Els reptes de la nova Ucraïna proeuropea

BarcelonaLa revolució iniciada a la plaça Maidan a finals de l'any passat ha desembocat en el parlament més proeuropeu d'Ucraïna des de la seva independència el 1991. La divisió ideològica que havia marcat fins ara la política del país –i que havia dibuixat el seu mapa, amb un nord-oest pro-occidental i un sudest pro-rús–, s'ha decantat finalment per una opció clara i la Rada Suprema ha girat periscopi per apuntar a Brussel·les.

Uns resultats electorals òbviament marcats pel conflicte bèl·lic obert amb els separatistes pro-russos de l'est, però que tot i així tenen l'aval de l'OSCE i, segons l'analista del CIDOB Nicolas de Pedro, "han sigut nets i transparents", com demostra, al seu entendre, el fet que el partit del president Petró Proixenko hagi guanyat de manera molt més ajustada del que es preveia. I és que la seva popularitat s'ha devaluat força des que va anunciar un alto el foc –acordat amb el mateix Vladímir Putin just després de constatar-se la presència militar directa de Rússia en territori ucraïnès– que bona part de la població ucraïnesa ha interpretat com una rendició. Un acord, però, que és fruit del "realisme": "Poroixenko va ser conscient que si Rússia intervé directament, Ucraïna no té capacitat per resistir l'ofensiva", diu De Pedro.

El gran avenç del Front Nacional, el partit del primer ministre, Arseni Iatseniuk, podria interpretar-se, doncs, com un suport a la política de "mà dura" defensada fins ara pel primer ministre. Però els analistes no pronostiquen un viratge en l'estratègia de diàleg de Poroixenko, precisament perquè no hi ha alternativa possible: "Una solució militar és molt difícil llevat que Rússia opti per no involucrar-se més directament en el conflicte", coincideix el professor de relacions internacionals de la Universitat Europea de Madrid, Javier Morales.

Les converses per formar coalició han arrencat ja entre el Bloc Poroixenko i el Front Nacional. "Però aquestes forces no haurien de ser vistes com a adversàries. De fet, el president i el primer ministre actuals no han tingut cap desavinença greu fins ara i això és un cas únic en la política ucraïnesa; fins ara els presidents i els primers ministres sempre havien estat enfrontats", explica a l'ARA l'analista del Centre Internacional d'Estudis Polítics de Kíev, Alla Hurska.

Una entesa molt necessària, ja que la coalició que surti dels comicis haurà d'enfrontar uns reptes majúsculs, més enllà del conflicte bèl·lic. El primer de tots: "l'estabilitat", apunta l'analista del mateix 'think tank' Sergey Sukhankin, que adverteix: "L'experiència en altres repúbliques exsoviètiques demostra que si les intencions democràtiques no es tradueixen en una estabilització econòmica i política real, poden conduir a una reacció contra la democràcia i el liberalisme".

L'acostament a la Unió Europea –i de retruc, al Fons Monetari Internacional– forçarà Ucraïna, de fet, a encarar "reformes estructurals" en tots els àmbits, especialment en els de la recessió econòmica i la corrupció política. "Ara és el moment que els líders ucraïnesos posin a prova la seva retòrica prooccidental amb reformes fonamentals", diu l'analista del Carnegie Europe, Judy Dempsey. "Era fàcil culpar Viktor Ianukóvitx per debilitar i corrompre les estructures de l'estat. Però va ser un procés en marxa des del 1990. L'equip de Poroixenko encara el gran repte de reconstruir les malmeses institucions d'Ucraïna", afegeix.

El conflicte obert amb Moscou pel gas serà clau en aquesta recerca d'estabilitat econòmica. Si Ucraïna vol l'ajuda de la UE i l'FMI per poder pagar els preus imposats per Moscou, haurà de posar-se les piles amb aquestes reformes, sobretot si s'acaben concretant les seves aspiracions a entrar en la UE el 2020. L'àmplia victòria proeuropea a les eleccions forcen Ucraïna cap aquí. Però també forcen la Unió Europea a definir més clarament la seva estratègia amb Ucraïna. Com apunta Dempsey, "la UE ha de decidir fins on està disposada a ampliar-se cap a l'est i, inevitablement, quin tipus de relació vol amb Rússia".