El repte del canvi climàtic afronta la cita històrica de París

BarcelonaFins a 147 caps d’estat i de govern inauguren avui a París una trobada decisiva per al planeta. La Cimera de l’ONU sobre el Canvi Climàtic ha d’assolir un acord global que permeti frenar els efectes més devastadors d’un fenomen ja imparable. Dues setmanes de complexes negociacions que, per bé o per mal, faran història.

Per sota dels 2ºC

El gran objectiu és frenar l'escalfament global

A finals d’aquest any, el termòmetre global haurà pujat 1 ºC respecte de l’era preindustrial. L’objectiu a París és garantir que no passi dels 2 ºC. Aquest límit es va definir a la cimera de Copenhaguen el 2009 i sembla que es posarà per escrit al tractat de París. Tot i així, un grup de països encara reclamen fixar el límit en 1,5 ºC. No és gens probable que se’n surtin, malgrat que alguns, com certes illes del Pacífic, estan condemnats a desaparèixer amb 2 ºC.

Tothom té deures

Tots els països han de prendre mesures, però en nivells diferents

El Protocol de Kyoto només obligava a reduir emissions els països industrialitzats. Ara tots els estats accepten que la transformació energètica ha de ser global i per això tots ells (amb excepcions, com Veneçuela) han presentat compromisos basant-se en les seves possibilitats. Però segueix vigent la noció de responsabilitat diferenciada entre països rics -responsables històrics del CO2 de l’atmosfera-, emergents -avui grans emissors- i pobres. I caldrà tenir-la en compte en cada punt de discussió.

Revisió cada 5 anys

Com fer que els plans estatals siguin cada cop més ambiciosos

Els compromisos que els estats porten a París no són prou per limitar l’augment a 2 ºC. Per això, es planteja fixar un mecanisme de revisió periòdica a l’alça d’aquests compromisos, probablement cada cinc anys. “Aquest mecanisme de revisió és un dels punts que es debatran fins al final”, diu el cap de política internacional climàtica de Greenpeace, Martin Kaiser. Alguns volen que la revisió sigui cada 10 anys, d’altres que sigui cada 5 anys però amb objectius fixats a 10 anys, d’altres volen revisions cada 5 anys per als països rics i cada 10 per als pobres. Hi ha molt a definir sobre aquest sistema, com si serà obligatori o quin any arrencarà.

Objectiu: la reducció d'emissions

Fixar l'objectiu de 2050 serà difícil

“Un objectiu global a llarg termini és un requisit indispensable; si no, no hi ha cap orientació de com assolir els 2 ºC”, diu Kaiser. No queda gens clar que el text final incorpori una xifra de reducció d’emissions globals a llarg termini. L’IPCC, el grup de científics de l’ONU, recomana un 40%-70% el 2050, però Kaiser apunta que l’objectiu pot ser també un percentatge de renovables o límits per sectors energètics.

Josep Xercavins, director del Grup de Governament sobre el Canvi Climàtic de la UPC, està d’acord que cal un objectiu global de reducció d’emissions. Si bé des de l’IPCC s’assegura que parlar de 2 ºC implica una reducció concreta d’emissions el 2050, Xercavins adverteix que si això no queda per escrit “en forma d’acord polític, no estarà garantit l’objectiu dels 2 ºC”, i recorda que això va ser just el que no es va poder resoldre a Copenhaguen. En canvi, el cap de canvi climàtic d’Oxfam, Tim Gore, no ho veu indispensable. “Seria útil i poderós, però si he d’escollir entre un objectiu a llarg termini o uns compromisos forts a curt termini, escullo els segons”, opina.

Com repartir la factura?

El fons d'ajuda als països pobres encara no està garantit

Per a Gore, una altra qüestió que allargarà la negociació fins a l’últim moment serà el finançament. “Tots els acords a l’ONU han pactat també finançament”, admet, però queda molt a discutir. Els països pobres reclamen garanties que els 100.000 milions de dòlars compromesos per al 2020 s’assoliran “i exigiran també mecanismes de finançament més enllà del 2020, que és al que els països rics no estan disposats”, diu Gore.

Kaiser creu que la inauguració de la cimera, avui a París, hauria de servir perquè els líders dels països rics “donin un missatge clar que els 100.000 milions s’assoliran”. Kaiser i Xercavins, però, creuen que aquest tema no serà dels més conflictius.

'Loss and damage'

Els efectes del canvi climàtic que ja són inevitables, capítol a part

Greenpeace i Oxfam apunten un altre tema que allargarà la negociació: l’article sobre pèrdues i danys ( loss and damage ), un terme encunyat a la cimera de Varsòvia el 2013. Es tracta dels efectes del canvi climàtic que ja són impossibles d’aturar. Illes estat que desapareixeran o països amb inundacions constants, com Bangla Desh o el Pakistan, faran pressió perquè el text inclogui mecanismes per fer-hi front. Els països rics es resisteixen a oferir compensacions.

Vinculant o voluntari?

La naturalesa de l'acord de París encara a l'aire

“Hi ha un punt molt preocupant que ha sorgit fa poc com a discrepància entre França i els EUA: la naturalesa legal de l’acord”, ja que no està decidit si serà un tractat (de compliment obligatori) o un altre tipus d’acord, com volen els EUA per evitar-se la ratificació al Congrés. El que sembla clar és que els compromisos estatals no formaran part del text obligatori, perquè la seva revisió periòdica obligaria a fer noves ratificacions del tractat. Per a Gore, no és un punt crucial: “El fet que sigui vinculant no garantirà que es compleixi, ja es va veure amb Kyoto”.