La renúncia d’Hollande dibuixa un nou mapa polític a França

París“El que hi ha en joc no és una persona sinó el futur d’un país”. Aquesta frase de François Hollande resumeix a la perfecció per què el president francès ha renunciat a la reelecció com a candidat a les eleccions presidencials de l’any vinent. Hollande fa referència a un país, França, que afronta uns comicis en què tothom dóna per fet que l’esquerra no passarà a la segona volta, i parla d’una persona, ell mateix, que és el primer president de la Cinquena República que no opta, voluntàriament, a un segon mandat.

Si bé Hollande sempre ha lligat la candidatura a la inversió de la corba de l’atur, finalment la seva renúncia té més a veure amb la situació política actual i amb el futur de l’esquerra francesa que no pas amb això primer. “Avaluo més que ningú el que hi ha en joc en el període que s’obre. No puc portar l’esquerra a la dispersió, a la seva divisió”, va dir Hollande amb la veu titil·lant des del Palau de l’Elisi dijous al vespre.

L’esquerra, dividida

“Sóc conscient dels riscos que presenta fer aquest pas”, va afirmar el president en referència a la seva candidatura, coneixedor de l’escàs poder de lideratge que té avui entre els seus i de la impopularitat de què gaudeix. En altres paraules, que Hollande es presentés no hauria reagrupat les esquerres, ara més dividides que mai. Tot el contrari. Si ho hagués fet, se li haurien presentat dos escenaris molt negres: quedar directament eliminat en les primàries de l’esquerra que se celebraran a finals de gener, o bé superar les primàries però obtenir un percentatge de vots mínims en la primera volta de les presidencials.

Precisament, l’anunci de la renúnciadel president va coincidir amb el primer dia de la campanya electoral de les primàries de l’esquerra. Hollande va participar en els comicis interns d’ara fa cinc anys, els primers de la història del partit, juntament amb Martine Aubry, Ségolène Royal, Arnaud Montebourg -que torna a ser candidat-, Jean-Michel Baylet i Manuel Valls. Aquest últim, a qui molts apunten com el seu successor, va assegurar ahir que el govern haurà de defensar el resultat i l’acció que deixa el president francès. “Ho faré com sempre he fet”, va dir Valls, deixant entreveure que serà ell qui agafarà el relleu de la cursa cap a l’Elisi. En tot cas, en el seu discurs de dijous, Hollande no va anomenar en cap moment el seu primer ministre, deixant clar així que, ara per ara, no té cap preferència sobre qui hauria de ser el seu hereu.

“L’hollandisme ha mort, visca el vallsisme?”, es preguntava ahir el diari Le Monde. Però Hollande no és l’únic que ha posat data de caducitat al seu regnat. En els últims dies, França ha vist com dos peixos grossos de la política contemporània han hagut de plegar veles. D’una banda, l’expresident Nicolas Sarkozy, que es va quedar a les portes de la segona volta de les primàries de la dreta d’ara fa dues setmanes. En el seu discurs, un cop coneguda la desfeta electoral, Sarkozy va anunciar que havia arribat el moment de dedicar-se “a una vida amb més passions privades i menys de públiques”. Faltarà veure si es compleix, aquest adéu, perquè no és la primera vegada que ho promet.

L’altre és Alain Juppé, ara relegat a la provinciana i burgesa Bordeus, d’on és alcalde. Era el favorit de les primàries, però va quedar molt lluny de François Fillon, que va donar la sorpresa obtenint gairebé un 70% dels vots en el cara a cara amb Juppé de la segona volta.

Fillon supera Le Pen

Tots dos fills polítics de Jacques Chirac -Sarkozy, el rebel, i Juppé, el lleial-, la seva eliminació de la primera línia de la política francesa dibuixa un nou escenari en el focus mediaticopolític. Caldrà veure quin rol tindran ara la presidenta del Front Nacional, Marine Le Pen, l’exdeixeble d’Hollande Emmanuel Macron, i el conservador François Fillon. Si fins ara les enquestes posaven Le Pen al capdavant de la primera volta de les presidencials, els últims sondejos apunten, per primera vegada, que Fillon l’avançaria. I tot passa mentre s’espera la candidatura de Valls.