Les repercussions geopolítiques del terratrèmol a Turquia i Síria, en quatre claus
La gestió de les conseqüències del sisme marcarà el futur immediat de la regió
BarcelonaEl devastador terratrèmol a Turquia i Síria no només té conseqüències humanitàries, sinó també geopolítiques que afectaran el futur immediat de la regió. Aquestes són algunes de les repercussions, en quatre claus:
Estat d’emergència a les portes d’eleccions
L’estat d’excepció imposat a Turquia pel govern de Recep Tayyip Erdogan després del fallit cop d’estat del juliol del 2016 va durar dos anys. La mesura va permetre a l’executiu purgar l’administració i les forces de seguretat, prohibir protestes i detenir càrrecs opositors. La deriva autoritària ha anat acompanyada d’una gestió d’Erdogan que ha estat incapaç de capgirar la malmesa economia del país. L'erosió de la seva figura augmenta ara perquè moltes zones encara esperen l’arribada de l’ajuda humanitària. En aquest context, caldrà veure quin ús farà Ankara de l’estat d’emergència, declarat en deu províncies i amb una vigència de tres mesos, a les portes d’uns comicis previstos per al 14 de maig.
El PKK atura les hostilitats a Turquia
Davant la magnitud de la tragèdia, el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) ha interromput sine die les accions militars en territori turc. Cemil Bayik, líder i cofundador del PKK, defensa la decisió sempre que l’estat turc no els ataqui. L’alto el foc unilateral de la guerrilla kurda exclou el Kurdistan iraquià, regió que concentra la majoria dels combats a causa de la pressió de l’exèrcit turc per allunyar les forces kurdes de les seves fronteres. El prokurd Partit Democràtic dels Pobles (HDP) pot esdevenir clau en la formació de govern si sap treure rèdit polític d’una treva que no es produïa des del 2015, quan va saltar pels aires el procés de pau obert el 2013.
Resposta humanitària de Rússia i l’Iran
La capacitat de Moscou i de Teheran d’ajudar el règim sirià enmig d’un context de sancions imposades per Occident també servirà per calibrar el múscul d'aquestes dues potències. El terratrèmol arriba en un moment en què tant els EUA com la Unió Europea han anunciat noves mesures sancionadores contra Rússia i l’Iran per la guerra d’Ucraïna i la repressió de les protestes internes, respectivament. Actors clau en la supervivència de Baixar al-Assad i en la recuperació del control de bona part del territori sirià, Putin i el règim dels aiatol·làs han començat a fer arribar a la zona la seva pròpia ajuda humanitària, tot i que Damasc ha acceptat l’entrada dels combois de l’ONU.
Legitimació dels jihadistes com a autoritat
En les últimes hores, ONG i periodistes occidentals han arribat a Idlib amb el vistiplau d’Ankara i de Damasc. Sota tutela turca, aquesta província siriana és controlada per Hayat Tahrir al-Sham, un conglomerat de faccions islamistes comandades per Abu Mohamed al-Jolani, líder de l’extint Front al-Nusra, la branca d’Al-Qaida a Síria. A les xarxes socials del grup jihadista s’han difós imatges d’Al-Jolani supervisant les tasques de rescat. En aquest sentit, és obvi que prima donar resposta a la crisi humanitària sobre el terreny. Però també caldrà delimitar quin rol s'atorga a un grup designat com a terrorista i amb un llarg historial de vulneració dels drets humans.
