El bloqueig de l’aeroport de Hong Kong es manté per segon dia
Enfrontaments entre la policia i els manifestants en una jornada amb bona part dels vols cancel·lats
Hong KongPer segon dia consecutiu, l’aeroport de Hong Kong va haver de cancel·lar dimarts bona part dels seus vols després que els manifestants ocupessin l’edifici i boicotegessin el servei en el marc de les protestes contra el govern d’aquesta excolònia britànica. Si dilluns es van haver d’anul·lar tots els vols, tant les sortides com les arribades, a partir de les cinc de la tarda hora local -les onze del matí a Catalunya-, ahir els vols afectats van ser els de sortida programats a partir de les 16.30 hora hongkonguesa. Durant el matí, alguns avions sí que van poder enlairar-se i aterrar a l’aeròdrom, però la treva va durar ben poc. Un cop acabada la seva jornada laboral, els activistes van tornar a ocupar l’edifici i es van repartir per les zones d’embarcament per evitar que els passatgers hi accedissin. A última hora de la tarda, i tal com havia advertit el govern, la policia va intentar dispersar els opositors i es van produir forts enfrontaments. Molts turistes presenciaven sorpresos les escenes de violència, que incrementen la incertesa sobre la tornada a la normalitat del tràfic aeri a la regió.
I és que l’aeroport de Hong Kong, un dels més transitats del món, és ara mateix el principal escenari d’aquesta onada de protestes, que van començar a principis de juny com a rebuig a la polèmica llei d’extradició -ara ja suspesa- impulsada per l’executiu hongkonguès, i que s’han repetit i intensificat des de llavors. Divendres, els manifestants van organitzar una seguda multitudinària i es van instal·lar a la infraestructura durant tot el cap de setmana per “crear consciència entre els viatgers internacionals” sobre la situació que es viu en aquesta regió. S’acumulen, doncs, cinc dies seguits de protesta i dos de bloqueig.
Amb aquestes accions, els activistes reafirmen la seva decisió de plantar cara al govern de Carrie Lam, de qui demanen la dimissió. L’executiu hongkonguès, que té el suport de Pequín, va reiterar ahir que no abaixarà la guàrdia, i va criticar les accions dels manifestants, a qui acusa d’haver portat la ciutat “a un camí sense retorn, perillós i preocupant”.
Per què protesten?
Un gir democràtic a Hong Kong
El fet detonant va ser la llei d’extradició. Al febrer, el govern local va presentar una mesura que permetria que la gent acusada d’algun crim fos enviada a llocs amb els quals Hong Kong no té un tractat d’extradició, inclosa la Xina continental, on els tribunals estan sota el control del Partit Comunista. Els crítics asseguraven que la llei permetria que Pequín detingués dissidents a Hong Kong per càrrecs falsos. Davant les continuades protestes que es van iniciar a principis de juny, Carrie Lam va suspendre el projecte el 15 d’aquell mes. Però ja era massa tard. El clam inicial va derivar en demandes molt més profundes: els activistes exigeixen ara una societat més democràtica, amb un govern transparent i allunyat dels tentacles de la Xina. També demanen que es condemni la violència i la repressió policial sofertes durant les mobilitzacions. De fet, la seguda de divendres a l’aeroport va ser organitzada després que, diumenge, una jove perdés la visió d’un ull degut a l’impacte d’una pilota de goma llançada per la policia.
Quin paper hi juga la Xina?
Retallada de llibertats
Un cop Hong Kong va independitzar-se del Regne Unit, el 1997, la ciutat va ser retornada a la Xina aplicant una política coneguda com “un país, dos sistemes”. La norma dictava que Hong Kong formava part de la Xina, tot i que se li permetia mantenir moltes llibertats que es neguen a moltes altres parts del continent, com la llibertat d’expressió o de reunió. Malgrat que aquest sistema s’havia de mantenir almenys fins al 2047, molts honkonguesos denuncien que el govern xinès fa temps que es mou per retallar aquestes llibertats i l’estatus d’autonomia de què gaudeix la ciutat.
La resposta de Pequín
Advertència i suport a Lam
La Xina ha donat suport, en tot moment, al govern de Carrie Lam. A poc a poc, ha anat augmentat les seves advertències cap als manifestants. Dilluns, després del primer bloqueig a l’aeroport, el govern xinès va dirigir-se al moviment de la manera més dura fins ara. “Els manifestants han atacat la policia amb eines molt perilloses, fet que constitueix un crim violent molt seriós i comença a mostrar senyals de terrorisme”, va dir el portaveu Yang Guang. Malgrat això, els funcionaris de Pequín han deixat a Lam la responsabilitat de sufocar els disturbis. El president Xi Jinping s’ha abstingut de fer cap comentari sobre la crisi en públic. Ahir, mitjans locals informaven sobre un possible desplegament militar de la Xina a Hong Kong.
Reacció internacional
Toc d’atenció de l’ONU
La resposta internacional ha sigut escassa. Ahir, però, les Nacions Unides van emetre un comunicat en què insten el govern de Hong Kong a actuar amb contenció i a investigar l’actuació de les seves forces de seguretat, a les quals acusen d’haver fet un ús excessiu de la força durant les manifestacions.
Copyright The New York Times