WASHINGTONLa xifra d'11,1 milions d'immigrants indocumentats que viuen als Estats Units ha omplert aquests dies les notícies dels mitjans sobre la possible reforma del sistema migratori del país. Però qui són aquests 11,1 milions de sensepapers? Un estudi del Consell d'Immigració Americà fa un retrat d'aquest col·lectiu. La realitat s'allunya molt del tòpic de joves gairebé analfabets i solitaris.
"Els indocumentats viuen en família i gairebé la meitat són propietaris d'una casa", explica el demògraf Rob Paral. D'altra banda, un 61% van arribar fa més de 10 anys, un 70% assisteixen a l'església i la gran majoria viuen als estats de Califòrnia, Texas, Florida i Nova York. Roberto Gonzales, professor de sociologia de la Universitat de Chicago, afegeix que uns dos milions de sensepapers "van creuar la frontera quan eren nens" i la meitat d'ells ara ja són joves adults. "Aquests immigrants han interioritzat els valors nord-americans a l'escola. Creuen en el somni americà, però a mesura que es fan grans pateixen una ruptura de les seves vides", assegura Gonzales, ja que no poden, per exemple, obtenir un carnet de conduir o buscar feina.
El pitjor d'aquesta vida a l'ombra és la por d'una deportació i, per això, alguns expliquen la seva història per reclamar una reforma d'un sistema d'immigració que consideren "trencat".
Greisa Martínez (Texas)
"La policia va deportar el meu pare a Mèxic fa gairebé sis anys"
Greisa Martínez va arribar als Estats Units quan només tenia dos mesos. Avui estudia el seu últim curs de ciències polítiques a la Universitat de Texas A&M. "La deportació del meu pare la primavera del 2007 va ser un dels moments més durs de la nostra família", explica Martínez, que té tres germanes, dues de les quals nascudes als EUA. El seu pare era pastor baptista i propietari d'una petita assessoria fiscal. "Era un bon ciutadà. Pagava els seus impostos", diu la jove, que demana al president Barack Obama que aturi les deportacions que causen "el trencament de famílies".
"Els meus pares ho van arriscar tot per nosaltres -afirma Martínez-. La gent sense papers només vol treballar i molts fan feines que els nord-americans no volen fer". Aquesta estudiant participa en el moviment de joves indocumentats Units Somiem per millorar les condicions dels immigrants.
Justino Mora (Califòrnia)
"La meva mare no és una criminal. Ens va salvar la vida"
Justino Mora no recorda gaire l'odissea de creuar la frontera a peu per Texas, però sí que evoca la unió familiar d'aquell moment. "El meu pare era molt violent. Ens va amenaçar de mort i la meva mare va decidir marxar. Aquella experiència ens va unir molt", relata Mora, que viu a Los Angeles amb la seva mare, una germana gran i un germà més petit.
L'adaptació va ser difícil per a un nen d'11 anys que no parlava anglès. "Em vaig adonar que aquest país d'oportunitats tenia moltes desigualtats -diu-. Les escoles amb una majoria d'hispans tenien molt pocs recursos".
Aquest estudiant de matemàtiques a la Universitat d'UCLA ha aconseguit papers temporals gràcies al decret d'Obama del juny passat que atura la deportació de joves indocumentats universitaris o allistats a l'exèrcit. Està content, però considera injusta la situació de la seva mare, que podria ser deportada en qualsevol moment. "La meva mare no és una criminal. Ens va salvar la vida i ens ho ha donat tot", afirma. Per això, Mora espera que la futura reforma d'immigració asseguri un procés de regularització per als més d'11,1 milions de sensepapers.
Maria Raquel (Nova York)
"Ho vaig perdre tot després del 'Sandy'. No tinc casa ni feina"
Maria Raquel S. vivia a Midland Beach (Nova York) amb el seu fill i la seva nora, però l'huracà Sandy els va deixar sense res. "Va ser horrible. Ho vam perdre tot. A més, com que som indocumentats, no podem demanar ajuda a ningú", explica la Maria Raquel, que busca una nova feina perquè ha hagut de marxar de Nova York. La majoria dels immigrants sense papers afectats tenen por de ser deportats si demanen ajudes al govern.
La Maria Raquel espera que amb la reforma migratòria d'Obama la seva situació millori, però sap que de moment només pot comptar amb ella i la seva família per reconstruir la seva vida.