La reina danesa Margarida II abdicarà al gener després de 52 anys al tron
Ho ha anunciat per sorpresa durant el discurs de Cap d'Any
BarcelonaLa reina Margarida II de Dinamarca, de 83 anys i la monarca viva que duu més temps al tron, ha anunciat aquest diumenge que abdicarà el 14 de gener en favor del príncep hereu Frederic després de 52 anys com a cap d'estat. L’anunci l’ha fet per sorpresa durant el seu tradicional discurs televisat de Cap d’Any.
Margarida II, que és l’única dona al capdavant d’una monarquia, ha explicat que l’operació d'esquena a la qual es va sotmetre el febrer passat li va fer pensar que potser “havia arribat el moment de passar la responsabilitat a la següent generació".
"He decidit que ara és el moment adequat. El 14 de gener del 2024, 52 anys després de succeir el meu estimat pare, deixaré de ser la reina de Dinamarca", ha dit Margarida II, que ha reconegut que "una ja no pot amb el que podia abans".
Una excepció
Ni a Dinamarca ni a les altres monarquies nòrdiques hi ha tradició d'abdicar. El més habitual és que els monarques esgotin el seu mandat fins a la mort. De fet, la mateixa Margarida II havia reiterat en públic que no tenia cap intenció d’abandonar el tron i que la seva condició de reina era "un deure de per vida".
"Aquesta nit sobretot vull donar les gràcies. Gràcies per tot el suport i calidesa aclaparadors rebuts al llarg dels anys”, ha dit la reina en el seu discurs. També ha demanat "la mateixa confiança i afecte" pel futur rei i la seva esposa, la princesa Mary. El príncep hereu, de 55 anys, assumirà el tron el mateix dia de l'abdicació, després d'un consell d'estat, amb el nom de Frederic X. A banda, la reina té un altre fill, Joaquim, de 54 anys, i vuit nets.
Margarida Alexandrina Thorhildur Ingrid -aquest és el seu nom complet- gaudeix d'una gran popularitat a Dinamarca. Ha sabut mantenir-se al marge dels grans escàndols i els que ha tingut els ha sabut resoldre amb naturalitat, inclòs el seriós revés que va suposar que el seu marit, el príncep Enric, mort el 2018, renunciés a ser enterrat al panteó reial de la catedral de Roskilde.
El príncep Enric, que mai va ocultar la seva insatisfacció amb el seu rol de marit de la reina i que sovint s’absentava dels actes oficials, va concedir una entrevista l’agost del 2017 i va declarar que la seva dona el prenia per “ximple”. També va dir que, com a rebel·lia contra ella, volia ser incinerat. Les seves paraules van generar un gran escàndol. La monarquia ho va resoldre de la següent manera: menys d’un mes després d’aquell incident, la Casa Reial va anunciar que el príncep tenia demència i que es retirava de la vida pública. El febrer de l'any següent, el príncep Enric va morir setmanes després de ser ingressat per una infecció pulmonar.
A banda de ser una reina discreta i propera, Margarida II té un altre punt fort: la seva inquietud artística. Ha fet decorats, vestuari de ballet, obres de teatre i fins i tot pel·lícules, a més de pintar i dissenyar els monogrames dels membres de la Casa Reial. I això és especialment apreciat a Dinamarca, sobretot perquè és una dona. Alguns reconeguts crítics d’art, però, han posat en dubte la qualitat artística de les seves pintures, cosa que ha fet que cap museu de prestigi hagi volgut acollir una exposició seva.
La monarca no s’ha deixat influir per aquestes crítiques i ha mantingut sempre una activitat frenètica. Per exemple, va il·lustrar El senyor dels anells, de J.R.R. Tolkien, i va traduir al danès Tots els homes són mortals, de Simone de Beauvoir, i la trilogia sobre La caiguda de l’imperi romà, de Stig Strömholm. A més, va dissenyar l'escenografia i el vestuari d’una pel·lícula de la plataforma Netflix.
Caldrà veure si el seu successor és tan actiu com ella.