, Narendra Modi, podria haver trobat finalment un rival a l’altura, després d’imposar diverses lleis polèmiques -com la que va liquidar l’autonomia del Caixmir o la que nega la ciutadania als migrants musulmans- que es van aprovar també -com les agràries- per procediment exprés, sense permetre cap debat al Parlament. “Un governant democràtic ha d’escoltar el poble, només els governs feixistes i autòcrates ignoren la veu de la gent i imposen la seva voluntat”, remarca Mollah, fent una acusació que ressona a molts sectors de l’Índia, que veuen el populista Modi com un líder amb tics dictatorials.

Aquest cop el que vol imposar -contra la major part de l’opinió pública, que dona suport als agricultors-és el neoliberalisme en el sector agrícola, i moltes veus posen fins i tot en dubte les seves motivacions: “Les lleis agràries Adani-Ambani han de ser revocades. Res menys que això és acceptable”, tuiteja el diputat de l’opositor Congrés Nacional Indi, Rahul Gandhi. Adani i Ambani són dos empresaris multimilionaris pròxims a Modi, als quals, sospiten, pretén beneficiar la reforma agrària. Mukesh Ambani, l’home més ric de l’Índia, propietari del conglomerat Reliance Industries -que van des dels combustibles fòssils al tèxtil passant per les telecomunicacions-, i Gautam Andani, propietari de l’Andani Group, que també engloba empreses al sector energètic, agrícola, immobiliari i fins i tot aeroespacial.

“Aquestes dues megacorporacions multimilionàries són la veritable història que hi ha darrere de les lleis”, assegura per telèfon des de Delhi Teesta Setalvad, de Citizens for Justice and Peace, un moviment indi pels drets humans que dona suport als agricultors. El representant dels camperols, Hannan Mollah, hi està d’acord: “Són lleis antiagricultors i pro corporacions. Robaran els guanys dels petits camperols per entregar-los progressivament a les grans empreses”.

Entre els canvis que comportaran les noves lleis destaca la fi dels mandis, els mercats tradicionals on els agricultors subhasten els seus productes i en què, a part de la necessitat de registrar-se oficialment, hi ha uns preus mínims garantits que estipula el govern. La reforma no elimina directament els mandis, però permet crear paral·lelament mercats privats sense preu mínim ni regulació, on els agricultors venguin directament a empreses privades. Modi tracta de presentar això com un guany per als camperols, però en un país on el 86% dels agricultors són petits camperols amb menys de dues hectàrees de terreny, “l’experiència ens diu que la llei del més fort sempre preval”, apunta Mollah.

A més, la nova llei de productes essencials revoca aquesta consideració per a 21 aliments, entre els quals per exemple l’arròs, i els agricultors temen que sense aquesta protecció “les grans corporacions puguin bloquejar tones d’aquests aliments als seus magatzems per crear escassetat artificial al mercat i així extreure’n un superbenefici”, diu el portaveu dels camperols.

“A la mercè dels grans negocis”

L’Índia compta amb grans reserves d’arròs, cereals i altres aliments bàsics, un fet que ha permès que els camperols siguin els que menys han patit fins ara els efectes del confinament pel covid-19, que s’ha acarnissat en els treballadors pobres migrats a les ciutats. “Les noves lleis deixen els camperols a la mercè de les grans corporacions; això soscava la seva autosuficiència, i fins i tot el control sobre la seva terra, que pot acabar hipotecada en favor d’empreses privades”, destaca Teesta Setalvad, en al·lusió a les càrregues que poden derivar-se per als petits camperols d’aquests nous contractes directes, amb uns termes fixats per avançat.

Prop del 60% dels treballadors indis són agricultors, un pes que s’està notant molt aquests dies en la grandiositat de la protesta. Però, per primer cop, compten també amb el suport del món urbà, especialment dels treballadors més pobres que també veuen perillar les distribucions públiques de cereals amb la liberalització. A l’Índia ja hi ha més de 600 milions de treballadors migrants, els que més han patit el confinament pel covid, que els va obligar a escollir entre tornar a peu als seus pobles o quedar-se atrapats i sense sou als suburbis de les ciutats. Les noves lleis agràries només faran que agreujar el fenomen.

“El procés de liberalització ha estat a l’agenda [política índia] des de fa anys. Es tracta de seguir el model xinès, per aconseguir mà d’obra barata a les ciutats”, diu a aquest diari Navsharan Kaur Sigh, investigadora independent doctorada en ciències socials. Una transformació econòmica que ha posat en peu de guerra milions d’agricultors. Caldrà veure si la seva revolta massiva pot fer trontollar, finalment, la corona del rei Modi.

stats