La 'reunió' de Sánchez i Biden: una passejada de 30 segons pel passadís de l'OTAN

Brussel·les / MadridNo hi ha hagut reunió. L'expectativa que s'havia generat per la que havia de ser la primera trobada oficial entre el president dels Estats Units, Joe Biden, i el president espanyol, Pedro Sánchez, s'ha esfumat amb els poc més de trenta segons que ha durat la passejada que els dos presidents han fet l'un al costat de l'altre després de fer-se la fotografia de grup a la cimera de l'OTAN a Brussel·les d'aquest dilluns. L'esperada trobada, en plena crisi diplomàtica amb el Marroc, ha sigut això: menys d'un minut a peu dret, amb les mascaretes posades i poca conversa.

Quan li han preguntat per la breu durada de la passejada amb Biden, Sánchez ha assegurat que ha tingut temps de parlar de reforçar els llaços militars entre Espanya i els Estats Units, dels reptes de llatinoamèrica i que, fins i tot, ha pogut felicitar-lo per posar en marxa una agenda progressista: "No tinc un cronòmetre de quant ha durat la trobada", ha etzibat el president espanyol.

Sánchez sí que s'ha reunit a porta tancada amb el primer ministre britànic Boris Johnson, amb qui ha abordat la necessitat d'un acord sobre la qüestió de Gibraltar, i després també amb el primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, amb qui ha parlat de la possibilitat de fixar una cimera entre Espanya i Turquia abans de finals d'any. Segons fonts de Moncloa, el president Sánchez ha "reconegut el gran esforç de Turquia" en la gestió del flux de refugiats que provenen dels conflictes de Síria i l'Afganistan.

"La prova de l'excel·lent relació entre els dos països"

Fonts de la Moncloa van assenyalar dijous passat que hi havia possibles temes de conversa damunt la taula amb Biden, com el "reforç de la relació transatlàntica, el multilateralisme i les migracions", però vista la brevetat de la trobada difícilment es deuen haver pogut abordar perquè les imatges transmeses en directe per l'OTAN mostren un Biden que gairebé no ha parlat davant la insistència de Sánchez i que, de fet, se n'ha apartat al cap d'uns segons i l'ha deixat sol amb els seus acompanyants al passadís.

Davant els dubtes dels periodistes de si es tractava realment de la trobada esperada, l'equip de Sánchez ha rebaixat les expectatives i ha assenyalat que en tot moment es va parlar d'una "salutació" per "conèixer-se personalment" i "establir un primer contacte". Està previst que el president espanyol comparegui en roda de premsa a la tarda i expliqui el contingut de les primeres paraules amb Biden. Però, segons la Moncloa, la imatge és "la prova de l'excel·lent relació que hi ha entre els dos països", encara que no hi hagi hagut una reunió bilateral com a tal.

Els analistes destaquen la importància de recuperar les relacions bilaterals amb els Estats Units després de l'unilateralisme de Donald Trump, que només va intercanviar unes paraules amb Sánchez a l'última cimera de l'OTAN per indicar-li on era la cadira al president espanyol. Carlota García Encina, del Real Instituto Elcano, recorda que "amb Trump hi va haver molt poca sintonia política i Espanya va optar per deixar que temes com els acords comercials es tractessin a través de Brussel·les, però les autoritats comunitàries no tenen les mateixes prioritats. El govern espanyol hauria de dir quines són les seves prioritats i, enlloc de limitar-se a pensar què volen els nord-americans, reflexionar sobre què vol Espanya als Estats Units", rebla. La guerra d'aranzels és un dels temes pendents amb els aliats europeus i Biden, pressionat entre altres per la indústria de l'acer, serà caut a l'hora de liberalitzar el comerç de productes que puguin competir amb empreses nord-americanes.

La fugaç salutació de Biden i Sánchez arriba en un moment delicat de les relacions amb el Marroc, després que Trump reconegués la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental, un pas que Rabat vol que també faci Espanya. "No queda clar si Biden mantindrà aquest posicionament, perquè té altres prioritats. En tot cas, el Marroc és un aliat estratègic per als Estats Units perquè té una situació clau i per la lluita antiterrorista. Però Espanya, que acull les bases nord-americanes de Rota i Morón, també és un aliat estratègic: no és un joc de suma zero", apunta Encina.

Per a Rachid El Houdaigui, professor de la Universitat Abdelmalek Essaadi de Tànger, "per al Marroc és insostenible que el govern espanyol faci una campanya als Estats Units i dins la UE contra el reconeixement nord-americà de la sobirania marroquina sobre el Sàhara". El professor alerta que Rabat necessita Europa com el seu principal soci, i la seva aliança amb els Estats Units i Israel és estratègica. Però com altres països de la regió, el Marroc "troba en la Xina un soci més actiu i eficaç que Europa tant en temps d'estabilitat com de crisi sanitària".