BarcelonaAmb experiència acumulada en els dos mandats d’Obama, alguns alts càrrecs del govern de Joe Biden hauran d’esforçar-se per desfer el llegat de Trump.
Antony Blinken, un exassessor d'Obama refarà ponts amb els aliats internacionals
L’ala oest de la Casa Blanca tornarà a veure moltes cares conegudes el 20 de gener. El nou govern de Joe Biden està farcit d’antics càrrecs de l’administració Obama i col·laboradors de màxima confiança de qui llavors era el vicepresident. És el cas d’Antony Blinken, a qui Biden ha ofert el preuat càrrec de secretari d’Estat i amb qui porta treballant des del 2002 al Senat, on Blinken era cap demòcrata de la comissió d’Exteriors. Un cop a la vicepresidència, Blinken va ser el seu conseller de seguretat nacional i assessor adjunt del president Obama, per ser nomenat després subsecretari d’Estat. Com a número dos de John Kerry, Blinken va prendre part en la negociació de l’acord nuclear amb l’Iran, del qual Trump va retirar-se el 2018, una decisió que el mateix Blinken ha qualificat de “gran error”. Com a màxim responsable de la política exterior, Blinken arriba a la Casa Blanca disposat a refer aliances internacionals trencades per l’Amèrica primer de Trump i a recuperar l’aposta dels Estats Units pel multilateralisme. El retorn a l’OMS i a l’Acord de París, per exemple, estan marcats clarament a la seva agenda. Nascut a Nova York en el si d’una família jueva, Blinken va passar part de la infantesa a París, però va tornar al seu país per estudiar a Harvard. Aquest diplomàtic de 58 anys és un ferm defensor de les aliances internacionals com a eina fonamental per “competir”, diu ell, amb potències rivals com la Xina.
Janet Yellen, la primera dona secretària del Tresor per salvar el país de la crisi
La primera dona secretària del Tresor haurà de salvar els EUA d’una crisi econòmica que afecta desproporcionadament les dones. No és pas per això que ha estat escollida, sinó per les seves sòlides credencials d’economista, però la tasca principal de Janet Yellen a partir del 20 de gener serà combatre el que alguns comentaristes han batejat com a shecession (joc de paraules amb she, ella, i recessió), ja que l’atur generat pel tancament del covid-19 ha colpejat sectors econòmics majoritàriament femenins. Yellen, que ja va fer història com a primera dona presidenta de la Reserva Federal entre 2014 i 2018, amb Barack Obama, serà l’encarregada de treure el país del forat i d’aplicar el pla d’estímul de l’administració Biden. El seu nomenament ha estat aplaudit ja a Wall Street, pel seu tarannà partidari de consensos i perquè el seu pas per la Reserva Federal li permetrà treballar braç a braç amb aquesta institució, que just passa per un mal moment en la relació amb el secretari del Tresor de Trump. Doctorada a Yale, professora a Harvard, la London School of Economics i Berkeley -i casada amb el Nobel d’economia George Akerlof-, Yellen, de 74 anys, és una figura respectada a Washington, que ja va ser qualificada per Forbes com la segona dona més poderosa del món el 2014, darrere d’Angela Merkel.
John Kerry, d'artífex de l'Acord de París a 'tsar del clima' en l'era post-Trump
Amb la seva neta Isabelle a la falda, que llavors tenia només dos anys, John Kerry va ser qui va signar l’adhesió dels Estats Units a l’Acord de París, el pacte de 195 països contra l’emergència climàtica que ell mateix va ajudar a forjar com a secretari d’Estat de l’administració Obama. És probable que d’aquí unes setmanes hagi de tornar a signar-lo, perquè la retirada oficial dels EUA d’aquell pacte internacional es va fer efectiva just el 4 de novembre, l’endemà d’eleccions i un any després que ho aprovés Donald Trump. Kerry serà el tsar del clima de l’administració Biden, dedicat “a temps complet” a la lluita contra la crisi climàtica com a enviat especial de la presidència. Ell mateix tuitava ahir la fotografia d’aquell abril del 2016 amb la seva neta per deixar clar el seu compromís amb el que definia com “el repte més gran d’aquesta generació i de les generacions que vindran”. L’elecció de Kerry -un pes pesant del Partit Demòcrata, que va ser candidat a la presidència dels Estats Units el 2004, quan va perdre contra George W. Bush- i la inclusió del seu càrrec dins del Consell de Seguretat Nacional deixen ben clar la gran importància que el govern Biden donarà a la seva tasca. La dificultat més gran per a Kerry serà restablir la confiança internacional en els Estats Units com a lluitadors climàtics, després de quatre anys de negacionisme a la Casa Blanca.