Lula da Silva fa història i desallotja l’extrema dreta del govern

Sao PauloLuiz Inácio Lula da Silva, del Partit dels Treballadors (PT), expulsarà l’1 de gener l’extrema dreta del Palácio do Planato de Brasília i es convertirà en el nou president del Brasil. En les eleccions amb menys marge de diferència des del retorn de la democràcia, el veterà dirigent, de 77 anys, s'ha imposat amb el 50,90% dels vots davant del 49,10% de Jair Bolsonaro, del Partit Liberal (PL).

Bolsonaro, per tant, s’ha convertit en el primer president des de la Nova República, iniciada el 1985, que ha perdut la reelecció. La derrota, per més mínima que hagi estat, és doble, perquè ja va ser superat a la primera volta (43,20% per 48,43% de Lula). I tot això havent col·locat la maquinària pública a favor seu com no s’havia vist anteriorment. La injecció extra de més de 5.000 milions d’euros en programes governamentals de transferència de renda durant la campanya electoral ho certifiquen. La instrumentalització de l’administració pública per part del govern d’ultradreta fins i tot ha tingut lloc aquest diumenge amb un intent d’interferir en el procés de votació.

Tupinada a la Bolsonaro

La temperatura ha pujat moltíssim per les denúncies a la regió del Nord-est, on l’esquerra tradicionalment s’imposa amb una àmplia majoria. Seguint ordres del ministeri de Justícia, la Policia de Carreteres Federal ha instal·lat més de 500 controls per a la flota de transport públic, amb l’únic objectiu d’evitar que els electors arribessin als col·legis en ciutats pobres. El Tribunal Suprem Electoral ha hagut d’intervenir a correcuita i ha instat a aturar l’operació, ja que s’estava incomplint una ordre judicial.

El Partit dels Treballadors ha demanat, sense èxit, la detenció immediata del director general policial, que havia declarat suport a Bolsonaro a les xarxes socials, i que la jornada electoral s’estengués una hora a la regió afectada. 

No hi ha precedents fins ara en 37 anys de democràcia que l’executiu hagi intentat, en una acció coordinada i planejada, limitar l’accés al vot de població eminentment pobra en regions deprimides lluny dels grans nuclis urbans. 

Canvi de règim

En un ambient de polarització i molta tensió, les presidencials brasileres han acabat transformant-se en un plebiscit sobre el règim constitucional. La tornada de Lula significa tancar una deriva autoritària molt perillosa, convertida ara en el parèntesi negre d’una legislatura, a més castigada per la pandèmia i els 686.000 morts. El gegant sud-americà torna a situar-se dins de la plena democràcia institucional i la defensa dels valors republicans.

En el que hauran estat les darreres eleccions de la seva llarguíssima vida política, de més de 40 anys, Lula da Silva s’ha trobat amb l’adversari. Bolsonaro, que és la seva antítesi ideològica, s’ha consolidat com una figura d’arrelament popular capaç de plantar cara en amplis sectors socials, tot i la irresponsabilitat del seu govern.

L’experiència de l’esquerra al poder és una garantia d’inversió en els sectors on precisament l’extrema dreta volgudament s’ha mostrat inoperant: la defensa del medi ambient, perquè Lula vol convertir el país en una potència verda; l’educació; la sanitat pública; les polítiques d’assistència social per combatre la pobresa i a la fam; la cultura –Bolsonaro va eliminar el ministeri–; la ciència, la recerca i la tecnologia.

Lula ja ha expressat el desig de conformar un executiu de concentració nacional “i no del Partit dels Treballadors”, repetint l’estratègia de front ampli per aïllar l’extrema dreta que ha posat en pràctica durant tota la campanya electoral. Ho ratifica el paper predominant de dues dones moderades les setmanes anteriors a aquesta segona volta: la centrista Simone Tebet, que va ser la tercera més votada a la primera volta i que és una porta als votants de centre i centredreta, i l’evangèlica Marina Silva, la principal especialista brasilera en gestió pública mediambiental.

La pacificació d’un país enfrontat en dues meitats gairebé idèntiques serà el principal repte del nou president. El debat polític ja fa mesos que ha impregnat la societat civil, on es viu un enfrontament constant a les xarxes socials i als grups de WhatsApp, que, per a una part important de l’electorat, és l’única font d’informació. Bolsonaro, i una de les màquines més eficaces de fake news del planeta, s’ha sortit amb la seva a l'hora de crear conflicte en tots els àmbits i nínxols de la ciutadania.