El retorn de Merkel i Macron
Emmanuel Macron ha aconseguit que Angela Merkel parli d’un pressupost per a l’eurozona. No és el pressupost que volia el president francès, i ja ha posat en peu de guerra alguns aliats tradicionals de la disciplina alemanya, especialment els Països Baixos, però la cancellera necessita aliats. La seva coalició de govern passa per una profunda crisi interna, entre socis conservadors -que encara fa més mal-, i la resposta de Merkel és apuntar-se a un gest tan simbòlic com l’agenda reformista francesa. És un compromís a mitges. Redactat amb vaguetats i sense prou gruix per parar el cop si torna una crisi financera com la viscuda, malgrat que el Mecanisme Europeu d’Estabilitat es convertiria en un Fons Monetari Europeu. Però és un compromís entre dos líders europeus conscients que tenen visions diametralment oposades sobre com ha de ser el futur de la UE però que es necessiten mútuament.
Amb la trobada al Palau de Meseberg, Macron aconsegueix mantenir viva la seva agenda reformista en una Unió on la política migratòria s’ha convertit en el primer tema de l’agenda europea, en el desacord que enverina qualsevol altre acord. Fins al punt que la CSU bavaresa és capaç de preferir la caiguda de la cancellera i, amb ella, de les reformes que necessita la UE abans de perdre suports electorals en benefici de l’ultradretana Alternativa per a Alemanya.
La reunió de Meseberg marca un punt d’inflexió. És un pas petit en la reforma de l’eurozona, però simbòlicament important en la consolidació d’un lideratge imprescindible en aquesta Unió sota pressió de les agendes polítiques de l’extrema dreta.
L’Europa dels eixos
Merkel, Macron i Juncker han convocat una minicimera sobre immigració per diumenge a la qual conviden Itàlia, Grècia, Malta, Bulgària i Espanya, les fronteres sud de la Unió. El president de la Comissió assegura que la trobada és per parlar de mecanismes de solidaritat entre països membres i per intentar buscar punts d’acord abans de la reunió de caps d’estat i de govern de la UE del 28 de juny. El canceller austríac, Sebastian Kurz, s’hi ha avançat i ahir es reunia amb els governs del Grup de Visegrad a Budapest per reforçar el seu “eix de països disposats a lluitar” contra la immigració.
Dimecres la trobada diària del portaveu de la Comissió Europea amb la premsa de Brussel·les retratava perfectament la incapacitat institucional del moment. Els periodistes volien que l’executiu es pronunciés sobre l’anunci del ministre de l’Interior italià, Matteo Salvini, de censar la població d’ètnia gitana que hi ha a Itàlia i expulsar-ne tots els qui no tinguin la situació en regla. Els corresponsals preguntaven una vegada i una altra si un estat membre de la UE pot expulsar ciutadans d’un altre estat membre pel seu perfil ètnic. I el portaveu fugia d’estudi amb vaguetats. Finalment, un periodista italià el va increpar: “Si com a portaveu de la Comissió no és capaç de respondre a aquesta pregunta amb un sí o un no, així de clar, aleshores no és el portaveu de la Comissió, és un inútil”. El portaveu va confirmar que “no es pot, en termes generals, expulsar un ciutadà europeu sobre la base del seu perfil ètnic”. La UE necessita respostes i institucions que defensin lleis i valors. Ara per ara s’imposen només el discurs i la política de la por.
