Un afí a Renzi liderarà el nou govern italià

RomaAquest dijous Itàlia confia a enviar un nou cap de govern a la cimera europea prevista a Brussel·les: Paolo Gentiloni. El fins ara ministre d’Exteriors de l’executiu de Matteo Renzi encapçalarà un govern que molts analistes a Itàlia vaticinen que durarà fins a la primavera.

El president de la República Italiana, Sergio Mattarella, ha triat un dels ideòlegs de Renzi com a primer ministre, després de constatar que el futur executiu haurà de confiar en els mateixos suports parlamentaris que l’anterior. Mattarella li ha encarregat a Paolo Gentiloni la formació d’un nou govern aquest diumenge i l’escollit ha acceptat, amb la condició d’obrir noves consultes per constatar que tindrà prou suports.

Gentiloni vol presentar entre dilluns i dimarts la llista de ministres, jurar el càrrec dimecres com a molt tard i seure ja com a primer ministre a la reunió del Consell Europeu a Brussel·les. Just després passaria la prova de foc del Parlament. “No per elecció, sinó per sentit de responsabilitat, ens mourem en el marc del govern i la majoria sortints”, va anunciar ahir.

El líder del moviment Cinc Estrelles, Beppe Grillo, no només no vol entrar a l’executiu, sinó que reclama eleccions anticipades. Silvio Berlusconi també exclou entrar al govern.

Itàlia, per tant, tindrà previsiblement en les pròximes hores un govern molt similar al de Renzi, però sense el líder del centreesquerra. Renzi ha reafirmat que no vol seguir a l’executiu després de perdre el referèndum per la reforma de la Constitució que havia convertit en un plebiscit.

En un missatge a les xarxes socials diumenge a la matinada, Renzi, però, va insinuar que podria tornar a liderar el centreesquerra a la pròxima cita electoral: “Si val la pena, i ho val, ens arromangarem”. “Als milions d’italians [que van votar sí a la reforma] que volen un futur d’idees i esperances per al nostre país, els dic que no ens cansarem de tornar-ho a provar i tornar a engegar”, afegia.

El retorn a les urnes depèn molt de quan Renzi, encara secretari del Partit Democràtic (PD), decideixi que ha arribat el seu moment. Ni massa aviat, per donar espai a digerir la derrota al referèndum, ni massa lluny, perquè esperar massa podria deixar espai a nous equilibris i lideratges dins el PD. A més, entremig vol aprovar una llei electoral nova, ja que la que va idear ara podria afavorir Grillo. Les travesses polítiques apunten al juny com a possible futura cita electoral.

Caldrà anar veient, però, com actua Renzi i si el partit el segueix. Ara l’abisme entre la majoria del partit, encara entregada a Renzi, i la minoria crítica que va propugnar el no al referèndum és molt evident. Un dels dirigents de la minoria més esquerrana, Gianni Cuperlo, va rebutjar ahir formar part del nou executiu.

Part del centredreta, al govern?

En la confecció del nou govern, a més, Gentiloni haurà de tenir en compte la petició d’un ministeri per part de la formació de Denis Verdini, exdirigent del centredreta de Silvio Berlusconi que va fer costat a Renzi al referèndum i que té 18 senadors crucials. L’entrada de Verdini podria indisposar encara més l’electorat de l’esquerra, que no suporta veure al govern un altre partit escindit del de Berlusconi, el que lidera Angelino Alfano.

Gentiloni ahir no va voler abonar la idea que el govern tindrà gairebé com a única missió pactar una nova llei electoral abans de tornar a les urnes. Va parlar de “noves regles electorals” però també d’una agenda de govern que atendrà “les prioritats internacionals, econòmiques i socials” i que es bolcarà “en la reconstrucció de les zones colpides” pels terratrèmols dels últims mesos. Qui dia passa any empeny.

Paolo Gentiloni: el polític que influïa des de la segona fila

Els italians no haurien d’esperar grans canvis amb un govern encapçalat per Paolo Gentiloni. Aquest romà de 62 anys no només haurà de confiar en els mateixos suports al Parlament que l’executiu anterior, sinó que, a més, ell és l'ideòleg de l’ex primer ministre Matteo Renzi. Gentiloni és un polític influent però que ha preferit sempre actuar des de la segona fila, segons destaca la premsa italiana.

Va ser un dels homes clau que a Itàlia va defensar que l’esquerra s’allunyés del postcomunisme i s’emmirallés en els models de Bill Clinton als EUA o Tony Blair a la Gran Bretanya. Ha defensat una postura centrista com a ideòleg de Francesco Rutelli, primer, després com a ministre de Comunicacions de Romano Prodi i fins ara com a responsable d’Exteriors de l’executiu de Renzi. La Stampa el retrata com a “lleialíssim” amb el primer ministre dimitit, però “als antípodes pel que fa a caràcter i estil”: defuig la retòrica, és pragmàtic i de lèxic eixut.