Grècia retorna a Turquia un primer grup de refugiats

Lesbos / Brussel·lesGrècia ha iniciat aquest matí el retorn cap a Turquia de les 6.000 persones que han arribat a les seves illes des del 20 de març, quan va entrar en vigor l’acord entre la UE i Ankara. Dos vaixells turcs operats per l’agència de fronteres europea Frontex han estat habilitats per fer efectiva la devolució de 131 immigrants i refugiats, la majoria de Pakistan i Bangla Desh, cap a ciutat turca de Dikili.

En compliment d'aquest mateix acord, Alemanya ha fet efectiva l'acollida aquest mateix dilluns de 16 refugiats sirians que han volat directament des d'un camp de Turquia fins a Hanover.

L’objectiu de l’acord que van firmar els líders europeus i el govern turc el 18 de març és, de facto, tancar la frontera del mar Egeu. Amb el mecanisme que s'aplicar des d'avui, per cada sol·licitant d’asil retornat, la UE acollirà en el seu territori un sirià des de Turquia. Així, vol complicar el negoci de les màfies i, alhora, controlar el flux incessant de migrants cap als estats membres.

Repatriarà a l’Iraq i l’Afganistan

Així, la UE ha aconseguit que Grècia, asfixiada i gairebé aïllada, aprovi una legislació per considerar Turquia com a tercer país segur i tenir així el paraigua legal per retornar totes les persones que hi arribin. El govern turc també havia d’aprovar una nova llei equivalent a la Convenció de Ginebra per donar la protecció necessària a tots els refugiats, però per ara no hi ha confirmació oficial que ho hagi fet.

El ministre turc va assegurar ahir que tots els pakistanesos, iraquians i afganesos que els retornessin serien enviats als seus països d’origen, malgrat que a l’Iraq i a l’Afganistan hi ha guerres declarades, de manera que tenen dret a l’asil, segons la llei internacional. També assegurava, en canvi, que els sirians no serien retornats al seu país. Turquia negava ahir també l’informe d’Amnistia Internacional, que acusa Ankara de fer devolucions en calent de refugiats sirians al seu país en guerra.

Abans i tot de posar-se en marxa, de fet, l’acord per retornar refugiats a Turquia no ha parat de rebre crítiques. A més de la denúncia d’Amnistia Internacional i altres ONG que treballen amb els refugiats, l’Alt Comissionat de l’ONU (ACNUR) també ha criticat la conversió dels centres d’acollida grecs en centres de detenció per a persones que estan fugint de la guerra.

Una altra de les grans crítiques és que deixa en uns llimbs les més de 50.000 persones que estan encara atrapades a Grècia, la majoria a Idomeni, a la frontera amb Macedònia, encara tancada, i per als quals no hi ha cap sortida a la vista.

Els estats membres de la UE van firmar un acord en què ja van anunciar que esperen redistribuir 72.000 refugiats, menys de la meitat del total de persones que han arribat en aquests primers mesos de l’any a les costes gregues.

Possible repunt d’altres rutes

Tot i que avui s’espera que aquesta sigui la fi de la ruta de l’Egeu, només serà el tancament d’una via. Es pretén taponar la que connecta les costes turques amb Grècia (a només 7km), però la UE ja avisa i diu que “està alerta”, perquè es poden obrir altres rutes.

Per exemple, la que connecta Grècia amb Albània i d’allà cap a Itàlia, un camí muntanyós i perillós, pel qual Àustria ja ha dit que desplegarà militars als Alps perquè no entrin al seu país. Una altra és la que uneix Líbia amb Itàlia, fins fa un any la ruta més utilitzada, també pels coneguts com a migrants econòmics, sobretot de l’Àfrica subsahariana.

És a dir, aquelles persones que fugen de la pobresa, però no de la guerra, i als quals difícilment la UE dóna protecció internacional. Així mateix, el govern espanyol no descarta també un repunt de les arribades a les illes Canàries.