Dues dècades d'aposta per les renovables situen Alemanya al capdavant de la descarbonització

LondresDurant l'any 2020, gairebé el 90% de la nova generació d'electricitat al món va provenir de fonts renovables, mentre que només el 10% va tenir l'origen en els combustibles fòssils, gas i carbó. L'any passat, de fet, per primer cop les renovables van generar més electricitat que els combustibles fòssils a tota la Unió Europea (UE), 38% davant del 37%. La inversió en energia eòlica i solar va ser el principal impulsor d'aquesta gradual descarbonització, amb una generació eòlica que va augmentar un 9%, pel 15% la solar.

La tendència, apuntada al novembre per les dades de l'Agència Internacional de l'Energia (IEA), i confirmada a finals de gener amb les publicades pels think tank britànic i alemany Ember i Agora Energiewende, respectivament, posa l’electricitat verda camí de convertir-se en la font d’energia més rellevant el 2025, desplaçant per primer cop el carbó, que ha dominat durant l'últim mig segle. A l'arribar el 2025, l'IEA espera que un terç de l'electricitat mundial s'obtingui de renovables.

Les dades que gestiona l'esmentada agència indiquen també que la capacitat de creació d'energia solar ha augmentat 18 vegades des del 2010 i l'eòlica quatre vegades. La hidràulica va proporcionar el 77% de l’energia verda el 2010, però ha caigut fins al 45% el 2020.

Malgrat aquests esperançadors resultats, l’electricitat només representa aproximadament una cinquena part del consum d’energia global al món. Els combustibles fòssils per als mitjans de transport, la indústria i la calefacció continuen sent els reptes més difícils de superar.

Dues dècades treballant-hi

Si un país a Europa és punter en producció d'energia elèctrica renovable és Alemanya. Més que en cap altre del continent, la seva prosperitat es basa en una indústria forta. Fa dues dècades que van entendre la necessitat de fer front als reptes del canvi climàtic. La transició energètica té, als ulls de Berlín, un paper crucial per garantir un futur respectuós amb el medi ambient que és alhora imprescindible per mantenir l'èxit econòmic i els nivells de riquesa.

Les bases de la descarbonització van començar l'any 2000, amb la promulgació de la llei d’energies renovables (EEG).

Des d'aleshores, la quota ha augmentat significativament: el 2019, de fet, van aconseguir ja que més del 30% de la seva electricitat fos produïda a partir del sol i el vent. La llei del 2000 va donar el marc de referència adequat per arribar a aquest punt.

Alemanya va saber estimular el desenvolupament, la construcció i el funcionament de l’energia eòlica, l'energia solar, la biomassa i les plantes de biogàs i els parcs eòlics marins. A més, per aconseguir els objectius fixats de descarbonització, la Comissió Alemanya per al Creixement, el Canvi Estructural i l'Ocupació, coneguda com a Comissió del Carbó, va recomanar la retirada progressiva de totes les centrals elèctriques de carbó per al 2038, i el 2022 està previst que tanqui l'última central nuclear alemanya en funcionament.

Primera llei del clima

El 2019 el Bundestag va aprovar també la primera llei del clima del país, que estableix els objectius anuals de reducció per a sectors individuals com la indústria i el transport fins al 2030, objectius en línia amb els plans europeus de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. En cas que es vagi veient que no s'hi arribarà, la llei estableix que la diferència es repartirà de manera uniforme en les previsions anuals restants d’emissions de cada sector fins al 2030.

L’ambició d'aquests objectius climàtics nacionals es pot elevar però en cap cas no es pot reduir. La llei climàtica alemanya també estableix que els nous volums d’emissions per als anys posteriors al 2030 s’establiran el 2025 i que hauran d’estar en línia amb els objectius de la llei i els requisits de la Unió Europea (nivell zero d'emissions el 2050). El govern federal ha de crear un consell d’experts independents per avaluar les dades d’emissions i els canvis en els programes d’acció climàtica.

Per sectors, per exemple, l'energia haurà d'haver reduït les emissions el 62,5% per al 2030 en comparació amb les dades del 1990. Els nivells de contaminació dels edificis s'hauran d'haver reduït un 66,7%; transports, un 42,1% en relació al 1990, el cas més extrem de caiguda, ja que per al 2019 només s'havia reduït el 0,6% en relació també al 1990. La indústria ha d'haver rebaixat un 50,7%, l'agricultura un 35,6% i altres sectors un 86,8%. En teoria, d'acord amb la llei, abans o a tot estirar el 2050, Alemanya ha d'haver aconseguit l'objectiu de neutralitat.

El 2019, les emissions de CO2 d'Alemanya van caure aproximadament un 6% interanual, segons dades de la UBA, l'Agència Federal del Medi Ambient. En trenta anys, el país ha reduït emissions per valor de 510 milions de tones. Els objectius fixats per al final de la dècada present impliquen la reducció de 196 milions més. En principi, es podria aconseguir. Però el problema és sempre el mateix: la lluita per abaixar les que produeixen el transport, calefacció i indústria. I, a més, a hores d'ara s’enfronta a una desacceleració del desplegament de les energies renovables, d'acord amb l'avaluació de l'UBA.

Aquestes tendències suggereixen que Berlín haurà de fer més esforços per assolir els futurs objectius climàtics. La implicació de la població, la conscienciació, serà molt més que necessària. A Alemanya, a Europa i a tot el món.