Restaurar l’art malferit a l’explosió de Beirut

BeirutAmb la minuciositat i dedicació d’un cirurgià, Gaby Maamary cus les ferides a les obres d’art víctimes de l’explosió del port de Beirut. La seva tasca, a diferència de la d’un metge, no és salvar vides, sinó la història: aquest prestigiós pintor i restaurador libanès reconegut internacionalment va sentir en les entranyes la devastadora explosió del 4 d’agost, en què van morir més de 200 persones, 6.000 van resultar ferides i 300.000 més es van quedar sense casa. Dos dies després de la tremenda tragèdia del port, que va assolar el centre de Beirut, Maamary es va llançar a salvar les peces d’art que havien quedat soterrades a la runa. Al restaurador el va sorprendre la reacció de la gent: “No esperava rebre tants voluntaris per ajudar a rescatar les peces d’art atrapades als habitatges enderrocats per l’explosió. Em van trucar galeristes, particulars i fins i tot sacerdots”, recorda.

Maamary adverteix que les pèrdues per l’explosió en el terreny artístic són “incalculables”. Els carrers dels barris de Gemayseh i Mar Mikhael -dues de les zones més colpejades el 4 d’agost- acollien dotzenes de galeries d’art i col·leccions particulars, i moltes de les obres que hi havia van quedar destruïdes. “No havia vist mai res semblant. L’explosió va castigar igualment rics i pobres”, lamenta el restaurador.

La casa històrica de l’arquitecte libanès Serge Brunst va quedar reduïda a runes. Maamary ens explica que totes les seves col·leccions d’art, entre les quals un conjunt únic de figuretes de cristall del segle XIX, “van quedar feta miques”. Brunst li va entregar l’únic quadre que havia salvat d’entre la runa perquè el restaurés. “La gent va quedar detrossada, pensaven que ho havien perdut tot. De sobte, el fet de poder recuperar un quadre que evoca bons records, temps millors, ajuda a curar les ferides”, assegura.

No oblidar

Gaby Maamary va transformar el seu estudi de pintura en una sala de “cures intensives” per a les obres d’art moribundes. Lliurat en cos i ànima a la seva feina de restauració sense ànim de lucre, aquest “cirurgià de l’art” ha intervingut en més de 30 quadres “malferits”, i tant li fa si tenen valor artístic o no. Segons ell, “a través d’aquestes obres d’art amb cicatrius prosperarà la memòria”.

Maamary és dels que desconfien de les autoritats del Líban i tem que, igual com va passar amb els llocs emblemàtics de la guerra civil libanesa, que van ser enderrocats per construir-hi moderns edificis d’habitatges de luxe que estan buits, s’esborri qualsevol rastre de l’explosió. De fet, ja han passat gairebé cinc mesos de la tragèdia i la investigació oficial continua sense aportar resultats. Els libanesos volen saber-ne les causes, demanen que els responsables de l’explosió siguin jutjats. Però, en comptes d’això, ses senyories debaten la demolició de la sitja del port. Per aquest motiu, per a Maamary és molt important no deixar que es perdi la memòria de l’explosió: “Si ho oblidem, no hi haurà justícia”, avisa.

Salvar la memòria individual o col·lectiva és també la feina de Maya Hussein, una de les pioneres i més prestigioses restauradores de vitralls d’esglésies, capelles i palauets del centre de Beirut. Molts dels seus treballs de restauració es van perdre en l’explosió. Per a ella va ser un fort xoc emocional veure trenta anys de feina fets miques. Hussein explica que el 2016 va completar un dels seus projectes més importants: la restauració dels 39 vitralls de la catedral de Sant Lluís, amb 150 anys d’història, situada al centre de la ciutat. “Eren realment preciosos: amb l’Anunciació de la Mare de Déu, el naixement de Jesús, els passatges de la seva vida amb la crucifixió i la resurrecció -evoca la restauradora-. En tinc tots els esbossos i tornaré a reconstruir els vitralls. L’explosió no esborrarà la història”, diu.

La crisi econòmica no fa distincions i l’art n’és una víctima més. Hussein lamenta que la majoria de materials que necessita per treballar en la reconstrucció dels vitralls són importats i ha de pagar-ne gairebé un 60% més del preu en dòlars per la devaluació de la lliura libanesa. “He demanat fons a institucions internacionals, però, com que no represento cap fundació, no me’n concedeixen”, es queixa.

Recuperar obres d’art destrossades o fer art de les ruïnes, com Hayat Nazer: a la zona zero del port de Beirut emergeix una escultura d’una dona amb un braç aixecat, en senyal d’“endavant”, feta per Nazer amb trossos de vidres trencats i restes de l’explosió. Als peus hi ha un rellotge amb l’hora parada a les 18.06, l’instant en què tot va canviar per al Líban.