El Congo dona per acabat el brot d'Ebola del nord-est, que ha matat més de 2.200 persones

BarcelonaFinalment el brot d'Ebola declarat l'1 d'agost del 2018 al nord-est de la República Democràtica de Congo és història i el govern de Kinshasa l'ha donat aquest dijous per erradicat, quan es compleixen 42 dies –el doble del període d'incubació del virus– sense cap contagi nou. El balanç de víctimes és de 3.463 persones encomanades, de les quals 2.280 han mort, cosa que fa que sigui el segon brot més letal després del que hi va haver entre el 2014 i el 2016, en què es van registrar més d'11.000 decessos en tres països de l'Àfrica occidental (Libèria, Guinea i Sierra Leone).

"La victòria sobre aquesta llarga epidèmia també es deu al resultat de la cooperació internacional a través dels nostres socis", ha afirmat el ministre congolès de Salut, Eteni Longondo, en una roda de premsa a Kinshasa que recull l'agència Efe.

Però l'"alegria" per la fi del brot queda aigualida perquè n'hi ha un altre actiu des de l'1 de juny, declarat a la ciutat portuària del nord-oest de Mbandaka, capital de la província de l'Equador, sense cap relació amb l'erradicat ara. A més, el país també ha de lluitar contra una epidèmia de xarampió i la del coronavirus, que ha afectat més de 6.000 persones i n'ha matat unes 150, que es concentra bàsicament a la capital del país.

El govern i els sanitaris desplegats sobre el terreny han hagut de fer mans i mànigues per tractar els pacients i evitar que l'Ebola s'escampés pels centres urbans com Goma, a Kivu del Nord, i Bunia, a Ituri, regions molt castigades per la violència dels diversos grups armats que lluiten pel control del territori i dels rics recursos de les mines informals d'on s'extreuen, per exemple, el cobalt i el coltan, indispensables per a la indústria electrònica. Els equips i centres mèdics han sigut objectiu d'atacs violents, cosa que ha dificultat el control de l'epidèmia i ha fet que molts malalts hagin evitat anar-hi i s'hagin quedat a casa.

La malaltia, descoberta precisament en aquest país –llavors denominat Zaire– el 1976, es transmet per contacte directe amb la pell, sang i fluids corporals de persones o animals infectats. Aquesta febre causa hemorràgies greus i pot arribar a una taxa de mortalitat del 90%. Els seus primers símptomes són febre sobtada i alta, debilitat intensa i dolor muscular, de cap i de coll, a més de vòmits.