El relleu de Sassoli a l'Eurocambra, en mans d'una conservadora maltesa

Brussel·lesCom totes les presidències de les institucions europees, la de l'Eurocambra es decideix en el repartiment que pacten els líders europeus després de les eleccions. Per això, independentment de la mort la setmana passada de David Sassoli, ja estava previst que aquest dimarts els eurodiputats escollissin el relleu del socialdemòcrata italià. Segons l'acord sorgit dels comicis del 2019, el càrrec d'aquesta segona meitat de la legislatura ha de ser per a un perfil conservador, del Partit Popular Europeu, i la més ben col·locada a les travesses és la maltesa Roberta Metsola, que, de fet, ja està exercint el càrrec en funcions des de dimarts passat perquè ja ostentava la vicepresidència de la cambra.

En principi no hi hauria d'haver sorpreses, tot i que els europarlamentaris s'han mostrat cada vegada més reticents a l'hora d'acatar les decisions que els venen donades des dels governs europeus (la votació d'Ursula Von der Leyen com a presidenta de la Comissió Europea va tirar endavant només per nou vots). D'aquí que a la candidatura de Metsola se n'hi hagin afegit tres més dels grups més petits de l'hemicicle. La més recent, la dels Verds/ALE, que la setmana passada van decidir presentar l'europarlamentària sueca Alice Bah Kuhnke. Abans, però, ja s'hi havien presentat l'espanyola de l'Esquerra Sira Rego, i l'ultraconservador polonès Kosma Zlotowski.

Ni socialistes ni liberals s'han compromès a donar suport a Metsola encara, però tampoc han presentat possibles rivals. I, tot i que després del canvi de color de govern a Alemanya els socialistes van esbossar un intent de retenir la presidència per respectar l'actual equilibri de poders polítics a Europa, finalment no han proposat candidatura pròpia. De fet, divendres passat la responsable de comunicació del grup a la cambra, Utta Tuttlies, assegurava que res està garantit i deixava oberta la porta a la possibilitat que els socialdemòcrates encara presentin un candidat a la presidència aquest mateix dilluns a la tarda. Mentrestant, a canvi del seu eventual suport a Metsola, estan negociant un reforç de les seves línies polítiques i altres posicions intermèdies clau (vicepresidències, comitès o la secretaria general, per exemple), però Metsola sap que compta amb el suport de l'ala dreta de l'hemicicle i que fins i tot sense la totalitat dels socialistes pot sortir escollida. La setmana passada les tres candidates van fer la tradicional ronda de presentacions a la resta de grups polítics a la recerca de suports per a la votació que tindrà lloc dimarts al plenari d'Estrasburg.

Metsola, potencial presidenta més jove de l'Eurocambra

Sigui com sigui, però, la més encaminada a assumir definitivament el càrrec dimarts és Roberta Metsola (Malta, 1979), que seria la presidenta més jove que hagi tingut mai la institució. L'europarlamentària popular va mostrar-se profundament afectada per la mort de Sassoli la matinada de dimarts: "Tinc el cor trencat. Europa ha perdut un líder, jo un amic i la democràcia un campió", va piular. Metsola forma part de l'ala més centrada del grup popular i justament és aquesta moderació la que el grup posa ara en valor.

Però en el seu currículum, encaminat inevitablement a la carrera europea, hi ha un element polèmic que critiquen els grups més progressistes. Com en el conjunt de Malta, Metsola manté una posició contrària a l'avortament, que han arribat a defensar fins i tot europarlamentaris progressistes del mateix país. Malta té de fet un protocol especial d'adhesió a la Unió Europea que recull aquesta excepcionalitat. Per exemple, Metsola va votar en contra de la resolució de la cambra que condemnava la llei antiavortament de Polònia. Ara bé, segons fonts parlamentàries citades per EFE, Metsola va assegurar als socialistes que com a presidenta defensarà la posició del conjunt de l'Eurocambra.

Advocada de formació, va estudiar l'Erasmus a França i després va concloure els seus estudis al prestigiós Col·legi d'Europa, a Bruges, d'on provenen la gran majoria d'alts funcionaris i bona part d'alts càrrecs de la UE. La primera vegada que es va presentar a les eleccions de l'Eurocambra va ser el 2004, després de l'entrada de Malta a la Unió, però no ho va aconseguir fins al 2013, quan ja vivia a Brussel·les perquè treballava com a assessora jurídica a l'ambaixada del país davant la UE.