Els nens tailandesos atrapats a la cova: "Va ser un miracle"

En la seva primera compareixença pública, expliquen que van intentar cavar per sortir a l'exterior

Els 12 nens i l’entrenador de l’equip Senglars, que van estar atrapats a la cova, somrient ahir a la premsa
Sònia Sánchez
18/07/2018
3 min

BarcelonaSomrients, recuperats i lluint tots l’uniforme del seu equip de futbol, els Senglars, els 12 nens i l’entrenador que van passar més de dues setmanes atrapats en una cova a Tailàndia van parlar aquest dimecres en públic per primer cop, després de sortir de l’hospital de Chiang Rai on s’han recuperat de l’experiència.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

En una roda de premsa mil·limètricament preparada, amb un presentador que dirigia la conversa, els nens van explicar la seva odissea i van desmentir diverses coses que es van dir durant els dies que va durar el rescat, com que cap d’ells sabés nedar. “Tots sabem nedar, després de jugar a futbol fem activitats de natació”, va assegurar l’Ake, l’entrenador de 25 anys.

Encuriosits per la cavitat

També van desmentir que haguessin entrat a la cova per celebrar l’aniversari d’un d’ells, ja que la festa estava prevista en un altre lloc aquella mateixa tarda. Van entrar, diuen, perquè mai abans havien visitat la cova (al contrari del que també es va dir aquells dies) i volien fer alguna activitat després de l’entrenament de futbol. No es van adonar que estaven atrapats fins que van voler tornar cap a l’entrada de la cova i van veure que el nivell de l’aigua havia pujat. Van pensar a sortir nedant, però l’entrenador els va convèncer que estiguessin tranquils perquè “l’aigua baixaria l’endemà”.

No havien portat res de menjar i durant els nou dies que van passar fins que els van trobar només es van alimentar amb l’aigua que es filtrava per les parets de la cova. “Sentíem com pujava l’aigua cap a nosaltres mentre esperàvem que ens rescatés algú. Va pujar uns tres metres.

Però no sentíem la pluja a fora”, va relatar l’Ake. Els nens, però, no es van resignar. Van intentar cavar túnels per buscar una sortida. Cavaven i bevien aigua per torns, van explicar, però l’estratègia no va tenir èxit. Fins que, de sobte, nou dies després d’haver entrat a la cova, dos submarinistes britànics van sortir de l’aigua davant d’ells. “Va ser un miracle”, va dir Adul Sam-on, de 14 anys, l’únic nen que sap anglès. “Pensava que serien oficials tailandesos, però en veure que eren britànics només vaig poder dir hello”, va explicar.

Els nens i l’entrenador van comparèixer amb els tres NavySeals tailandesos que havien estat amb ells dins de la cova des que els van trobar fins que van sortir, en una operació de busseig complicada per a la qual -es va saber després- els nens van ser sedats. Però tot això no es va tractar a fons a la roda de premsa, on només es van permetre algunes preguntes prèviament pactades, per protegir els nens de l’impacte psicològic que pot suposar l’excessiva atenció mediàtica. De fet, en acabar la compareixença, els infants van retornar finalment a casa seva sota la premissa d’evitar cap altre contacte amb la premsa almenys durant un mes.

Sobre un escenari guarnit com si fos un estadi de futbol, els nens van parlar de forma distesa i alegre. També van tenir, però, paraules de record per al submarinista que va morir durant el rescat, Saman Kunan. “Quan ho vam saber vam quedar astorats i molt tristos, sentim haver causat tristesa a la seva família”, va dir l’entrenador. Però tant ell com els nens van assegurar que havien extret valuoses lliçons de la seva epopeia. “Seré més pacient i fort”. “Seré més curós i viuré al màxim”, van dir alguns dels nens.

stats