Renzi ajorna la dimissió fins a tenir pressupostos

RomaMatteo Renzi deixarà el govern d’aquí pocs dies després de la patacada en el referèndum de diumenge, però no es resigna a abandonar el protagonisme polític. Si la seva formació, el Partit Demòcratic (PD), l’hi permet, l’encara primer ministre i líder del centreesquerra intentarà seguir en primera línia per mirar de frenar un crescut Beppe Grillo, líder del Moviment 5 Estrelles. La política italiana és complexa i, tot i el soroll, tendeix a digerir els sotracs sense esquinçaments. Ara el Partit Demòcratic i el centredreta de Berlusconi guanyen temps. Grillo ho té complicat per sortir-se’n en la seva crida a convocar eleccions ara mateix.

El president de la República, Sergio Mattarella, va demanar “serenitat, respecte recíproc i responsabilitat institucional” als partits per evitar espantar els mercats i mirar de recompondre les fractures de la societat italiana.

D’entrada, quan ahir va rebre en dues ocasions Matteo Renzi, el cap d’estat li va demanar que esperés uns dies abans de dimitir per donar temps a una aprovació llampec dels pressupostos de l’estat, que previsiblement podrien estar a punt abans de divendres. Per la seva banda, Grillo va dir que hi estava d’acord, en un gest inèdit en qui és el principal agitador de les aigües polítiques italianes. El Moviment vol mostrar ara un perfil més institucional i va posar com a única condició que l’acord arribi ràpid, en una setmana. Mattarella va afegir que el vot de diumenge, en què van participar el 68,48% dels censats, és “testimoni d’una democràcia sòlida, d’un país apassionat”.

Una nova llei electoral

Un cop aprovats els pressupostos, el president de la República pot decidir nomenar un govern provisional perquè els partits negociïn una nova llei electoral. La norma que regeix actualment només per a la Cambra de Diputats és l’Italicum, impulsat pel PD el 2015. Però en aquests moments Renzi el rebutja perquè podria afavorir el 5 Estrelles. Ara qui defensa l’Italicum és qui el criticava. Grillo assegura que es pot aplicar també al Senat per arribar a un acord en només una setmana. I, somiant ja a arribar aviat al poder, va llançar una consulta entre els seus votants per confeccionar un programa de govern.

Però el partit de Renzi té per ara majoria al Parlament i vol negociar una altra norma, i ahir el líder del centredreta, Silvio Berlusconi, s’hi va avenir. Per seguir actiu en política, Renzi pot fer valer que al referèndum ha obtingut un 40,89% dels vots: insuficients per canviar la Constitució però decisius si repeteix el resultat en unes eleccions. L’oposició, defensora del no en el referèndum, ha recollit el 59,11% dels vots, però està dividida.

Renzi ja va insinuar que pensa plantar cara quan diumenge, tot just conèixer els resultats, va anunciar la seva dimissió: “Els mil dies al govern han volat, ara per a mi és temps de reprendre el camí”.

La derrota, de manera paradoxal, ha suavitzat la pàtina d’home sense escrúpols que havia calat en bona part de l’opinió pública. Veure’l commoure’s en agrair la paciència de la seva dona, Agnese, i els seus fills, i haver comprovat la seva voluntat de dimitir sense vacil·lacions pot contribuir a millorar la seva imatge. Ara bé, caldrà veure com reacciona el partit a les seves intencions. Fins ara hi havia una majoria de partidaris de Renzi i una minoria bel·ligerant que ha defensat el no a la Constitució i que ara se sent reforçada.

Substituts de Renzi

En espera d’un probable congrés, però, Renzi segueix sent el secretari del PD, i si no hi ha sorpreses tindrà un rol clau en la designació del líder d’un hipotètic govern provisional després de l’aprovació dels pressupostos. A les travesses sonen els noms de Pietro Grasso, magistrat antimàfia que presideix el Senat; del ministre d’Economia, Pier Carlo Padoan, i del de Cultura, Dario Franceschini.

El protagonista d’aquest nou probable govern de transició i, sobretot, el guanyador de les pròximes eleccions, rebrà l’encàrrec gens fàcil de reconciliar-se amb un electorat “malhumorat”, en expressió de molts analistes. Renzi assegurava que volia jubilar “la casta”, o sigui, els polítics que es perpetuen en política per aprofitar-ne els privilegis, però una majoria de l’electorat no l’ha cregut. “Assumeixo tota la responsabilitat de la derrota”, deia en anunciar la dimissió. Si realment, com deixava entreveure, vol continuar sent protagonista, i el deixen, ara ja sap que haurà de refundar-se ell mateix.