L'última ostatge francesa s'escapa a Mali, on va ser segrestada

Sophie Pétronin hi torna mesos després de ser alliberada, una decisió criticada per l'Elisi

Sophie Pétronin, el 2020 a Bamako després de ser alliberada.
06/11/2021
3 min

ParísLa imatge del seu alliberament el 2020 després de quatre anys segrestada a Mali per un grup jihadista va fer la volta al món. Sophie Pétronin, aleshores amb 75 anys i amb un mocador blanc que li cobria parcialment el cap, tornava a França i s’abraçava a la seva família davant del president del país, Emmanuel Macron, que havia anat a rebre-la a l’aeroport. Pétronin, una cooperant de nacionalitat francosuïssa que havia fundat a Mali una ONG d’ajuda infantil, era l’última ostatge francesa i el govern es felicitava perquè tornava a casa sana i estàlvia. 

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Un any després, Pétronin torna a ser notícia. Ha sorprès França amb una decisió insòlita que ella defensa amb total convicció: ha tornat a Mali tot i els esforços del govern francès per prohibir-li el viatge. Després del seu alliberament, la cooperant es va instal·lar a Suïssa, on viu el seu fill. Però després de vint anys vivint a l’Àfrica no es va adaptar a la vida al país alpí i al març, d’amagat i sense el visat necessari, va decidir tornar a Mali, on havia deixat la seva filla adoptada. L’alerta ha saltat aquesta setmana, quan el govern del país africà ha comunicat a París que Sophie Pétronin havia desaparegut en una zona controlada pels jihadistes i ha llançat una alerta de cerca. Semblava que la història es repetia. 

L’alerta, però, ha resultat falsa: la cooperant és a Mali des de fa mesos –segons les informacions revelades aquesta setmana–, però a la capital, Bamako, a casa seva, i no desapareguda. Després d'hores de confusió i rumors, tant la seva família com diferents periodistes han pogut contactar amb ella per verificar-ho. “Soc aquí, a casa, feliç de ser aquí”, ha declarat a l’agència France Press. "No és al desert. És a Bamako", confirma el seu fill, Sébastien Chadaud-Pétronin. Davant la negativa de les autoritats malianes, pressionades per París, per donar-li un visat, la cooperant, de 76 anys, va optar per viatjar al Senegal i des d’allà entrar per via terrestre a Mali. 

Sophie Pétronin, amb la seva família, durant la seva arribada a un aeroport militar a tocar de París.  Al fons, el president Emmanuel Macron.

Crítiques del govern francès

Al govern d’Emmanuel Macron no li ha fet gens de gràcia que Pétronin torni a Mali després dels esforços diplomàtics fets durant anys per al seu alliberament –els rumors no confirmats apunten que també es va pagar un rescat–. L’executiu li retreu que es torni a posar en perill. “És una forma d’irresponsabilitat”, ha arribat a dir el portaveu de l’executiu francès, Gabriel Attal, que ha acusat la cooperant de "posar en perill" també els soldats. Però Pétronin defensa la seva llibertat per viure on vulgui. Mali també és el seu país. "A Bamako no molesto a ningú i ningú em molesta”, assegura. "El que no és responsable és fer passar la meva mare per algú que posa en perill els soldats francesos", ha lamentat el seu fill des de Suïssa en unes declaracions a la televisió BFMTV.

La seva increïble història comença als anys 90. Pétronin, una auxiliar de laboratori amb estudis de medicina tropical i malnutrició, viatja a Mali i funda una ONG per lluitar contra la malnutrició infantil a la ciutat de Gao. S’hi instal·la definitivament el 2001. Onze anys després, enmig d’un cop d’estat de grups armats, està a punt de ser segrestada. Refugiada al consolat d'Algèria, s’escapa per la porta del darrere i acaba fugint del país a través del desert amb la col·laboració d'una família local, que li proporciona ajuda i roba, però poc temps després hi torna. El desembre del 2016 és segrestada pel Front de Suport a l'Islam i als Musulmans (GSIM, per les seves sigles en anglès), una aliança de grups jihadistes fidels a Al-Qaida. 

Quatre anys després és alliberada juntament amb tres ostatges més, un d’ells l’opositor malià Soumaïla Cissé, a canvi de l’alliberament per part del govern malià de 2.000 jihadistes. Lluny de mostrar-se traumatitzada per l’experiència viscuda, la cooperant treu ferro al seu captiveri i el descriu com una “retirada espiritual”. Sorprèn a tothom quan assegura que s’ha convertit a l’islam. “Soc musulmana. Vosaltres em dieu Sophie, però la dona que teniu davant es diu Miriam”, afirma poc després de trepitjar territori francès. Mesos després, lluny dels focus, intenta refer la seva vida a Suïssa al costat del seu fill, però no se'n surt. L'Àfrica la torna a cridar.  

stats