Revàlida per a la dreta ultra de Kaczynski a Polònia

BarcelonaDespesa social i retòrica nacionalista, enaltiment dels valors de la família i promeses de millora del salari mínim. La fórmula de l’ex primer ministre polonès Jaroslaw Kaczynski resisteix. El líder del partit nacionalista Llibertat i Justícia (PiS) -ara a l’executiu-és qui de facto governa Polònia després d’haver aconseguit bastir un model propi que anomena capitalisme social i que l’oposició considera populisme perillós per al pressupost nacional. Malgrat això, Llibertat i Justícia és la força favorita per repetir mandat en les eleccions parlamentàries que tenen lloc avui a Polònia.

Una de les mesures estrella de l’executiu de Llei i Justícia és el programa Família 500+, introduït el 2016, que atorga uns 125 euros al mes (500 zlotys) per cada fill a les famílies amb dues o més criatures -per a Kaczynski, família és “un home, una dona i fills”-. El govern també ha apujat les pensions; ha deslliurat els menors de 26 anys de pagar impostos; l’atur es manté per sota del 5% i l’economia suma gairebé tres dècades ininterrompudes de creixement (l’any passat, al 5,1%). I tot això es fa, de moment, amb un dèficit per sota del 2% del PIB en un país que, a més, és el principal receptor de les ajudes de la Unió Europea. La fórmula funciona però, per primera vegada en molt de temps, l’oposició polonesa té una mínima oportunitat per retallar distàncies.

Un país fragmentat

Polònia, el sisè país més gran de la Unió Europea, és un territori políticament fracturat, on l’extrema dreta es manifesta amb simbologia feixista pels carrers de Varsòvia i, alhora, centenars de milers de persones es revolten contra l’assassinat de l’històric alcalde de Gdansk, Pawel Adamowicz, apunyalat en un acte públic el gener passat; i on la població es declara convençudament europeista a les enquestes. Això, però, en molts casos no és incompatible amb renegar d’alguns dels valors liberals associats a la UE i defensar una repatriació de competències als estats i una Europa a la carta, a la mida de les realitats més pròximes.

Aquesta polarització s’ha intensificat en una campanya electoral marcada especialment pels atacs contra l’homosexualitat amb la benedicció de l’Església catòlica, que continua exercint de poder fàctic a la Polònia rural. La irrupció d’un nou partit, Primavera (Wiosna), que ha fet campanya pels drets LGTBI i que compta amb el primer polític obertament gai de Polònia, Robert Biedroń, exemplifica els canvis socials que viu el país i que, cada vegada més, es demostren al carrer amb mobilitzacions de dones i manifestacions pels drets dels homosexuals o contra l’extrema dreta.

Brussel·les, en campanya

Les eleccions d’avui també són una prova d’estrès de la confrontació directa entre el govern de Varsòvia i la Comissió Europea que el 2017 ja va activar l’article 7 del Tractat de la UE contra un estat membre per posar en marxa, així, un procés legal contra la reforma del sistema judicial polonès. El final teòric d’aquest procediment seria la retirada del dret de vot de Polònia a la UE, però la unanimitat necessària per aprovar-ho i la sintonia entre els governs de Varsòvia i Budapest fan avui impossible qualsevol sanció real.

Malgrat tot, el pols es manté. Aquesta mateixa setmana, la Comissió Europea ha denunciat el govern polonès davant el Tribunal de Justícia de Luxemburg per haver intentat “protegir els jutges del control polític” que imposa el PIS i que, segons l’executiu de Brussel·les, no s’ha corregit.

Però la veritable divisió polonesa no es reflecteix en l’europeisme, sinó sobretot en les desigualtats que hi ha al país. Els experts adverteixen que el miracle econòmic dels últims anys ha començat a anar de baixa, en part per l’ombra de la recessió que enfosqueix el panorama europeu. L’altra realitat polonesa -invisible als discursos i les estadístiques-és la de les migracions: la sortida de treballadors que busquen feina en altres països de la Unió Europea i l’arribada constant d’ucraïnesos, que s’han convertit en una mà d’obra important per al país.

Una altra de les incògnites d’aquestes eleccions torna a ser la capacitat mobilitzadora de Donald Tusk, ex primer ministre i enemic declarat de Kaczynski que, a punt de plegar com a president del Consell de la UE, s’ha implicat en la campanya de la Coalició Cívica, on s’inclou la seva formació, la liberalcentrista Plataforma Cívica. Un intent d’unir forces, amb tot, que va ser incapaç d’impedir que el PIS aconseguís el millor percentatge de vots de la seva història a les eleccions europees del mes de maig passat.

Aquesta vegada, la clau dels resultats pot quedar en mans dels partits més petits si finalment acaben superant el llindar de vots necessaris per entrar al Parlament. La fragmentació política pot acabar decidint la fortalesa del mandat del partit de Kaczynski i del seu “renaixement dels veritables valors europeus”.