La reivindicació dels 1,5 ºC segueix viva

BarcelonaFins i tot els punts que semblen més segurs de l’acord de París estan encara en qüestió. El límit acordat pels líders polítics a la Cimera de Copenhaguen el 2009, que fixa en un 2 ºC l’augment assumible de temperatura fins a final de segle (respecte a l’era preindustrial), té en contra almenys 43 països, que formen el Climate Vulnerable Forum i que aquesta primera setmana de Cimera a París han fet sentir la seva veu a través de l’anomenada Declaració Manila-París.

Signada per estats insulars com les Filipines i les Malvines, però també per països com Bangla Desh, Costa Rica i Etiòpia, la declaració demana que l’acord de París fixi el límit en 1,5ºC i, per aconseguir-ho, estableixi una reducció del 70-95% en les emissions globals el 2050 i zero emissions entre el 2060 i el 2080. Tot i que la proposta té poques possibilitats de prosperar, i no és probable tampoc que aquests estats acabin vetant un acord final que no la inclogui -per a ells especialment, la immobilitat absoluta és encara pitjor-, la seva reivindicació s’ha fet molt present en aquests primers dies de cimera.

També des de París, Saleemul Huq, director del Centre sobre Canvi Climàtic i Desenvolupament, amb seu a Bangla Desh, va advertir que la diferència entre pujar 1,5 ºC o pujar 2 ºC “farà caure 100 milions de persones en aquest interval”. “La majoria viuen en països en vies de desenvolupament, però també es veuran molt afectades zones com Alaska, als EUA”, va advertir. Huq es va referir a un informe oficial presentat al juny per un grup d’experts dependents de l’ONU que diu que els 2 ºC “no es poden considerar una barrera protectora”, com sí que ho serien els 1,5 ºC, i que es tracta més aviat d’una línia vermella. Un informe del Banc Mundial del 2014, a més, afirma que l’objectiu dels 1,5 ºC “és factible, però implica una reducció d’emissions estricta a curt termini”.

Pèrdua i danys

“Sóc un noi illenc. Entenc tant la vostra bellesa com la vostra fragilitat”. El president dels Estats Units, Barack Obama, va al·ludir a la seva infància a Hawaii davant dels líders de Kiribati, les illes Marshall, Saint Lucia, Barbados i Papua Nova Guinea, amb qui es va reunir dimarts, just abans d’abandonar París. La trobada, però, va servir per avançar més aviat en una altra qüestió, la de pèrdues i danys, un terme del tractat que fa referència als efectes ja inevitables del canvi climàtic. Alden Meyer, portaveu del think tank nord-americà Unió de Científics Preocupats, va explicar ahir que la reunió havia sigut “productiva” i havia servit per “millorar” les perspectives d’aquest punt en la negociació.

Harjeet Singh, de l’ONG ActionAid, va destacar també la rellevància d’aquesta qüestió per a l’acord final i va assegurar que el que demanen els països pobres “no són compensacions”, sinó la creació d’algun organisme internacional que vetlli per la gestió d’aquest tipus de catàstrofes ja inevitables, des de la pèrdua d’illes fins a greus inundacions i tifons.

Al marge de la negociació, de fet, ahir es van presentar a París diverses iniciatives en aquest àmbit: el G-7 va anunciar 400 milions en 5 anys per a assegurances als països més vulnerables de l’Àfrica i el Carib; la UE va anunciar 125 milions d’euros per als països afectats pel Niño, i una aliança liderada per Ban Ki-moon investigarà mètodes de protecció per als 634 milions de persones que viuen en zones costaneres.