Reoberta la causa de l'assassinat d'un noi negre al Mississipí dels anys 50

El govern dels Estats Units ha ordenat reobrir la investigació per aclarir la mort d'Emmett Till, un noi afroamericà de 14 anys que va aparèixer mort amb signes d'haver sigut torturat i mutilat el 1955 al Mississipí de la segregació racial.

La revisió de la causa, 63 anys més tard de l'assassinat, es basa en el descobriment de nova informació, tot i que això no es pot traduir en el fet el govern presenti una acusació, i mirant enrere es constata que els últims anys les noves investigacions d'assassinats per la violència racial no han aconseguit portar ningú a judici.

En tot cas, la confessió d'un testimoni ha fet que el departament de Justícia li vulgui dedicar temps i esforços. Carolyn Bryant Donham es va presentar davant de les autoritats per canviar el testimoni que ja va oferir l'agost del 1955. L'assassinat del jove Till va acabar sense cap responsable penal, malgrat que dos homes es van confessar autors de la barbàrie, però un jurat popular format exclusivament per membres blancs els va acabar absolent.

Però arran de la publicació de les fotografies del taüt obert en què s'apreciava la mutilació i la desfiguració del rostre de Till el cas va quedar com un dels símbols de la violència racial, i durant aquestes sis dècades la seva mort ha sigut un símbol del racisme que encara es viu als estats del sud del país. En els últims anys, les fites que recorden l'assassinat han patit actes vandàlics. "No crec que això sigui el que el Sud oblida fàcilment", afirma Joyce Chiles, un advocat del districte a Mississipí que va participar en una anterior revisió del cas l'any 2000 que va acabar sense càrrecs nous.

L'estiu del 1955 el noi, natural de Chicago, visitava familiars a la ciutat de Money, al delta de Mississippí. Till va entrar a la botiga de Carolyn Donham i el seu marit, que era un dels dos homes que van confessar l'assassinat. Emmett Till va ser segrestat durant uns dies i després el seu cadàver va aparèixer en un riu lligat amb la corda d'un ventilador. L'horror de l'escena va fer que el cas es convertís en un catalitzador de l'incipient moviment de drets civils.

Un testimoni fals

Ara, Donham ha tornat a canviar la seva declaració inicial. En un principi, la dona va assegurar que el noi havia intentat tocar-la i havia utilitzat un llenguatge groller i sexual per adreçar-se a ella, però més tard, i en declaracions als investigadors de l'FBI, va rebaixar el to assegurant que Till només li havia tocat la mà.

El 2008, davant de l'investigador Timothy Tyson, Donham va admetre que havia mentit i que no era "veritat" que l'adolescent l'agafés o fes comentaris vulgars i va subratllar que "res del que el nen va fer mai podria justificar el que li va passar". Amb tot, una exfiscal del Mississipí ha afirmat que tot i que s'hagués tingut en compte el testimoni de Donham, el veredicte hagués sigut el mateix.

Donham no ha estat disponible per valorar la decisió del govern de reobrir el cas però l'investigador Tyson ha afirmat en una conferència de premsa que, tot i donar suport a la mesura, creu que és "un espectacle polític" per distreure les controvèrsies de l'administració de Trump. En aquest sentit, ha explicat que havia lliurat els fruits de la seva investigació l'any passat a l'FBI.

Airickca Gordon-Taylor, cosina d'Emmett Till criada per la seva mare, ha explicat que alguns membres de la família Till havien sigut informats prèviament la investigació del departament de Justícia, però ha rebutjat també fer cap comentari més enllà que no li sorprèn el nou testimoni de Donham.

Limitacions i desafiaments

El cas Till és una mostra més per als funcionaris del departament de Justícia encarregats d'investigar assassinats antics amb una causa racial. Des del 2006, segons el departament de Justícia, s'han reobert amb èxit cinc processos, incloent-hi el de l'exlíder del KKK Edgar Ray Killen, que va estar involucrat en l'assassinat de tres activistes al Mississipí i que va morir a la presó aquest any.

L'últim acusat va ser el 2010, quan un exsoldat de l'estat d'Alabama va ser condemnat per homicidi per l'assassinat de Jimmie Lee Jackson, un manifestant la mort a la marxa de Selma, a Montgomery.

Però els fiscals s'han enfrontat a desafiaments enormes. Més enllà de les barreres internes –com ara un estatut de limitacions, la prohibició constitucional contra la doble acusació i el fet que després de tants d'anys molts dels sospitosos ja són morts–, s'ha de subratllar que els atacs racials comesos abans del 1968 no poden ser processats sota una llei federal sobre delictes d'odi.

"Fins i tot amb els nostres millors esforços –explicava aquest any el departament de Justícia al Congrés– les investigacions sobre casos històrics són excepcionalment difícils, i poques vegades s'aconseguirà portar-los davant d'un tribunal". Aquest és el risc per al cas de Till.