Matteo Renzi abandona la coalició de govern i obre una crisi política a Itàlia

MilàEl govern italià s’enfronta a una crisi que podria desembocar en la dimissió del primer ministre, Giuseppe Conte, després que Matteo Renzi, líder d’Itàlia Viva (un dels partits que formen part de la coalició governativa), retirés aquest dimecres el seu suport parlamentari en protesta pel pla de gestió dels fons de recuperació que arribaran de la Unió Europea per reactivar l’economia del país, que va ser aprovat dimarts pel consell de ministres.

“Vam fer néixer aquest govern contra Matteo Salvini, que demanava plens poders. Vam acceptar l’acord amb el Moviment Cinc Estrelles per no donar-los-hi i ara no els donarem a ningú”, ha deixat anar Renzi en una roda de premsa en què ha anunciat la dimissió de les dues ministres del seu partit a l’actual executiu i en què ha atacat el primer ministre. En una dura intervenció, Renzi ha acusat Conte d’ignorar el Parlament i d’abusar de l’ús de decrets llei durant la gestió de la pandèmia, d’utilitzar la televisió i les xarxes socials per augmentar la seva popularitat i de no condemnar amb prou contundència l’assalt al Capitoli de Washington. “Demanem respectar les formes democràtiques. No acceptem la transformació de la democràcia en un reality show. Hi ha una gran emergència per afrontar, però això no pot ser l’única cosa que mantingui el govern”, ha afegit.

Xoc pels fons antipandèmia

Matteo Renzi va ser el principal impulsor de la coalició entre el Moviment Cinc Estrelles i el Partit Democràtic (PD), enemics històrics que el setembre del 2019 van deixar de banda les seves diferències per evitar que Salvini arribés al poder, després que el líder de la Lliga i aleshores ministre de l’Interior trenqués l’aliança amb els grillinos per forçar unes eleccions anticipades que mai no es van arribar a celebrar. Poc després, Renzi va abandonar el PD, del qual havia sigut secretari general, per formar el seu propi partit. Amb tot, l’ambició del polític toscà, que va arribar a ser el primer ministre més jove de la República, va xocar amb la de Conte, la popularitat del qual no ha deixat d’augmentar durant la pandèmia.

I va ser precisament el pla proposat per Conte per gestionar els més de 200.000 milions d’euros que Itàlia rebrà de la UE per pal·liar les conseqüències econòmiques del coronavirus el que ha provocat la ira de Renzi, que havia amenaçat fa algunes setmanes amb retirar les seves ministres si les seves propostes no eren acceptades. Tot i així, la resta de membres el govern veien l’ultimàtum de Renzi com una excusa per guanyar més pes a l’executiu.

El consell de ministres va aprovar dimarts a la matinada el pla definitiu que Roma enviarà a la UE, en què s’han inclòs algunes de les sol·licituds d’Itàlia Viva. Però l’obertura de Conte no ha sigut prou per placar el desafiament de Renzi, que ha continuat elevant l’aposta i exigeix ara que el govern recorri al Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), que permetria a Itàlia rebre 37.000 milions d’euros destinats a Sanitat, una proposta que Roma rebutja perquè incrementaria el ja voluminós deute públic.

El partit de Renzi té amb prou feines un 3% d’intenció de vot, segons les enquestes, però el seu suport és clau perquè Conte mantingui la majoria parlamentària, sobretot al Senat, on Itàlia Viva compta amb 18 representants. En un últim intent d’evitar la crisi, Conte havia proposat un pacte de legislatura amb la resta de forces polítiques després d’haver estat rebut aquest dimarts pel president de la República, Sergio Mattarella, poc abans que Renzi oficialitzés la seva sortida de la coalició.

Cap a unes noves eleccions?

La pilota és ara a la teulada del cap de l’estat, que es converteix en l’àrbitre d’una difícil partida que podria conduir a un nou avançament electoral enmig de la pitjor crisi sanitària al país, que ja s’ha cobrat més de 80.000 víctimes. La hipòtesi que manegen els analistes és que el president de la República encarregui a Conte que verifiqui al Parlament si compta amb prou suports. En cas que no sigui així, Mattarella podria decidir nomenar un gabinet tecnòcrata que condueixi Itàlia a unes noves eleccions i que podria estar liderat per l’expresident del Banc Central Europeu (BCE) Mario Draghi o per la presidenta de la Cort Constitucional, Marta Cartabia.

Aquesta última, però, sembla l’opció més llunyana, i els experts no descarten que la crisi es pugui resoldre ràpidament amb una reorganització de l’executiu que concedeixi més pes a Itàlia Viva o amb la designació d’un altre primer ministre. “És com jugar al pòquer, el resultat és difícil de predir”, reconeix el politòleg Roberto D'Alimonte.