La repetició de les eleccions a Kènia, a la corda fluixa

BarcelonaKènia s’endinsa en el camí de la incertesa i un augment de la tensió política i social amb les eleccions presidencials del 26 d’octubre a l’horitzó. Els comicis, de fet, estan convocats com a repetició dels que es van fer a l’agost i que el Tribunal Suprem va anul·lar per les evidències notòries i notables de “frau”. Però avui no és clar que els col·legis obrin les portes i al país hi ha moltes protestes, després que dimarts l’opositor Raila Odinga va anunciar que renunciava a presentar-s’hi perquè considerava que no s’havien corregit les deficiències que van permetre que es produïssin les irregularitats electorals. Odinga havia impugnat el resultat i, en una decisió sense precedents, la justícia li va donar la raó i, de pas, una segona oportunitat per imposar-se al president Uhuru Kenyatta, un aliat d’Occident sospitós, no obstant, de violar els drets bàsics de la població.

La incertesa en el calendari electoral es formula arran de l’aprovació ahir d’una esmena a la llei electoral que estalviaria les noves eleccions, perquè estableix que en cas que un dels candidats plegui de la cursa, l’altre serà designat president automàticament. El nou text va tirar endavant gràcies a la majoria absoluta del Partit del Jubileu de Kenyatta, mentre que les forces de l’oposició el van criticar durament per considerar que és un vestit fet a mida del president i van boicotejar la votació. La iniciativa encara no pot entrar en vigor fins que el president hi estampi la signatura. Kenyatta havia insistit que, malgrat l’absència de contrincant, el 26 hi hauria eleccions.

En part, Odinga té raó en les seves queixes perquè la Comissió Electoral que va avalar uns resultats fraudulents torna a ser l’encarregada de garantir la transparència i el bon joc dels comicis, sense que s’hagi produït cap canvi en la cúpula. Tot i que en un principi la repetició de les eleccions es limitava només a Kenyatta -guanyador impugnat amb el 54% dels vots- i Odinga -45%-, la Comissió va decretar ahir que permetrà als altres sis candidats de tornar-hi a concórrer. Aquestes forces minoritàries no sumaven juntes ni l’1% dels sufragis, així que si finalment Odinga no s’hi presenta -no ho ha fet oficialment- sembla que el president té a tocar el seu segon i últim mandat, segons la Constitució. Malgrat això, la reelecció no serà un camí de roses perquè Odinga i la seva Superaliança Nacional han demostrat sobradament la capacitat de mobilitzar l’electorat i una ciutadania tipa dels alts índexs de pobresa i corrupció de l’administració, malgrat la vigorositat de la macroeconomia.

El dirigent opositor ha convocat fins al dia de les eleccions manifestacions diàries al llarg del país per exigir canvis profunds en la Comissió i la llei electorals. “Sense reformes no hi ha eleccions”, es crida en les protestes, que ahir van deixar dues dotzenes de ferits a tot el país a causa de la dura repressió policial, que va utilitzar gasos lacrimògens per dispersar mobilitzacions, informava l’agència Efe. La manifestació més multitudinària va recórrer el districte de negocis de Nairobi, la capital, on segons l’agència Efe es van produir saquejos i molts comerços van mantenir les persianes abaixades. “Hi ha una atmosfera real de confusió i d’incertesa. Sembla que hi ha dotzenes d’opinions sobre el que hauria de passar a continuació”, afirma Murithi Mutiga, analista sènior de l’International Crisis Group a la Banya d’Àfrica, en declaracions a Reuters.