El retorn del Japó a l’energia nuclear es consolida

Barcelona“El desastre de Fukushima va canviar la societat japonesa”, afirma Yuichiro Shimizu, de la Keio University. El poble japonès es va unir en la tragèdia i es va mobilitzar per ajudar les víctimes del terratrèmol i el tsunami. Molts joves, sobretot estudiants universitaris, es van organitzar i van posar en marxa projectes per assistir en la catàstrofe. “Els més joves, considerats uns ganduls bons per no fer res, es van mobilitzar i allò els va donar una identitat. Van ser capaços de contribuir a la societat i això va fer una generació més segura d’ella mateixa. Es va generar un nou orgull de ser japonès, un nou nacionalisme diferent del tradicional”, coincideix Naoyuki Agawa, exdiplomàtic de l’ambaixada nipona a Washington i exvicepresident de la Keio University, que -com Shimizu- ha estat a Barcelona per participar en el seminari del Cidob sobre els reptes de la política internacional del Japó.

La catàstrofe nuclear també va donar lloc a les manifestacions més nombroses que hi havia hagut als carrers del Japó des del 1970, en una societat poc donada a la protesta. Però el moviment antinuclear sorgit de Fukushima no ha sigut prou fort ni prou nombrós per convertir l’apagada atòmica del Japó en definitiva. L’any passat, el govern de Shinzo Abe va posar en marxa els dos primers reactors nuclears (després d’haver aturat del tot les centrals del país arran de la catàstrofe) i aquest gener se n’hi van afegir dos més. Dimecres passat, un jutjat va ordenar l’aturada de dos reactors de Takahama, escoltant la petició dels veïns de la zona preocupats per la seguretat. Però tot sembla indicar que serà només un contratemps en l’estratègia japonesa de reconnexió a la nuclear.

Dependència energètica

Abans de l’accident de Fukushima, l’energia nuclear nodria el 30% de les necessitats energètiques del Japó. Una dependència que en aquests anys d’apagada s’ha substituït amb la importació de combustibles fòssils, cosa que ha suposat “un nou factor desestabilitzador de l’economia nipona”, explica Guillermo Martínez, de Casa Àsia. L’apagada també es va notar a la factura elèctrica dels japonesos (tot i que a uns preus encara molt per sota dels nostres). Les enquestes revelen una opinió majoritària entre els japonesos en contra de l’energia nuclear, però “quan se’ls pregunta si mantindrien les centrals tancades encara que això tingués conseqüències econòmiques, l’oposició a les nuclears es redueix”, explica Martínez.

“El moviment antinuclear és molt limitat al Japó i no té el suport de la gent del carrer”, assegura Yuichiro Shimizu. El pla de Shinzo Abe és anar reobrint les centrals fins arribar al 20% d'energia nuclear l’any 2030, per sota de les xifres anteriors a Fukushima gràcies a l’embranzida que han agafat també les renovables amb l’apagada atòmica. Però no n’hi ha prou. Ahir mateix, el primer ministre assegurava que “el Japó no pot prescindir de l’energia nuclear”.

I els motius no són econòmics, ni tan sols energètics, també hi ha un rerefons geopolític. “El Japó importa el 90% del seu petroli del Pròxim Orient, una dependència que el fa molt vulnerable, perquè aquest cru arriba en vaixell i si hi ha algun bloqueig a les rutes marítimes es pot quedar sense aquest combustible”, explica Lluc López, professor del programa d’Àsia Oriental a la UOC.

L’escalada de tensió amb Pequín -per la disputa territorial per les illes Senkaku (o Diaoyu en xinès) al mar de la Xina- fa aquestes rutes més inestables que mai. I alhora configura un tauler polític a la regió que, segons Naoyuki Agawa, complica que el Japó renunciï a la recerca en tecnologia nuclear. “El que queda clar és que, tot i reobrir les plantes tancades, el Japó no construirà cap nova central nuclear en el futur. I això té moltes implicacions en seguretat -apunta l’analista japonès-, sobretot quan la recerca en tecnologia nuclear convertible (civil però amb possible ús militar) està avui centrada en països com la Xina, Rússia, l’Iran i Corea del Nord”.