Jordi Díaz: “Les rèpliques d'un terratrèmol poden durar setmanes, mesos o fins i tot més”

BarcelonaEl terratrèmol de 7,8 graus a l'escala de Richter que aquest dilluns va devastar la zona fronterera entre Turquia i Síria i que ha deixat milers de víctimes mortals ha tingut centenars de rèpliques en poc més de 24 hores des que es va desencadenar la tragèdia. ¿Era previsible aquesta activitat sísmica a la zona? ¿La magnitud de la sacsejada és comparable a la que té lloc en altres parts del món? ¿Es podria viure una situació com aquesta a Catalunya? En parlem amb Jordi Díaz, sismòleg de l'Institut Geociències de Barcelona (GEO3BCN) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

Per què passen els terratrèmols?

— Tenim la idea que la Terra és simplement una bola de pedra, però és exactament el contrari. La terra està en constant evolució i les seves plaques tectòniques es mouen a diferents velocitats. Quan hi ha moviments relatius entre elles, la terra es va deformant fins que no aguanta més i es trenca de cop. És com si agafessis un bastó de fusta i l'anessis vinclant fins que rebenta.

¿Es podia predir el que ha passat a la zona de Turquia i Síria?

— Predir sempre és complicat, però no és un terratrèmol sorprenent. Es podia esperar perquè és una zona amb una sismicitat regular i hi ha un risc elevat que hi pugui haver terratrèmols grans. Ara bé, aquest és el més gran des que hi ha registres.

Hi ha hagut nombroses rèpliques del terratrèmol d'aquest dilluns. ¿Se'n poden esperar més? ¿I de tanta magnitud?

— És un fenomen que s'acostuma a donar en un grau o altre. Quan hi ha un terratrèmol hi ha rèpliques que poden durar setmanes, mesos o fins i tot més. Per fer-nos-en una idea senzilla: un cop el trencament de la Terra ha alliberat tota l'energia del terratrèmol, aquella zona s'ha d'anar reajustant i cada ajustament suposa un nou terratrèmol. Cal esperar que les magnituds vagin sent cada cop més petites, de magnitud 6, però també hi poden haver nous pics, com el sisme de 7,5 graus que va tenir lloc poques hores després del primer.

¿A Catalunya es podria produir un terratrèmol com el de Turquia i Síria?

— L'única situació equiparable que hem viscut va passar a l'Edat Mitjana, al voltant dels anys 1427 i 1428, quan hi va haver una sèrie de terratrèmols molt destructors [de 6,5 graus] a la zona de la Garrotxa i la Cerdanya. Sabem pels registres històrics que es van notar fins i tot a Barcelona i que van fer caure el rosetó de Santa Maria del Mar. Ara mateix no és esperable un terratrèmol semblant. No és impossible, però és molt poc esperable.

I en altres punts del món?

— Terratrèmols de la magnitud del de Turquia i Síria se'n donen entre 10 i 20 cada any, però la majoria de vegades tenen lloc en zones del Pacífic i poc habitades. Les zones més proclius a sismes d'aquest tipus són els Andes, la costa oest dels Estats Units, el Japó i Indonèsia. Tota la costa del Pacífic, a una banda i l'altra. No és una situació excepcional, però quan no generen una gran destrucció no se'n fa cas.

En zones habitades, però, la devastació i el balanç de víctimes també varia en funció del lloc.

— Com tantes coses, és un tema de diners. Els terratrèmols no es poden preveure, però sí que podem fer mapes de risc sísmic per valorar quin perill hi ha i com és de probable que hi hagi un terratrèmol destructor en una zona concreta. Això permet fer normes que obliguin totes les construccions i infraestructures a ser pensades per poder entomar un terratrèmol de, per exemple, magnitud 7. Però això també implica construccions més cares que hi ha països que no es poden permetre. No es pot garantir que un terratrèmol de magnitud 8 no provoqui morts igualment, però amb construccions adequades els efectes seran clarament diferents. En llocs com el Japó o Califòrnia fa 20 anys que s'han ocupat d'aquest tema i, per tant, tenen avantatges molt clars respecte a altres zones. La millor manera de protegir-se és fer-ho a llarg termini.

Quines condicions han de complir les construccions per poder entomar terratrèmols de gran magnitud?

— Per dir-ho grosso modo, com més formigó armat i acer hi hagi, millor. Les cases amb estructura de formigó armat són molt més resistents que les de maçoneria, fetes de parets mestres i maons i que tendeixen a resistir pitjor. El formigó armat permet que l'edifici pugui deformar-se, que es vincli. Si l'estructura és rígida, no aguanten. És com els arbres, que si tenen branques seques, es trenquen.

¿Les construccions a Catalunya compleixen aquests criteris?

— Tant a Catalunya com a la resta de l'Estat hi ha normes aprovades des dels anys 70 i tota la construcció nova hauria d'estar adaptada. El problema, aquí i a tot el món, són els edificis antics. Però insisteixo: per context geològic, aquí no seria en absolut esperable un terratrèmol de tan gran magnitud.