La República Txeca indemnitzarà amb 12.000 euros les dones gitanes esterilitzades il·legalment
Així busquen tancar el vergonyós capítol de la història del país, en què centenars de dones van ser amenaçades o enganyades per ser esterilitzades
Després d'anys de lluita, les dones gitanes esterilitzades forçosament a la República Txeca han vist per fi reconegudes les seves profundes ferides. Unes 400 dones, majoritàriament d'aquesta ètnia, esterilitzades sense el seu consentiment o sota pressions entre el 1966 i el 2012, rebran 300.000 corones txeques –uns 11.700 euros– com a indemnització. El president del país, Milos Zeman, ha signat el projecte de llei aquesta setmana.
"Això significa que es reconeix el fet il·lícit comès contra totes les que han sigut esterilitzades sense el seu consentiment i que la reparació és possible", ha expressat públicament Gwendolyn Albert, una activista nord-americana dedicada a la causa des del 2004 que també encoratja el govern de la veïna Eslovàquia, acusada per la mateixa causa, a fer el mateix amb dones esterilitzades en el seu territori abans de la separació de Txecoslovàquia el 1993.
Oficialment, no se sap quantes dones van ser esterilitzades, ja que la Txèquia democràtica no ha treballat mai en estadístiques sobre aquesta qüestió, però els defensors de la causa creuen que hi va haver diversos centenars de víctimes.
“Hem lluitat molt i molt per guanyar aquesta batalla; algunes de les dones ja són velles i d’altres ja han mort. M'alegro que vegin la llum de la justícia", afirma Elena Gorolová, una treballadora social d'Ostrava de 51 anys que va ser esterilitzada als 21 anys i que fa campanya per la justícia des de fa anys.
Per atorgar la indemnització, les víctimes hauran de poder demostrar que van rebre incentius durant l'era anterior al 1990, ja que en l'època soviètica se'ls oferien diners si acceptaven l'esterilització, mentre que a les dones esterilitzades després d'aquesta data se'ls demanarà que descriguin el que els va passar i demostrin les afirmacions de la millor manera possible. Encara no s'ha anunciat quan començarà el procés d’indemnització, però serà el ministeri de Salut txec qui s'encarregarà d'administrar-les.
En els seus testimonis, les víctimes narren que van ser enganyades per signar formularis de consentiment abans dels parts per cesària i que, fins i tot, en alguns casos, no se'ls va fer saber que les havien esterilitzat després del part, fet que suposa una greu violació dels seus drets. No va ser fins al 2012 que es va canviar la legislació txeca per exigir un període de temps entre la sol·licitud d'esterilització i la seva realització a la pacient.
Tanmateix, segons el Centre Europeu de Drets de les Gitanes, també hi va haver casos en què les dones gitanes van ser sotmeses al procediment després d’amenaces per institucionalitzar els seus fills o retirar-los les prestacions assistencials.
L'eugenèsia va ser una pràctica habitual
Durant el règim comunista, l'esterilització forçosa va ser un instrument polític per controlar la natalitat en la Txecoslovàquia ocupada. Va començar el 1950 i, teòricament, va acabar el 1990, tot i que la realitat que expliquen les víctimes ha sigut una altra i durant dues dècades han lluitat per demostrar-ho.
Aquest tipus de pràctiques van sortir a la llum l'any 2000, després que unes vuitanta dones gitanes demanessin al Defensor del Poble txec, Otakar Motejl, que intervingués a favor seu. El primer informe es va publicar el 2005 i va assegurar que al menys 50 gitanes havien sigut esterilitzades sense el seu consentiment fins al 1989.
La reivindicació de les víctimes i la pressió internacional d'organitzacions com l’ONU i la Comissió Europea Contra el Racisme i la Intolerància ha servit per acabar amb la inacció del govern txec, el qual només havia fet el gest simbòlic de demanar disculpes a les víctimes l'any 2009.
Barbora Cernusakova, d'Amnistia Internacional, adverteix que aquesta compensació no ha de posar fi a la discussió sobre el racisme que pateixen els gitanos a Txèquia, on els nens romanís són discriminats en el sistema educatiu i l'ocupació laboral i l'habitatge es converteixen en un obstacle per a la comunitat.
"Abordar aquestes formes de violació dels drets humans requerirà un fort compromís del govern central i de les autoritats locals i un reconeixement explícit que els gitanos són ciutadans iguals i els seus drets s'han de protegir", sentencia Cernusakova.